Passa al contingut principal

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - El geni que volia tres desitjos

Aquest conte inventat pel Lucas és un autèntic conte a l'inrevés pel que fa al motor de l'acció, doncs no és el geni qui compleix desitjos, sinó que els demana. També fa pensar que potser els genis de veritat són les persones poderoses a causa dels diners, i que són aquests els que fan possible que certs desitjos es facin realitat.
El conte inverteix la versió tradicional per posar del dret la realitat, substituint l'egoisme per l'amor, la justícia per la injustícia. Això sí, deixa ben clar que cal una força tan poderosa com la d'un geni per aconseguir persuadir de que facin el bé aquells que tenen en les seves mans fer-lo. Un conte sobre desitjos o un desig de conte?

EL GENI QUE VOLIA TRES DESITJOS

Hi havia una vegada, en una gran ciutat, un milionari tan ric com amargat, que vivia sol i mai feia res per la gent. Robava els diners als pobres necessitats, feia que els nens treballessin a les seves mines tot el dia i que no poguessin anar a l'escola. Era tan milionari i tenia tant poder que podia comprar el món sencer!

Com no tenia família, ja que es portava malament fins i tot amb ella, passava tots els Nadals sol en la seva gran mansió sense fer res. Però un dia de Reis es va trobar amb una sorpresa: sota el seu arbre de Nadal, va trobar una llampera. Qui podria haver-li regalat alguna cosa? El seu cap estava ple de preguntes. La llampera estava bruta, plena de pols. Va decidir netejar-la amb un drap. Al fregar-la va sortir un geni.


El milionari el va reconèixer de seguida i li va dir:

- “Ara em concediràs tres desitjos, ja!”

El geni es va enfadar molt amb la “salutació” del milionari i li va respondre:

- “Ni parlar-ne! Tu m’hauràs de concedir a mi tres desitjos!”

I va continuar dient-li:

-“He estat observant com ets. Per una vegada a la vida, hauràs de fer alguna cosa bona per algú: un favor, un desig. I ho faràs per mi.”

El milionari va respondre:

-“Mai li faré un favor a ningú! I menys concedir tres desitjos! Però que t’has cregut tu?”

Davant d’això el geni el va avisar:

-“Si no ho fas, perdràs tots els teus diners. “

Molt enfadat, el milionari va haver de cedir.

-“Bé, no vull perdre la meva fortuna... Accepto” – va dir amb expressió d’odi. “Quin és el primer desig? “

-“Aniràs a l'Àfrica, amb metges i milions de caixes plenes de menjar a salvar els nens malalts i gairebé morts de fam.”


El milionari va perdre part de la seva fortuna, però ho va fer. Quan va tornar, va preguntar quin era el segon desig del geni.

El geni li va dir:

-“Donaràs milions d'euros a les escoles pobres, als orfenats i sobretot als nens que treballen a les teves fastigoses mines. També els donaràs una llar on viure.”

El milionari va acceptar i el va complir com ja havia fet anteriorment, però de sobte, molt empipat, va dir:

-“No ho suporto més! No compliré el tercer desig, estic fart! Prou!”

El geni li va recordar que perdria tota la seva fortuna. El milionari va respondre desafiant que li feia igual. Llavors, el geni va complir la seva amenaça.

Quan va veure que ho havia perdut tot, el milionari que ja no era tan milionari, va haver de viure al carrer. Trucava a les cases i ningú el volia ajudar, fins que algú va saber que havia fet... Havia ajudat a molta gent i havia perdut la seva fortuna.

Ara la gent sí que el volien ajudar, va començar a sentir que l’apreciaven. Això tenia més valor que els seus diners. La seva família, a la qual havia abandonat feia temps i tenia una relació molt dolenta, el va acollir.

De sobte el geni es va aparèixer i li va fer una pregunta:

-“Entens ara que l’amor i la companyia tenen més valor que els diners? Si vols, però, pots recuperar la teva fortuna i tot tornarà a ser com abans.”

El milionari va respondre que no, que de cap manera volia tornar a la vida d’abans. Volia estar amb la seva família, recuperar el temps que havia perdut d’estar amb ells. S’havia adonat que els diners no són res comparats amb l’amor dels seus pares, dels seus germans i germanes, dels fills que havia deixat amb la seva dona. Ara, per primera vegada a la vida, era feliç.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Contes diversos per realitats diverses

Després d'anys, m'he decidit a continuar nodrint aquest blog destinat a fer filosofia amb contes. Gràcies a les xarxes socials que ens permeten compartir idees i propostes, m'ha arribat la informació d'una sèrie de contes que estan penjats a internet i que plantegen situacions que, tot i no ser noves, precisen de contes  que normalitzin la vida dels seus protagonistes, les seves històries i els seus sentiments.  La princesa valiente from Luisa Fernanda Correa Rueda

Per què contes....

Perquè socialitzen, inculquen idees, creences i valors socials. Perquè transmeten models d'actuació. Perquè ofereixen models d'identificació des del punt de vista emocional. Perquè ensenyen com resoldre conflictes. Perquè en el món màgic del conte es poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals. Perquè són font d'imaginació i de creativitat que permeten crear les pròpies històries i imaginar el món ideal propi, els somnis i els malsons. I perquè treballar tot això a l'ensenyament secundari és necessari!!! Un regalet final de comiat a aquest treball que, si més no aquest curs, haig de deixar per d'altres projectes.

El mago de Oz i final

No sé en quina mida considerar la poca memòria i la ganduleria dels meus alumnes com una de les raons de que hagin assenyalat com a frase que més impacte els ha causat del film El mago de Oz la que diu la Dorothy al final, un cop ja s'ha acabat tota l'aventura al país d'Oz: Com a casa enlloc. També la podríem traduir com Millor a casa que a cap altre lloc , o No hi ha res com estar a casa . Les raons que han donat de la preferència han estat les següents: -perquè realment com a casa no s'està enlloc i és el que li agrada a qualsevol persona -perquè malgrat que puguis voler marxar de casa quan les coses es posen difícils, el film ens ensenya que enlloc estaràs tan bé i així hem d'aprendre la lliçó -perquè malgrat la grisor de Kansas, la noia protagonista volia quedar-se allà perquè era casa seva -perquè a casa teva és l'únic lloc on pots fer el que vulguis -perquè a casa teva tens a la gent que estimes i que t'estima Us convido a escoltar aquesta meravellos