Passa al contingut principal

Persèfone i les estacions

Com ja vam comentar, els mites són respostes a preguntes sobre el món. Si una de les finalitats dels contes és ensenyar, podriem dir que el mite és una mena especial de contes que ens volen ensenyar les respostes a les preguntes que el món ens provoca.
El mite de Persèfone ens explica quin és l'origen del cicle de les estacions.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - El geni que volia tres desitjos

Aquest conte inventat pel Lucas és un autèntic conte a l'inrevés pel que fa al motor de l'acció, doncs no és el geni qui compleix desitjos, sinó que els demana. També fa pensar que potser els genis de veritat són les persones poderoses a causa dels diners, i que són aquests els que fan possible que certs desitjos es facin realitat. El conte inverteix la versió tradicional per posar del dret la realitat, substituint l'egoisme per l'amor, la justícia per la injustícia. Això sí, deixa ben clar que cal una força tan poderosa com la d'un geni per aconseguir persuadir de que facin el bé aquells que tenen en les seves mans fer-lo. Un conte sobre desitjos o un desig de conte? EL GENI QUE VOLIA TRES DESITJOS Hi havia una vegada, en una gran ciutat, un milionari tan ric com amargat, que vivia sol i mai feia res per la gent. Robava els diners als pobres necessitats, feia que els nens treballessin a les seves mines tot el dia i que no poguessin anar a l'escola. Era tan mi

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - Tarzán

Aquest conte escrit pel Sergi i el Víctor ha volgut fer la inversió clara i explícita, jugant a invertir els termes de l'estat de civilització al de natura, per recuperar la civilització però definitivament emmarcada en l'àmbit de la vida en la natura. Aquí els salvatges són de diferents menes: uns perquè són animals que viuen efectivament "en estat salvatge", com els goril.les; altres, com el protagonista, casi podríem dir que per elecció, tot i que el punt de partida sigui la supervivència; finalment, aquells que amb les armes perverteixen la pau de la vida salvatge, però que en el conte no li guanyen la partida, al contrari. Potser aquesta és la lliçó, si és que n'hi ha, del conte que han escrit el Víctor i el Sergi: per una vegada, els salvatges no són els inferiors i la vida feliç no té com a lloc preferent el món civilitzat de la gran ciutat contemporània, de gran força simbòlica, com és Nova York. Un lloc on hi ha qui diu que és un dels centres del món, des

"La primera estrella a la derecha"

Continuem amb els contes. Les darreres setmanes s'han dedicat a la creació, a la invenció dels contes i a la seva representació il.lustrada. Caldran unes quantes entrades per als contes i els dibuixos. Tot arribarà. Mentres tant , fem un alt en el camí per reflexionar a partir d'un curtmetratge de Pablo Bullejos  que ens explica una història en la qual els contes són el pont que es tendeix entre els dos protagonistes i també el que fa possible trobar sortides a la realitat amb la imaginació. Com totes les pel.lícules, ha estat escrita abans. Podem llegir el guió de "La primera estrella a la derecha"  si volem saber com va ser pensat i escrit abans de ser filmat.