Passa al contingut principal

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - La sirenita

Leonor ha escrit un conte amb bastants elements dels contes tradicionals: un príncep, una noia - sirena que desitja establir una relació amb ell, una amiga - bruixa, un pare protector i amorós i una mica de màgia. Encara mantenint l'escenari també tradicional de la història de la petita sirena, inverteix alguns termes claus en el marc del conte, deixant de banda la dependència de la noia vers el noi, que resulta ser bastant pànfil. Això és molt decebedor per a la protagonista que té criteri propi per a avaluar, a diferència de les protagonistes femenines dels contes.

Leonor reinterpreta els rols i li dóna la volta a la història tradicional fins arribar al punt que, tot i mantenir-se les necessitats d'amor de parella, es redireccionen sense complexos vers una persona diferent de la que els contes destinaven a les seves protagonistes. Una manera ben diferent de menjar perdius és possible?

LA SIRENITA
Érase una vez una sirena a la que la que llamaban Ariel y que tenia 16 años. Su padre siempre le decía que tenía que subir a la superficie para conocer a la gente de la tierra, que tenía que ser un poco más culta. Ariel no quería, sin embargo, subir a la superficie porque pasaba de todo. Estaba todo el día en la habitación encerrada. Hasta que un día el rey tritón se hartó y se la llevó por la fuerza a la superficie.

En otro lugar de aquel país había un príncipe llamado Eric al que le daban miedo la sirenas. Al ver a Ariel salir a la superficie salió corriendo, cosa que a ella la sorprendió mucho y también le picó la curiosidad. Ariel volvió al fondo del mar y le dijo a su padre que de vez en cuando subiría a la superficie. Su padre se alegró mucho. Ariel volvió a la superficie. De nuevo, cuando el príncipe la vio, salió corriendo y ella se fue muy pensativa a nadar. Nadando, nadando se encontró con un pulpo llamado Úrsula. A Ariel le pareció que era una buena persona y le contó sus problemas. A Úrsula se le ocurrió que el príncipe podría hablar con Ariel si ésta cambiaba su voz, pues tenía voz de pito. Úrsula sí que tenía una bonita voz y se ofreció a ayudarla, cambiando la voz de Ariel por la suya propia. Así lo hicieron.

Con su nueva bonita voz, se fue decidida a la superficie y se acercó al lugar en el que se encontraba el príncipe a hablar con él, y hablaría, sí, pero a gritos, que también en el cambio había ganado potencia.

Esta vez le dio tiempo a preguntarle al príncipe porqué salía corriendo antes de que éste desapareciera a toda velocidad. Él respondió que le daban miedo las sirenas. Ariel le miró con cara de “ pero qué me dices, chaval”. Desconcertada por la gran tontería que acababa de oír, se marchó. Por si fuera poco, había cambiado su voz y ahora gritaba cada vez que hablaba.

Volvió a ir a casa de su amiga Úrsula, que le aconsejó que pasara de los chicos. Y eso hizo, aunque antes volvió a la superficie y le dijo al príncipe que le daba igual lo que él pensara y se marchó.

Pasó el tiempo y ningún chico se acercaba a Ariel a causa de su voz, pero a ella no le importaba porque con su amiga Úrsula se encontraba la mar de bien, nunca mejor dicho. Así que Ariel y Úrsula se casaron, fueron felices y comieron perdices.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Contes diversos per realitats diverses

Després d'anys, m'he decidit a continuar nodrint aquest blog destinat a fer filosofia amb contes. Gràcies a les xarxes socials que ens permeten compartir idees i propostes, m'ha arribat la informació d'una sèrie de contes que estan penjats a internet i que plantegen situacions que, tot i no ser noves, precisen de contes  que normalitzin la vida dels seus protagonistes, les seves històries i els seus sentiments.  La princesa valiente from Luisa Fernanda Correa Rueda

Primer dia de classe: benvinguts i benvigudes a l'aventura del pensament!

Avui hem fet la primera hora de classe amb els nous alumnes de 2n d'ESO que fan Filosofia per a nois i noies durant un trimestre. Hi ha hagut alguns problemes propis del primer dia: nois i noies que s'havien equivocat de matèria i d'aula i que bé arribaven tard o havien de marxar a una altra aula i matèria; amics i amigues que coincidien a classe i que estaven molt contents i xerraires per aquesta raó; la professora que és nova a l'institut i que no té encara per la mà la previsió de tot el que necessita per la classe i ha oblidat demanar la clau de l'armariet de l'ordinador i que després no ha pogut ni mostrar el bloc ni el power point explicatiu que havia preparat... Ens hem conegut una mica l'Arnau, la Génesis, l'Andrea S., la Lizbeth, el Pau, l'Andrea R., la Sheila, la Neus, el Fèlix, la Marina, l'Hajar, el Germàn, la Somalla, el Dani, el Gil, l'Adri i el Martí. Faltava el Nicolàs. A partir d'avui ja sabem que el que farem és apre...

Valoracions

Havia oblidat fer una entrada amb les valoracions dels alumnes, de les activitats que més els havien agradat i el perquè. Són interessants, fins i tot esperançadores. La vida que tenen per davant, que no és poca, ho és. Aquestes han estat les respostes a la pregunta sobre el que han aprés...: -primer has de creure en tu mateix per fer qualsevol cosa, per aconseguir el que et proposis -has de confiar en tu mateix -no ens hem de riure o sentir-nos superiors a ningú que sigui diferent de nosaltres -és bo somniar -tots som iguals, però també som diferents -tot el que desitges, ho tens al costat -pensar en les possibilitats i defectes d'una persona i en els seus valors malgrat les seves limitacions -cal intentar-ho un cop i un altre, fins que superis les teves limitacions -tots tenim intel.ligència, cor i valor i no ho hem de menysprear -a col.laborar, a escoltar i a ser bona companya -la vida també és pensar -tot es pot solucionar parlant -escriure bé i fer bé les redaccions I aques...