Passa al contingut principal

El desamor, por L. Herranz



"El desamor duele mucho. Eres capaz de todo por demostrarle a esa persona que le quieres: como estar esperando en la ventana todos los días a que él pase y se siente en el banco con su amigo para entonces bajar a la perra y hablar con él disimuladamente. Llorar todas las noches por él, porque sabes que le quieres mucho pero que él a ti no. Puedes ponerte celosa cuando él está hablando con una niña, sea quien sea. Te entra mucha rabia por dentro. Hasta eres capaz de grabarte su nombre en el brazo para demostrar que verdaderamente le quieres. No sabes que hacer, estás confundida y es que eso de que rechazen a una chica no trae mucha alegría que digamos...Sólo piensas en él y él seguramente ni se acuerde de ti. Escribes en todas partes que le quieres y cuando él lo lee delante de sus amigos dice: "Pues yo, a ella, no." Así es el desamor y si ese niño quiere algo contigo será lo que quieren todos: llevarte a su cama y luego ir diciendo cosas por ahí, para dejarte como una cualquiera."


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Contes diversos per realitats diverses

Després d'anys, m'he decidit a continuar nodrint aquest blog destinat a fer filosofia amb contes. Gràcies a les xarxes socials que ens permeten compartir idees i propostes, m'ha arribat la informació d'una sèrie de contes que estan penjats a internet i que plantegen situacions que, tot i no ser noves, precisen de contes  que normalitzin la vida dels seus protagonistes, les seves històries i els seus sentiments.  La princesa valiente from Luisa Fernanda Correa Rueda

Per què contes....

Perquè socialitzen, inculquen idees, creences i valors socials. Perquè transmeten models d'actuació. Perquè ofereixen models d'identificació des del punt de vista emocional. Perquè ensenyen com resoldre conflictes. Perquè en el món màgic del conte es poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals. Perquè són font d'imaginació i de creativitat que permeten crear les pròpies històries i imaginar el món ideal propi, els somnis i els malsons. I perquè treballar tot això a l'ensenyament secundari és necessari!!! Un regalet final de comiat a aquest treball que, si més no aquest curs, haig de deixar per d'altres projectes.

El mago de Oz i final

No sé en quina mida considerar la poca memòria i la ganduleria dels meus alumnes com una de les raons de que hagin assenyalat com a frase que més impacte els ha causat del film El mago de Oz la que diu la Dorothy al final, un cop ja s'ha acabat tota l'aventura al país d'Oz: Com a casa enlloc. També la podríem traduir com Millor a casa que a cap altre lloc , o No hi ha res com estar a casa . Les raons que han donat de la preferència han estat les següents: -perquè realment com a casa no s'està enlloc i és el que li agrada a qualsevol persona -perquè malgrat que puguis voler marxar de casa quan les coses es posen difícils, el film ens ensenya que enlloc estaràs tan bé i així hem d'aprendre la lliçó -perquè malgrat la grisor de Kansas, la noia protagonista volia quedar-se allà perquè era casa seva -perquè a casa teva és l'únic lloc on pots fer el que vulguis -perquè a casa teva tens a la gent que estimes i que t'estima Us convido a escoltar aquesta meravellos