Passa al contingut principal

El desamor, por L. Herranz



"El desamor duele mucho. Eres capaz de todo por demostrarle a esa persona que le quieres: como estar esperando en la ventana todos los días a que él pase y se siente en el banco con su amigo para entonces bajar a la perra y hablar con él disimuladamente. Llorar todas las noches por él, porque sabes que le quieres mucho pero que él a ti no. Puedes ponerte celosa cuando él está hablando con una niña, sea quien sea. Te entra mucha rabia por dentro. Hasta eres capaz de grabarte su nombre en el brazo para demostrar que verdaderamente le quieres. No sabes que hacer, estás confundida y es que eso de que rechazen a una chica no trae mucha alegría que digamos...Sólo piensas en él y él seguramente ni se acuerde de ti. Escribes en todas partes que le quieres y cuando él lo lee delante de sus amigos dice: "Pues yo, a ella, no." Así es el desamor y si ese niño quiere algo contigo será lo que quieren todos: llevarte a su cama y luego ir diciendo cosas por ahí, para dejarte como una cualquiera."


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - El geni que volia tres desitjos

Aquest conte inventat pel Lucas és un autèntic conte a l'inrevés pel que fa al motor de l'acció, doncs no és el geni qui compleix desitjos, sinó que els demana. També fa pensar que potser els genis de veritat són les persones poderoses a causa dels diners, i que són aquests els que fan possible que certs desitjos es facin realitat. El conte inverteix la versió tradicional per posar del dret la realitat, substituint l'egoisme per l'amor, la justícia per la injustícia. Això sí, deixa ben clar que cal una força tan poderosa com la d'un geni per aconseguir persuadir de que facin el bé aquells que tenen en les seves mans fer-lo. Un conte sobre desitjos o un desig de conte? EL GENI QUE VOLIA TRES DESITJOS Hi havia una vegada, en una gran ciutat, un milionari tan ric com amargat, que vivia sol i mai feia res per la gent. Robava els diners als pobres necessitats, feia que els nens treballessin a les seves mines tot el dia i que no poguessin anar a l'escola. Era tan mi

Tenir cor, tenir coratge, tenir intel.ligència

A classe llegim aquests dies El Mago de Oz. Els personatges van camí del país d'Oz per demanar uns dons al mag... La Dorothy voldria tornar a casa, a Kansas, amb els seus oncles. L'home de llauna voldria tenir un cor. El lleó covard voldria tenir coratge. I l'espantaocells voldria tenir intel.ligència... Algunes de les "proves" de tenir cor podrien ser... I aquestes altres podrien ser "proves" de tenir coratge... I aquí unes quantes "proves" més... Ara, de tenir intel.ligència.

Per què contes....

Perquè socialitzen, inculquen idees, creences i valors socials. Perquè transmeten models d'actuació. Perquè ofereixen models d'identificació des del punt de vista emocional. Perquè ensenyen com resoldre conflictes. Perquè en el món màgic del conte es poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals. Perquè són font d'imaginació i de creativitat que permeten crear les pròpies històries i imaginar el món ideal propi, els somnis i els malsons. I perquè treballar tot això a l'ensenyament secundari és necessari!!! Un regalet final de comiat a aquest treball que, si més no aquest curs, haig de deixar per d'altres projectes.