Passa al contingut principal

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir de contes de sempre -Hansel i Gretel

Arriben per fi els contes creats pels alumnes i les il.lustracions fetes també per ells. Cada conte s'inspira en un conte conegut per tothom, però que ha canviat una mica el seu sentit. La lliçó que ens ofereixen aquests contes inventats és diferent de la coneguda.

El conte que segueix, escrit pel Toni Mestre i el Xavi Real, podria ser el conte del perdó; el conte que ens explica que les persones poden adonar-se dels seus errors i rectificar; el conte que ens recorda que es pot ser bo però que això no significa no saber protegir-se dels que no ho són. El conte que ens recorda que hi ha maldat al món, però que la bondat no defalleix i, a vegades, fins i tot pot encomanar-se als que no la posseeixen. Malgrat que el conte té com a protagonistes a un noi i una noia, com en la versió tradicional, podríem dir que la protagonista és la família.

HANSEL I GRETEL

Hi havia una vegada dos nens que eren germans. El nen es deia Hansel i era molt bona persona, però una mica beneit. Era alt i prim. Tenia dotze anys. La nena, que en tenia vuit, era molt llesta, baixeta i també prima.

Com que no tenien diners pels àpats, els havien de fer de sopa de col bullida i si tenien sort també menjaven un conill que caçava el pare. El pare era molt bona persona, a vegades massa, perquè no tenia gens d’autoritat.


Vivien en una caseta mig destrossada, a la qual li faltava un tros de sostre de l’habitació dels nens, quan plovia, es mullaven o, com a mínim, es constipaven. Un dia, fins i tot van agafar una pneumònia.

La mare era una bona dona i molt guapa. Però un dia la mare va anar al bosc a buscar fruita i aigua i no va tornar.



El pare i els nens es van posar molt tristos, però tots junts s’animaven i al cap d’un temps, quan ja havien superat el desànim, el pare es va tornar a casar amb una altra dona, a la qual gairebé no coneixia.

Era una dona de cinquanta anys, però es feia passar per una de vint-i-un. Tenia els cabells blancs però se’ls tenyia de ros. Era una farsant: tenia els ulls blancs però es posava lents blaves. Era pobre i es feia passar per rica. Era molt dolenta i parlava molt poc, perquè no la descobrissin. Al cap d’una setmana, el pare i els fills van veure que no era rica sinó pobre, a sobre de que els tractava molt malament.

Un dia, la madrastra es va llevar molt d’hora. Aquell dia, cosa estranya, la madrastra va preparar l’esmorzar i quan els altres es van llevar, es van estranyar de veure-ho tot preparat. Els nens van pensar que hi havia gat amagat. El nen va distreure la madrastra mentre la nena canviava tot el menjar que hi havia a la taula, i van amagar el menjar al pati, a la caseta del gat.

I els nens tranquil•lament van començar a menjar.

-Avui anirem d’excursió a buscar bolets a la muntanya – va dir el pare. Però la madrastra va tancar la porta i va dir que no molt severament.

Al cap d’una estona van sentir miolar el gat. Cada vegada miolava més fort, i quan van anar a fora a veure que passava el van trobar mort.

El pare va començar a pensar que no s’havia d’haver casat amb aquella dona.

La dona els va estar empipant durant dues setmanes, fins que un dia es va posar malalta. No van poder anar a l’hospital, perquè no tenien diners, però el pare tot i que la mare es portava molt malament, va anar a comprar un medicament, gastant tots els seus estalvis, i la madrastra es va posar bé. Al dia següent, ja tornava a queixar-se i rondinar de tot.

Així va estar durant tres anys. Fins que un dia el pare es va cansar. Va ser quan un matí la madrastra els va intentar matar amb l’escopeta que el pare feia servir per anar a caçar! Quan estava a punt de disparar, es va adonar que l’escopeta no tenia bales. Les havia tret la nena el dia abans!

El dia següent el pare va marxar amb els fills de bon matí, abans que la madrastra es llevés. Van anar a viure a la ciutat, on el pare va trobar una feina millor i els nens van poder anar a l’escola. Quan la madrastra es va adonar que estava sola, es va adonar de tot el mal que havia fet. Va buscar al pare i als fills per tot arreu i quan els va trobar els hi va demanar perdó. El pare i els nens la van perdonar i ella va prometre que seria una bona madrastra. I van viure feliços fins que va arribar 1933 i com vivien a Alemanya caldrà que vosaltres continueu la història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - El geni que volia tres desitjos

Aquest conte inventat pel Lucas és un autèntic conte a l'inrevés pel que fa al motor de l'acció, doncs no és el geni qui compleix desitjos, sinó que els demana. També fa pensar que potser els genis de veritat són les persones poderoses a causa dels diners, i que són aquests els que fan possible que certs desitjos es facin realitat. El conte inverteix la versió tradicional per posar del dret la realitat, substituint l'egoisme per l'amor, la justícia per la injustícia. Això sí, deixa ben clar que cal una força tan poderosa com la d'un geni per aconseguir persuadir de que facin el bé aquells que tenen en les seves mans fer-lo. Un conte sobre desitjos o un desig de conte? EL GENI QUE VOLIA TRES DESITJOS Hi havia una vegada, en una gran ciutat, un milionari tan ric com amargat, que vivia sol i mai feia res per la gent. Robava els diners als pobres necessitats, feia que els nens treballessin a les seves mines tot el dia i que no poguessin anar a l'escola. Era tan mi

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - Tarzán

Aquest conte escrit pel Sergi i el Víctor ha volgut fer la inversió clara i explícita, jugant a invertir els termes de l'estat de civilització al de natura, per recuperar la civilització però definitivament emmarcada en l'àmbit de la vida en la natura. Aquí els salvatges són de diferents menes: uns perquè són animals que viuen efectivament "en estat salvatge", com els goril.les; altres, com el protagonista, casi podríem dir que per elecció, tot i que el punt de partida sigui la supervivència; finalment, aquells que amb les armes perverteixen la pau de la vida salvatge, però que en el conte no li guanyen la partida, al contrari. Potser aquesta és la lliçó, si és que n'hi ha, del conte que han escrit el Víctor i el Sergi: per una vegada, els salvatges no són els inferiors i la vida feliç no té com a lloc preferent el món civilitzat de la gran ciutat contemporània, de gran força simbòlica, com és Nova York. Un lloc on hi ha qui diu que és un dels centres del món, des

"La primera estrella a la derecha"

Continuem amb els contes. Les darreres setmanes s'han dedicat a la creació, a la invenció dels contes i a la seva representació il.lustrada. Caldran unes quantes entrades per als contes i els dibuixos. Tot arribarà. Mentres tant , fem un alt en el camí per reflexionar a partir d'un curtmetratge de Pablo Bullejos  que ens explica una història en la qual els contes són el pont que es tendeix entre els dos protagonistes i també el que fa possible trobar sortides a la realitat amb la imaginació. Com totes les pel.lícules, ha estat escrita abans. Podem llegir el guió de "La primera estrella a la derecha"  si volem saber com va ser pensat i escrit abans de ser filmat.