Passa al contingut principal

El mago de Oz i final

No sé en quina mida considerar la poca memòria i la ganduleria dels meus alumnes com una de les raons de que hagin assenyalat com a frase que més impacte els ha causat del film El mago de Oz la que diu la Dorothy al final, un cop ja s'ha acabat tota l'aventura al país d'Oz: Com a casa enlloc. També la podríem traduir com Millor a casa que a cap altre lloc, o No hi ha res com estar a casa.

Les raons que han donat de la preferència han estat les següents:
-perquè realment com a casa no s'està enlloc i és el que li agrada a qualsevol persona
-perquè malgrat que puguis voler marxar de casa quan les coses es posen difícils, el film ens ensenya que enlloc estaràs tan bé i així hem d'aprendre la lliçó
-perquè malgrat la grisor de Kansas, la noia protagonista volia quedar-se allà perquè era casa seva
-perquè a casa teva és l'únic lloc on pots fer el que vulguis
-perquè a casa teva tens a la gent que estimes i que t'estima

Us convido a escoltar aquesta meravellosa cançó Somewhere over the rainbow cantada per la també meravellosa Judy Garland. Una cançó per sentir...




Judy Garland comentava que la cançó s'havia convertit en part de la seva vida: simbolitza tan bé els somnis i els desitjos de la gent que estic segura que aquest és el motiu pel qual la gent plora quan la sent. L'he cantat centenars de vegades i segueix sent la cançó que porto més prop del cor.

La lletra en català es podria traduir així...

En algun lloc sobre l'arc de Sant Martí, molt, molt amunt, hi ha un país del qual vaig sentir parlar en una cançó de bressol.
En algun lloc sobre l'arc de Sant Martí els cels són blaus i els somnis es fan realitat.
Algun dia demanaré un desig a una estrella i despertaré molt lluny dels núvols, deixant-los enrere.
Allà on els problemes són com gotes de llimona.
Lluny, per sobre de les xemeneies, allà em trobaràs.
En algun lloc sobre l'arc de Sant Martí volen els ocells celestes.
Els ocells volen per sobre de l'arc de Sant Martí, llavors per què no puc fer-ho jo?
Si els ocells volen més enllà de l'arc de Sant Martí, per què no podria jo també...?

Si enlloc s'està com a casa... quin lloc tenen els somnis d'ocells que volen sobre l'arc de Sant Martí i cap on mirar quan es vol demanar un desig? Què fer dels estels i dels núvols? Què fer de tot el que suposaria deixar enrere la nostra grisa realitat, si més no per intentar canviar el color? Què fer de les aspiracions milenàries, centenàries, que homes i dones persegueixen encara ara per tal de millorar les seves vides, el seu món, el nostre món? És casa nostra el millor lloc del món o simplement és l'únic que coneixem? No suposa un cert conformisme i passivitat o serà, per contra, expressió d'un realisme clar i contundent? Com sempre, interpretem des del lloc on som. On sóc. On som? On sóc? 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - El geni que volia tres desitjos

Aquest conte inventat pel Lucas és un autèntic conte a l'inrevés pel que fa al motor de l'acció, doncs no és el geni qui compleix desitjos, sinó que els demana. També fa pensar que potser els genis de veritat són les persones poderoses a causa dels diners, i que són aquests els que fan possible que certs desitjos es facin realitat. El conte inverteix la versió tradicional per posar del dret la realitat, substituint l'egoisme per l'amor, la justícia per la injustícia. Això sí, deixa ben clar que cal una força tan poderosa com la d'un geni per aconseguir persuadir de que facin el bé aquells que tenen en les seves mans fer-lo. Un conte sobre desitjos o un desig de conte? EL GENI QUE VOLIA TRES DESITJOS Hi havia una vegada, en una gran ciutat, un milionari tan ric com amargat, que vivia sol i mai feia res per la gent. Robava els diners als pobres necessitats, feia que els nens treballessin a les seves mines tot el dia i que no poguessin anar a l'escola. Era tan mi

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - Tarzán

Aquest conte escrit pel Sergi i el Víctor ha volgut fer la inversió clara i explícita, jugant a invertir els termes de l'estat de civilització al de natura, per recuperar la civilització però definitivament emmarcada en l'àmbit de la vida en la natura. Aquí els salvatges són de diferents menes: uns perquè són animals que viuen efectivament "en estat salvatge", com els goril.les; altres, com el protagonista, casi podríem dir que per elecció, tot i que el punt de partida sigui la supervivència; finalment, aquells que amb les armes perverteixen la pau de la vida salvatge, però que en el conte no li guanyen la partida, al contrari. Potser aquesta és la lliçó, si és que n'hi ha, del conte que han escrit el Víctor i el Sergi: per una vegada, els salvatges no són els inferiors i la vida feliç no té com a lloc preferent el món civilitzat de la gran ciutat contemporània, de gran força simbòlica, com és Nova York. Un lloc on hi ha qui diu que és un dels centres del món, des

"La primera estrella a la derecha"

Continuem amb els contes. Les darreres setmanes s'han dedicat a la creació, a la invenció dels contes i a la seva representació il.lustrada. Caldran unes quantes entrades per als contes i els dibuixos. Tot arribarà. Mentres tant , fem un alt en el camí per reflexionar a partir d'un curtmetratge de Pablo Bullejos  que ens explica una història en la qual els contes són el pont que es tendeix entre els dos protagonistes i també el que fa possible trobar sortides a la realitat amb la imaginació. Com totes les pel.lícules, ha estat escrita abans. Podem llegir el guió de "La primera estrella a la derecha"  si volem saber com va ser pensat i escrit abans de ser filmat.