Passa al contingut principal

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - La sirenita

Leonor ha escrit un conte amb bastants elements dels contes tradicionals: un príncep, una noia - sirena que desitja establir una relació amb ell, una amiga - bruixa, un pare protector i amorós i una mica de màgia. Encara mantenint l'escenari també tradicional de la història de la petita sirena, inverteix alguns termes claus en el marc del conte, deixant de banda la dependència de la noia vers el noi, que resulta ser bastant pànfil. Això és molt decebedor per a la protagonista que té criteri propi per a avaluar, a diferència de les protagonistes femenines dels contes.

Leonor reinterpreta els rols i li dóna la volta a la història tradicional fins arribar al punt que, tot i mantenir-se les necessitats d'amor de parella, es redireccionen sense complexos vers una persona diferent de la que els contes destinaven a les seves protagonistes. Una manera ben diferent de menjar perdius és possible?

LA SIRENITA
Érase una vez una sirena a la que la que llamaban Ariel y que tenia 16 años. Su padre siempre le decía que tenía que subir a la superficie para conocer a la gente de la tierra, que tenía que ser un poco más culta. Ariel no quería, sin embargo, subir a la superficie porque pasaba de todo. Estaba todo el día en la habitación encerrada. Hasta que un día el rey tritón se hartó y se la llevó por la fuerza a la superficie.

En otro lugar de aquel país había un príncipe llamado Eric al que le daban miedo la sirenas. Al ver a Ariel salir a la superficie salió corriendo, cosa que a ella la sorprendió mucho y también le picó la curiosidad. Ariel volvió al fondo del mar y le dijo a su padre que de vez en cuando subiría a la superficie. Su padre se alegró mucho. Ariel volvió a la superficie. De nuevo, cuando el príncipe la vio, salió corriendo y ella se fue muy pensativa a nadar. Nadando, nadando se encontró con un pulpo llamado Úrsula. A Ariel le pareció que era una buena persona y le contó sus problemas. A Úrsula se le ocurrió que el príncipe podría hablar con Ariel si ésta cambiaba su voz, pues tenía voz de pito. Úrsula sí que tenía una bonita voz y se ofreció a ayudarla, cambiando la voz de Ariel por la suya propia. Así lo hicieron.

Con su nueva bonita voz, se fue decidida a la superficie y se acercó al lugar en el que se encontraba el príncipe a hablar con él, y hablaría, sí, pero a gritos, que también en el cambio había ganado potencia.

Esta vez le dio tiempo a preguntarle al príncipe porqué salía corriendo antes de que éste desapareciera a toda velocidad. Él respondió que le daban miedo las sirenas. Ariel le miró con cara de “ pero qué me dices, chaval”. Desconcertada por la gran tontería que acababa de oír, se marchó. Por si fuera poco, había cambiado su voz y ahora gritaba cada vez que hablaba.

Volvió a ir a casa de su amiga Úrsula, que le aconsejó que pasara de los chicos. Y eso hizo, aunque antes volvió a la superficie y le dijo al príncipe que le daba igual lo que él pensara y se marchó.

Pasó el tiempo y ningún chico se acercaba a Ariel a causa de su voz, pero a ella no le importaba porque con su amiga Úrsula se encontraba la mar de bien, nunca mejor dicho. Así que Ariel y Úrsula se casaron, fueron felices y comieron perdices.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Contes diversos per realitats diverses

Després d'anys, m'he decidit a continuar nodrint aquest blog destinat a fer filosofia amb contes. Gràcies a les xarxes socials que ens permeten compartir idees i propostes, m'ha arribat la informació d'una sèrie de contes que estan penjats a internet i que plantegen situacions que, tot i no ser noves, precisen de contes  que normalitzin la vida dels seus protagonistes, les seves històries i els seus sentiments.  La princesa valiente from Luisa Fernanda Correa Rueda

Per què contes....

Perquè socialitzen, inculquen idees, creences i valors socials. Perquè transmeten models d'actuació. Perquè ofereixen models d'identificació des del punt de vista emocional. Perquè ensenyen com resoldre conflictes. Perquè en el món màgic del conte es poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals. Perquè són font d'imaginació i de creativitat que permeten crear les pròpies històries i imaginar el món ideal propi, els somnis i els malsons. I perquè treballar tot això a l'ensenyament secundari és necessari!!! Un regalet final de comiat a aquest treball que, si més no aquest curs, haig de deixar per d'altres projectes.

El mago de Oz i final

No sé en quina mida considerar la poca memòria i la ganduleria dels meus alumnes com una de les raons de que hagin assenyalat com a frase que més impacte els ha causat del film El mago de Oz la que diu la Dorothy al final, un cop ja s'ha acabat tota l'aventura al país d'Oz: Com a casa enlloc. També la podríem traduir com Millor a casa que a cap altre lloc , o No hi ha res com estar a casa . Les raons que han donat de la preferència han estat les següents: -perquè realment com a casa no s'està enlloc i és el que li agrada a qualsevol persona -perquè malgrat que puguis voler marxar de casa quan les coses es posen difícils, el film ens ensenya que enlloc estaràs tan bé i així hem d'aprendre la lliçó -perquè malgrat la grisor de Kansas, la noia protagonista volia quedar-se allà perquè era casa seva -perquè a casa teva és l'únic lloc on pots fer el que vulguis -perquè a casa teva tens a la gent que estimes i que t'estima Us convido a escoltar aquesta meravellos