Salta al contingut principal

Primer capítol

Última classe de la segona setmana de classes, però tercera hora de classe. Llegim el primer capítol de La descoberta de l'Aristòtil Mas, el nostre llibre guia en la recerca compartida sobre el pensament. No tothom demostra el mateix interés. La lectura és tranquil.la. Parlem una mica de com són l'Aris i la Lisa. De l'Aris destaquen la seva inquietud, la seva impaciència, que és llest. La Lisa sembla ser pacient i també llesta, i bona amiga de l'Aris perquè no s'en riu d'ell quan s'equivoca a classe al respondre al professor.

El que més els ha cridat l'atenció ha estat divers: que les frases que comencen amb "tots", canviïn a vertaderes si eren falses i a falses si eren vertaderes quan es capgiren; la manera de pensar de l'Aris i la de la Lisa, com raonen; la veïna de l'Aris, amb qui parla la seva mare, també crida l'atenció per la seva manera de pensar.

Avancem una mica en intentar veure com apliquem el raonament correcte a la vida quotidiana. Arribats a aquesta part de la classe, no hi ha condicions per a un diàleg compartit. Encara estem lluny de ser una comunitat de recerca en la qual aprenem tots plegats a través del diàleg.

Per tal d'aclarir idees, proposo una mena de joc a partir de les paraules "comunitat" i "recerca": han de buscar paraules relacionades i a partir de les lletres. Sona el timbre. La majoria han treballat bé, malgrat les dificultats generades per alguns dels companys i companyes. Ningú ha volgut fer de secretari/a. Torno a ser jo qui fa l'entrada.

Esperem que la setmana vinent arribin els comentaris a les entrades al bloc, algú comenci a fer de secretari/a, esbrinem entre tots què és una comunitat de recerca i moltes coses més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Contes diversos per realitats diverses

Després d'anys, m'he decidit a continuar nodrint aquest blog destinat a fer filosofia amb contes. Gràcies a les xarxes socials que ens permeten compartir idees i propostes, m'ha arribat la informació d'una sèrie de contes que estan penjats a internet i que plantegen situacions que, tot i no ser noves, precisen de contes  que normalitzin la vida dels seus protagonistes, les seves històries i els seus sentiments.  La princesa valiente from Luisa Fernanda Correa Rueda

Per què contes....

Perquè socialitzen, inculquen idees, creences i valors socials. Perquè transmeten models d'actuació. Perquè ofereixen models d'identificació des del punt de vista emocional. Perquè ensenyen com resoldre conflictes. Perquè en el món màgic del conte es poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals. Perquè són font d'imaginació i de creativitat que permeten crear les pròpies històries i imaginar el món ideal propi, els somnis i els malsons. I perquè treballar tot això a l'ensenyament secundari és necessari!!! Un regalet final de comiat a aquest treball que, si més no aquest curs, haig de deixar per d'altres projectes.

Els mites, una mena especial de contes...

Els mites  són narracions que donen resposta i fonament a preguntes sobre normes socials i costums, així com sobre l'origen del món i de l'home.   Els mites ens porten la imatge del món dels homes i les dones d'aquells temps llunyans. Han estat posats en imatges pels artistes de diferents èpoques, els quals interpreten i expliquen al seu torn la recepció que han fet del mite amb els seus recursos expressius. A l'aula de filosofia per a nois i noies de primer d'ESO, hem intentat interpretar el mite de Prometeu amb imatges, juntament amb els artistes. En aquest mite se'ns explica l'origen de l'home i de la cultura. El Mite De Prometeu View more presentations from dalcantara .