Passa al contingut principal

Primer dia de classe: benvinguts i benvigudes a l'aventura del pensament!

Avui hem fet la primera hora de classe amb els nous alumnes de 2n d'ESO que fan Filosofia per a nois i noies durant un trimestre. Hi ha hagut alguns problemes propis del primer dia: nois i noies que s'havien equivocat de matèria i d'aula i que bé arribaven tard o havien de marxar a una altra aula i matèria; amics i amigues que coincidien a classe i que estaven molt contents i xerraires per aquesta raó; la professora que és nova a l'institut i que no té encara per la mà la previsió de tot el que necessita per la classe i ha oblidat demanar la clau de l'armariet de l'ordinador i que després no ha pogut ni mostrar el bloc ni el power point explicatiu que havia preparat...

Ens hem conegut una mica l'Arnau, la Génesis, l'Andrea S., la Lizbeth, el Pau, l'Andrea R., la Sheila, la Neus, el Fèlix, la Marina, l'Hajar, el Germàn, la Somalla, el Dani, el Gil, l'Adri i el Martí. Faltava el Nicolàs.

A partir d'avui ja sabem que el que farem és aprendre a pensar per nosaltres mateixos i que ho farem plegats i a través de la reflexió i el diàleg. Prendrem com a punt de partida les aventures de l'Aris, un noi de 13 anys, que fa una descoberta..., ja veurem quina.

Juntament amb l'Aris i la seva amiga Lisa, anirem desenvolupant la nostra capacitat de pensar, aquesta que tots tenim pel simple fet de ser humans.

Queden fora d'aquesta classe les diferències que tenim quan aprenem llengües, mates, tecno, socials, etc..., perquè per pensar per nosaltres mateixos n'hi ha prou amb ser el que ja som i exercitar el que ja tenim.

Farem camí plegats i deixarem constància al nostre diari d'aula, aquest bloc. Cada dia un dels alumnes serà secretari/a i em passarà per escrit o per correu electrònic les idees que hagin sorgit durant la classe. Després les escriuré al bloc.

Avui ho faig tot jo per ser la primera entrada al bloc, que no havia de ser inaugurat fins que no es fes la primera classe.

Avui Ha estat molt sorprenent i positiu que hi hagin hagut idees i intervencions a partir de la meva explicació sobre que intentarem aprendre a pensar. La Somalla ha dit que potser és millor no pensar i fer alguna cosa, perquè un pot pensar coses dolentes. L'Andrea ha intervingut i ha dit que quan un fa alguna cosa també pensa. El Germán també ha intervingut sobre el tema quan ja la classe s'acabava afegint que sovint es diu que hi ha gent que actua sense pensar. Hem sentit el timbre quan jo acabava de preguntar si això era possible...
Alguns escoltaven atents, altres es distreien. Bé, la classe ha estat la primera i haurem de practicar l'escolta i la participació, per millorar-la.

D'entrada, pinta molt bé. Estic contenta, i espero que ells i elles també ho estiguin.

Comentaris

arnau69 ha dit…
ma agradat molt el que em fet
c g
o r
m u
u p
n
i
t
a
t

espero que fem un altre
(no soi pelota)
Neeeus ha dit…
qee peeloootaa noo arnaauu! jejeje
Peeroo tiienees raazoon eeh! aa estaao uaapaaa laa claasee yy entreeteeniiaaa =P!
(taampookoo sooi peeloootaaa! jejeje)
AUPA LA NEUS! ha dit…
PROFE HAS BORRADO MI COMENTARIO! :O....

...................................................
...................................................!!

Entrades populars d'aquest blog

Contes diversos per realitats diverses

Després d'anys, m'he decidit a continuar nodrint aquest blog destinat a fer filosofia amb contes. Gràcies a les xarxes socials que ens permeten compartir idees i propostes, m'ha arribat la informació d'una sèrie de contes que estan penjats a internet i que plantegen situacions que, tot i no ser noves, precisen de contes  que normalitzin la vida dels seus protagonistes, les seves històries i els seus sentiments.  La princesa valiente from Luisa Fernanda Correa Rueda

Per què contes....

Perquè socialitzen, inculquen idees, creences i valors socials. Perquè transmeten models d'actuació. Perquè ofereixen models d'identificació des del punt de vista emocional. Perquè ensenyen com resoldre conflictes. Perquè en el món màgic del conte es poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals. Perquè són font d'imaginació i de creativitat que permeten crear les pròpies històries i imaginar el món ideal propi, els somnis i els malsons. I perquè treballar tot això a l'ensenyament secundari és necessari!!! Un regalet final de comiat a aquest treball que, si més no aquest curs, haig de deixar per d'altres projectes.

El mago de Oz i final

No sé en quina mida considerar la poca memòria i la ganduleria dels meus alumnes com una de les raons de que hagin assenyalat com a frase que més impacte els ha causat del film El mago de Oz la que diu la Dorothy al final, un cop ja s'ha acabat tota l'aventura al país d'Oz: Com a casa enlloc. També la podríem traduir com Millor a casa que a cap altre lloc , o No hi ha res com estar a casa . Les raons que han donat de la preferència han estat les següents: -perquè realment com a casa no s'està enlloc i és el que li agrada a qualsevol persona -perquè malgrat que puguis voler marxar de casa quan les coses es posen difícils, el film ens ensenya que enlloc estaràs tan bé i així hem d'aprendre la lliçó -perquè malgrat la grisor de Kansas, la noia protagonista volia quedar-se allà perquè era casa seva -perquè a casa teva és l'únic lloc on pots fer el que vulguis -perquè a casa teva tens a la gent que estimes i que t'estima Us convido a escoltar aquesta meravellos