Aquests darrers dies hem continuat amb els contes a l'inrevés que inventen els membres de la classe, ja sigui en grup de dos o individualment. Cadascú ha triat el conte que vol escriure i ha descrit el caracter dels personatges i també els principals escenaris dels esdeveniments del conte.
La proposta dels contes s'amplia a la seva representació. Com serà aquesta, ja es veurà, doncs cada grup triarà la que trobi més adequada per al seu conte i les seves possibilitats.
Per què representar el conte? No n'hi ha prou amb escriure'l?
Els contes a l'inrevés volen ser una proposta d'actituds i de relacions entre personatges imaginaris però que faci referència a com volem que siguin les actituds i les relacions entre les persones reals. Sovint els contes ens transmeten uns "valors" que van en contra del que possiblement sigui necessari per ser feliç realment.
Les dones surten especialment malparades, com en el conte de la noia que es queda dormida durant segles i segles...a la torrre més alta d'un castell, abandonada i sense més que la limitada vida d'un somni ininterromput, fins que apareix un noi que supera un munt d'obstacles per fer un petó i amb això sembla ser que ja té la vida resolta...
Podem pensar que per a les noies i dones d'avui dia és undubtablement millor viure ben desperta, intentant veure les coses tal com són, en contacte amb els altres, decidint per una mateixa, amb llibertat de moviments, amb capcacitat de triar la relació de parella que es manté (amb qui, com).
Podem pensar que per a les noies i dones d'avui dia és undubtablement millor viure ben desperta, intentant veure les coses tal com són, en contacte amb els altres, decidint per una mateixa, amb llibertat de moviments, amb capcacitat de triar la relació de parella que es manté (amb qui, com).
Això només és un exemple, però n'hi ha tants com els que els membres de la classe siguin capaços d'inventar. J sigui per invertir el model per als gèneres, com qualsevol altre. Invenció que vol ser un principi de definició del que volem, del que voldríem i del que creiem que ha de ser.
Experimentem , avancem a les palpentes, tranquils, segurs, contents. És el més important.
Per tal de continuar la reflexió, la invenció invertida i imaginar la representació possible, hem començat a llegir El mago de Oz, que veurem representat en la pel.lícula musical que ja és un clàssic. Bon cinema per a un bon conte. Bona música per a il.lustrar un bon conte.
Ens podem informar sobre el conte de Frank Baum, El mago de Oz, i sobre totes les adaptacions, continuacions i etc. Sembla ser que és una alegoria politica de l'època en que va ser escrit el conte.
A classe, hem coincidit en considerar que la noia protagonista, tot i viure a un lloc que no sembla ser molt bonic i no tenir gaires amics tret del seu gosset, a més de tenir com a única família uns oncles molt seriosos, vol tornar a casa perquè sent enyorança. El camí que inicia a la recerca del mag és el de la recerca del desig, de la seva realització.
Al llarg del viatge diversos episodis es succeiran, fins que la protagonista aconsegueixi el seu objectiu. I sí, tornarà a casa, però ja no serà el mateix: ja no serà la mateixa, perquè el camí o el viatge són metàfores del seu procés de canvi a través de l'experiència viscuda en companyia dels amics que compartiran la seva recerca amb ella.
Al llarg del viatge diversos episodis es succeiran, fins que la protagonista aconsegueixi el seu objectiu. I sí, tornarà a casa, però ja no serà el mateix: ja no serà la mateixa, perquè el camí o el viatge són metàfores del seu procés de canvi a través de l'experiència viscuda en companyia dels amics que compartiran la seva recerca amb ella.
Comentaris