Passa al contingut principal

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir de contes de sempre -Hansel i Gretel

Arriben per fi els contes creats pels alumnes i les il.lustracions fetes també per ells. Cada conte s'inspira en un conte conegut per tothom, però que ha canviat una mica el seu sentit. La lliçó que ens ofereixen aquests contes inventats és diferent de la coneguda.

El conte que segueix, escrit pel Toni Mestre i el Xavi Real, podria ser el conte del perdó; el conte que ens explica que les persones poden adonar-se dels seus errors i rectificar; el conte que ens recorda que es pot ser bo però que això no significa no saber protegir-se dels que no ho són. El conte que ens recorda que hi ha maldat al món, però que la bondat no defalleix i, a vegades, fins i tot pot encomanar-se als que no la posseeixen. Malgrat que el conte té com a protagonistes a un noi i una noia, com en la versió tradicional, podríem dir que la protagonista és la família.

HANSEL I GRETEL

Hi havia una vegada dos nens que eren germans. El nen es deia Hansel i era molt bona persona, però una mica beneit. Era alt i prim. Tenia dotze anys. La nena, que en tenia vuit, era molt llesta, baixeta i també prima.

Com que no tenien diners pels àpats, els havien de fer de sopa de col bullida i si tenien sort també menjaven un conill que caçava el pare. El pare era molt bona persona, a vegades massa, perquè no tenia gens d’autoritat.


Vivien en una caseta mig destrossada, a la qual li faltava un tros de sostre de l’habitació dels nens, quan plovia, es mullaven o, com a mínim, es constipaven. Un dia, fins i tot van agafar una pneumònia.

La mare era una bona dona i molt guapa. Però un dia la mare va anar al bosc a buscar fruita i aigua i no va tornar.



El pare i els nens es van posar molt tristos, però tots junts s’animaven i al cap d’un temps, quan ja havien superat el desànim, el pare es va tornar a casar amb una altra dona, a la qual gairebé no coneixia.

Era una dona de cinquanta anys, però es feia passar per una de vint-i-un. Tenia els cabells blancs però se’ls tenyia de ros. Era una farsant: tenia els ulls blancs però es posava lents blaves. Era pobre i es feia passar per rica. Era molt dolenta i parlava molt poc, perquè no la descobrissin. Al cap d’una setmana, el pare i els fills van veure que no era rica sinó pobre, a sobre de que els tractava molt malament.

Un dia, la madrastra es va llevar molt d’hora. Aquell dia, cosa estranya, la madrastra va preparar l’esmorzar i quan els altres es van llevar, es van estranyar de veure-ho tot preparat. Els nens van pensar que hi havia gat amagat. El nen va distreure la madrastra mentre la nena canviava tot el menjar que hi havia a la taula, i van amagar el menjar al pati, a la caseta del gat.

I els nens tranquil•lament van començar a menjar.

-Avui anirem d’excursió a buscar bolets a la muntanya – va dir el pare. Però la madrastra va tancar la porta i va dir que no molt severament.

Al cap d’una estona van sentir miolar el gat. Cada vegada miolava més fort, i quan van anar a fora a veure que passava el van trobar mort.

El pare va començar a pensar que no s’havia d’haver casat amb aquella dona.

La dona els va estar empipant durant dues setmanes, fins que un dia es va posar malalta. No van poder anar a l’hospital, perquè no tenien diners, però el pare tot i que la mare es portava molt malament, va anar a comprar un medicament, gastant tots els seus estalvis, i la madrastra es va posar bé. Al dia següent, ja tornava a queixar-se i rondinar de tot.

Així va estar durant tres anys. Fins que un dia el pare es va cansar. Va ser quan un matí la madrastra els va intentar matar amb l’escopeta que el pare feia servir per anar a caçar! Quan estava a punt de disparar, es va adonar que l’escopeta no tenia bales. Les havia tret la nena el dia abans!

El dia següent el pare va marxar amb els fills de bon matí, abans que la madrastra es llevés. Van anar a viure a la ciutat, on el pare va trobar una feina millor i els nens van poder anar a l’escola. Quan la madrastra es va adonar que estava sola, es va adonar de tot el mal que havia fet. Va buscar al pare i als fills per tot arreu i quan els va trobar els hi va demanar perdó. El pare i els nens la van perdonar i ella va prometre que seria una bona madrastra. I van viure feliços fins que va arribar 1933 i com vivien a Alemanya caldrà que vosaltres continueu la història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Contes diversos per realitats diverses

Després d'anys, m'he decidit a continuar nodrint aquest blog destinat a fer filosofia amb contes. Gràcies a les xarxes socials que ens permeten compartir idees i propostes, m'ha arribat la informació d'una sèrie de contes que estan penjats a internet i que plantegen situacions que, tot i no ser noves, precisen de contes  que normalitzin la vida dels seus protagonistes, les seves històries i els seus sentiments.  La princesa valiente from Luisa Fernanda Correa Rueda

Per què contes....

Perquè socialitzen, inculquen idees, creences i valors socials. Perquè transmeten models d'actuació. Perquè ofereixen models d'identificació des del punt de vista emocional. Perquè ensenyen com resoldre conflictes. Perquè en el món màgic del conte es poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals. Perquè són font d'imaginació i de creativitat que permeten crear les pròpies històries i imaginar el món ideal propi, els somnis i els malsons. I perquè treballar tot això a l'ensenyament secundari és necessari!!! Un regalet final de comiat a aquest treball que, si més no aquest curs, haig de deixar per d'altres projectes.

El mago de Oz i final

No sé en quina mida considerar la poca memòria i la ganduleria dels meus alumnes com una de les raons de que hagin assenyalat com a frase que més impacte els ha causat del film El mago de Oz la que diu la Dorothy al final, un cop ja s'ha acabat tota l'aventura al país d'Oz: Com a casa enlloc. També la podríem traduir com Millor a casa que a cap altre lloc , o No hi ha res com estar a casa . Les raons que han donat de la preferència han estat les següents: -perquè realment com a casa no s'està enlloc i és el que li agrada a qualsevol persona -perquè malgrat que puguis voler marxar de casa quan les coses es posen difícils, el film ens ensenya que enlloc estaràs tan bé i així hem d'aprendre la lliçó -perquè malgrat la grisor de Kansas, la noia protagonista volia quedar-se allà perquè era casa seva -perquè a casa teva és l'únic lloc on pots fer el que vulguis -perquè a casa teva tens a la gent que estimes i que t'estima Us convido a escoltar aquesta meravellos