Passa al contingut principal

Nou grup: sobre felicitat i infelicitat

Ja hem fet dues hores de classe des que ha començat el segon trimestre. Ara ens trobem dos cops per setmana Jorge, Lucas, Judit, Eric, Sílvia, Laura, Estefania, Juan Pablo, Leonor, Robert, Sergi, Víctor, Toni, Xavi, Macarena, Kelly i la mateixa professora que ja va iniciar aquest bloc amb altres alumnes.

El Jorge ha estat el nostre secretari aquesta setmana. Va prendre nota del que vam estar comentant, sobretot del que vam escriure a la pissarra. Vam comentar el Conte de Nadal de Dickens. Primer, vam identificar els personatges. En algun cas a partir de les seves característiques morals, com va ser en el cas del protagonista que van qualificar com un home egoista, que només es preocupava pels diners. O com el seu soci, el primer fantasma que se li apareixia, un estafador.

A l'hora de formular el tema, vam acordar que el que l'autor ens volia transmetre era que els diners no donen la felicitat.

Vaig preguntar en què consistia la felicitat, i el seu oposat, la infelicitat. Ens va sortir tot això que he posat en dos wordles:

Wordle: felicitat


Wordle: infelicitat 

Cada alumne va triar una de les paraules que hi havien a la pissarra, i ara als dos wordles, i va escriure breument sobre ella i en relació al Conte de Nadal.

El Lucas va escriure sobre l'amor: "l'amor, l'amistat, la humilita´t són l'important per ser feliç a la vida, doncs els diners no donen la felicitat."

L'Eric va representar la felicitat i la infelicitat amb dos dibuixos: el primer d'un noi feliç i somrient davant d'una caixa plena de joguines; el segon d'un noi trist perquè algú havia mort.

La Kelly també va triar l'amor: "l'amor és un sentiment viu", escriu de bon començament. I més endavant: "l'amor entre persones és un dels sentiments més vius que hi ha,és un sentiment que ens ajuda o ens comdemna." I explica aquesta afirmació així: "L'amor ens pot comdemnar en el sentit de que si aprenem a ser egoistes i no a estimar a les persones, sinó a altres coses, per exemple, als diners, això fa que les persones ens rebutjin."

El Robert va escriure que l'amor "és un sentimiento profundo que sienten las personas por un ser preciado. Es un deseo de amistad que necesitas para poder tener una ilusión en la vida, para ser feliz."

El Juan Pablo va incidir en el amor des d'un punt de vista ampli:"l'amor se sent per tot: amistat, família, etc...".

El Jorge va voler escriure sobre la companyia: "a la història tots estan units, tots, menys l'home egoista, a ell no li agrada la companyia."

L'Estefania també va escriure sobre la companyia:"et trobes més a gust amb tu mateix si estàs en companyia", afirma.

La Macarena va afirmar, també sobre l'amor: "una persona que no tingui ni una mica d'amor és infeliç."

El Xavi va triar la solidaritat i va escriure: "la solidaritat et fa sentir bé quan fas alguna cosa per algú."

El Víctor també: "solidaritat és compartir el que tens amb els altres sense esperar res a canvi."

El Toni va reflexionar sobre la relació de l'amor amb l'amistat i més: "l'amor produeix la felicitat..(...).A més, l'amor produeix la companyia perquè si estimes a gent i ells també t'estimen, t'agradarà estar amb ells i a ells amb tu. Com més persones estimis, menys enemics tindràs."

La Leonor també va triar l'amor: "quiero un montón a mi familia y si ellos no me quisieran y me rechazaran se me iría toda mi vida por la borda. Sin ellos me sentiría muy sola."

El Sergi també es va centrar en la importància de la familia: "la felicitat és estar amb la família content i alegre, encara que tinguin defectes."

I la Judit va destacar també la importancia d'estimar a la familia o a alguna persona: " és el millor, perquè saps aque pots confiar en aquesta persona, que pots compartir les teves coses, dir-li com et sents, que t'ajudi quan tinguis algun problema."

La Laura, en canvi, es va centrar en l'amor de parella: "el amor es bonito cuando es correspondido. A veces llegas a querer tanto a una persona, que no sabes ni que hacer para conseguirle."

La Sílvia va triar l'amistat: "l'amistat és com un símbol de companyia, és tenir confiança en algú."



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Contes pel Món

Navegant per Internet, he trobat la Fundació Contes pel Món  que es dedica a combatre l'analfabetisme dels nois i noies dels països desfavorits del Sud  i a preservar la seva rica tradició oral de contes. El conte és considerat un element lúdic i terapèutic que serveix per a donar suport psicològic als nois i noies que s'han trobat o es troben en situacions traumàtiques o de conflicte. El conte és un mitjà de suport a campanyes de sensibilització destinades a millorar les condicions de vida dels nois i noies d'aquests països. Per això, s'editen contes que es distribueixen a aquests països, es recullen al banc de contes i també s'organitza una biblioteca ambulant de contes en diferents poblacions d'aquests països. Podeu trobar informació i fotografies dels seus projectes al seu bloc .

Primer dia de classe: benvinguts i benvigudes a l'aventura del pensament!

Avui hem fet la primera hora de classe amb els nous alumnes de 2n d'ESO que fan Filosofia per a nois i noies durant un trimestre. Hi ha hagut alguns problemes propis del primer dia: nois i noies que s'havien equivocat de matèria i d'aula i que bé arribaven tard o havien de marxar a una altra aula i matèria; amics i amigues que coincidien a classe i que estaven molt contents i xerraires per aquesta raó; la professora que és nova a l'institut i que no té encara per la mà la previsió de tot el que necessita per la classe i ha oblidat demanar la clau de l'armariet de l'ordinador i que després no ha pogut ni mostrar el bloc ni el power point explicatiu que havia preparat... Ens hem conegut una mica l'Arnau, la Génesis, l'Andrea S., la Lizbeth, el Pau, l'Andrea R., la Sheila, la Neus, el Fèlix, la Marina, l'Hajar, el Germàn, la Somalla, el Dani, el Gil, l'Adri i el Martí. Faltava el Nicolàs. A partir d'avui ja sabem que el que farem és apre...

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - El geni que volia tres desitjos

Aquest conte inventat pel Lucas és un autèntic conte a l'inrevés pel que fa al motor de l'acció, doncs no és el geni qui compleix desitjos, sinó que els demana. També fa pensar que potser els genis de veritat són les persones poderoses a causa dels diners, i que són aquests els que fan possible que certs desitjos es facin realitat. El conte inverteix la versió tradicional per posar del dret la realitat, substituint l'egoisme per l'amor, la justícia per la injustícia. Això sí, deixa ben clar que cal una força tan poderosa com la d'un geni per aconseguir persuadir de que facin el bé aquells que tenen en les seves mans fer-lo. Un conte sobre desitjos o un desig de conte? EL GENI QUE VOLIA TRES DESITJOS Hi havia una vegada, en una gran ciutat, un milionari tan ric com amargat, que vivia sol i mai feia res per la gent. Robava els diners als pobres necessitats, feia que els nens treballessin a les seves mines tot el dia i que no poguessin anar a l'escola. Era tan mi...