30 de juny 2010

Per què contes....

Perquè socialitzen, inculquen idees, creences i valors socials.

Perquè transmeten models d'actuació.

Perquè ofereixen models d'identificació des del punt de vista emocional.

Perquè ensenyen com resoldre conflictes.

Perquè en el món màgic del conte es poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals.

Perquè són font d'imaginació i de creativitat que permeten crear les pròpies històries i imaginar el món ideal propi, els somnis i els malsons.

I perquè treballar tot això a l'ensenyament secundari és necessari!!!

Un regalet final de comiat a aquest treball que, si més no aquest curs, haig de deixar per d'altres projectes.

Valoracions

Havia oblidat fer una entrada amb les valoracions dels alumnes, de les activitats que més els havien agradat i el perquè. Són interessants, fins i tot esperançadores. La vida que tenen per davant, que no és poca, ho és.

Aquestes han estat les respostes a la pregunta sobre el que han aprés...:

-primer has de creure en tu mateix per fer qualsevol cosa, per aconseguir el que et proposis
-has de confiar en tu mateix
-no ens hem de riure o sentir-nos superiors a ningú que sigui diferent de nosaltres
-és bo somniar
-tots som iguals, però també som diferents
-tot el que desitges, ho tens al costat
-pensar en les possibilitats i defectes d'una persona i en els seus valors malgrat les seves limitacions
-cal intentar-ho un cop i un altre, fins que superis les teves limitacions
-tots tenim intel.ligència, cor i valor i no ho hem de menysprear
-a col.laborar, a escoltar i a ser bona companya
-la vida també és pensar
-tot es pot solucionar parlant
-escriure bé i fer bé les redaccions

I aquestes han estat les respostes a la pregunta sobre quina activitat els ha agradat més i perquè:

-veure el film "El circ de la papallona" perquè l'home sense extremitats ho va intentar un cop i un altre i ho va aconseguir i perquè la papallona simbolitza que per diferent que neixis sempre tens possibilitats de superar els defectes
-"El circ de la papallona" perquè a la vida, si t'hi esforces, sempre hi ha una esperança
-la pel.li sobre el circ de la papallona, perquè representa l'esperit de superació i crec que això em representa a mi mateix
-l'activitat del mural sobre el film "El circ de la papallona" perquè tots aportàvem les nostres idees
-el mural, perquè l'hem fet entre tots, perquè m'ha agradat pintar, dibuixar
-llegir el conte de "El mago de Oz"
-veure la pel.lícula sobre "El mago de Oz" perquè és molt divertida

Gràcies a Kadiatou, a Fernando, a Àlex, a David, a Joaquín, a Iván, a Fernando, a Carlos H., a Carlos Ll., a Mariama, a Marina, a Àngel, a Sara, a Loubna, a Mustapha, a Klever, a Edison, a Erick, a José Antonio. Per la paciència, per la impaciència. Per les dificultats, per les facilitats. Per aprendre, per distreure's. Per xerrar, per atendre. Per participar, per gandulejar. Per dialogar, per no fer-ho.

Per les seves mirades netes i plenes de vida. Espero que il.luminin els camins que trobin al llarg de la vida i els de la gent del seu voltant.


7 de juny 2010

El mago de Oz i final

No sé en quina mida considerar la poca memòria i la ganduleria dels meus alumnes com una de les raons de que hagin assenyalat com a frase que més impacte els ha causat del film El mago de Oz la que diu la Dorothy al final, un cop ja s'ha acabat tota l'aventura al país d'Oz: Com a casa enlloc. També la podríem traduir com Millor a casa que a cap altre lloc, o No hi ha res com estar a casa.

Les raons que han donat de la preferència han estat les següents:
-perquè realment com a casa no s'està enlloc i és el que li agrada a qualsevol persona
-perquè malgrat que puguis voler marxar de casa quan les coses es posen difícils, el film ens ensenya que enlloc estaràs tan bé i així hem d'aprendre la lliçó
-perquè malgrat la grisor de Kansas, la noia protagonista volia quedar-se allà perquè era casa seva
-perquè a casa teva és l'únic lloc on pots fer el que vulguis
-perquè a casa teva tens a la gent que estimes i que t'estima

Us convido a escoltar aquesta meravellosa cançó Somewhere over the rainbow cantada per la també meravellosa Judy Garland. Una cançó per sentir...




Judy Garland comentava que la cançó s'havia convertit en part de la seva vida: simbolitza tan bé els somnis i els desitjos de la gent que estic segura que aquest és el motiu pel qual la gent plora quan la sent. L'he cantat centenars de vegades i segueix sent la cançó que porto més prop del cor.

La lletra en català es podria traduir així...

En algun lloc sobre l'arc de Sant Martí, molt, molt amunt, hi ha un país del qual vaig sentir parlar en una cançó de bressol.
En algun lloc sobre l'arc de Sant Martí els cels són blaus i els somnis es fan realitat.
Algun dia demanaré un desig a una estrella i despertaré molt lluny dels núvols, deixant-los enrere.
Allà on els problemes són com gotes de llimona.
Lluny, per sobre de les xemeneies, allà em trobaràs.
En algun lloc sobre l'arc de Sant Martí volen els ocells celestes.
Els ocells volen per sobre de l'arc de Sant Martí, llavors per què no puc fer-ho jo?
Si els ocells volen més enllà de l'arc de Sant Martí, per què no podria jo també...?

Si enlloc s'està com a casa... quin lloc tenen els somnis d'ocells que volen sobre l'arc de Sant Martí i cap on mirar quan es vol demanar un desig? Què fer dels estels i dels núvols? Què fer de tot el que suposaria deixar enrere la nostra grisa realitat, si més no per intentar canviar el color? Què fer de les aspiracions milenàries, centenàries, que homes i dones persegueixen encara ara per tal de millorar les seves vides, el seu món, el nostre món? És casa nostra el millor lloc del món o simplement és l'únic que coneixem? No suposa un cert conformisme i passivitat o serà, per contra, expressió d'un realisme clar i contundent? Com sempre, interpretem des del lloc on som. On sóc. On som? On sóc?