Passa al contingut principal

Primer capítol

Última classe de la segona setmana de classes, però tercera hora de classe. Llegim el primer capítol de La descoberta de l'Aristòtil Mas, el nostre llibre guia en la recerca compartida sobre el pensament. No tothom demostra el mateix interés. La lectura és tranquil.la. Parlem una mica de com són l'Aris i la Lisa. De l'Aris destaquen la seva inquietud, la seva impaciència, que és llest. La Lisa sembla ser pacient i també llesta, i bona amiga de l'Aris perquè no s'en riu d'ell quan s'equivoca a classe al respondre al professor.

El que més els ha cridat l'atenció ha estat divers: que les frases que comencen amb "tots", canviïn a vertaderes si eren falses i a falses si eren vertaderes quan es capgiren; la manera de pensar de l'Aris i la de la Lisa, com raonen; la veïna de l'Aris, amb qui parla la seva mare, també crida l'atenció per la seva manera de pensar.

Avancem una mica en intentar veure com apliquem el raonament correcte a la vida quotidiana. Arribats a aquesta part de la classe, no hi ha condicions per a un diàleg compartit. Encara estem lluny de ser una comunitat de recerca en la qual aprenem tots plegats a través del diàleg.

Per tal d'aclarir idees, proposo una mena de joc a partir de les paraules "comunitat" i "recerca": han de buscar paraules relacionades i a partir de les lletres. Sona el timbre. La majoria han treballat bé, malgrat les dificultats generades per alguns dels companys i companyes. Ningú ha volgut fer de secretari/a. Torno a ser jo qui fa l'entrada.

Esperem que la setmana vinent arribin els comentaris a les entrades al bloc, algú comenci a fer de secretari/a, esbrinem entre tots què és una comunitat de recerca i moltes coses més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Contes diversos per realitats diverses

Després d'anys, m'he decidit a continuar nodrint aquest blog destinat a fer filosofia amb contes. Gràcies a les xarxes socials que ens permeten compartir idees i propostes, m'ha arribat la informació d'una sèrie de contes que estan penjats a internet i que plantegen situacions que, tot i no ser noves, precisen de contes  que normalitzin la vida dels seus protagonistes, les seves històries i els seus sentiments.  La princesa valiente from Luisa Fernanda Correa Rueda

Per què contes....

Perquè socialitzen, inculquen idees, creences i valors socials. Perquè transmeten models d'actuació. Perquè ofereixen models d'identificació des del punt de vista emocional. Perquè ensenyen com resoldre conflictes. Perquè en el món màgic del conte es poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals. Perquè són font d'imaginació i de creativitat que permeten crear les pròpies històries i imaginar el món ideal propi, els somnis i els malsons. I perquè treballar tot això a l'ensenyament secundari és necessari!!! Un regalet final de comiat a aquest treball que, si més no aquest curs, haig de deixar per d'altres projectes.

El mago de Oz i final

No sé en quina mida considerar la poca memòria i la ganduleria dels meus alumnes com una de les raons de que hagin assenyalat com a frase que més impacte els ha causat del film El mago de Oz la que diu la Dorothy al final, un cop ja s'ha acabat tota l'aventura al país d'Oz: Com a casa enlloc. També la podríem traduir com Millor a casa que a cap altre lloc , o No hi ha res com estar a casa . Les raons que han donat de la preferència han estat les següents: -perquè realment com a casa no s'està enlloc i és el que li agrada a qualsevol persona -perquè malgrat que puguis voler marxar de casa quan les coses es posen difícils, el film ens ensenya que enlloc estaràs tan bé i així hem d'aprendre la lliçó -perquè malgrat la grisor de Kansas, la noia protagonista volia quedar-se allà perquè era casa seva -perquè a casa teva és l'únic lloc on pots fer el que vulguis -perquè a casa teva tens a la gent que estimes i que t'estima Us convido a escoltar aquesta meravellos