Passa al contingut principal

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre- Caperucita Verde Pistacho

La Caputxeta canvia de color i això no és tot. Un conte realment a l'inrevés, on les aparences enganyen i les lliçons morals resten posposades per la descripció d'actuacions gens modèliques, però reals. Un llop amb remordiments per haver-se cruspit a l'àvia mitjançant procediments poc "naturals" i que sembla no poder evitar ser dolent. Un caçador que no sembla tenir gaire decisió enfront de la seva dona, la Caputxeta. Una Caputxeta que poc té de desvalguda noieta i menys de pobrisona, sobretot al final del conte.

Hi ha una certa ironia en aquest conte inventat per l'Estefania i la Macarena. Un conte que sembla complaure's en invertir els termes de les relacions entre els personatges fent-les curiosament intel.ligibles.

CAPERUCITA VERDE PISTACHO

Había una vez una joven que se llamaba Caperucita Verde Pistacho. Se casó con el cazador que le salvó la vida en otro cuento que todos conocéis. Vivían en una pequeña casa de madera, muy acogedora, al lado del río.


Un día se pelearon porque Caperucita quería ir a comer a la marisquería y el cazador quería ir a comer a Pizza Fiore. Caperucita, harta del cazador, se fue sola a la marisquería, pidió un salmón a la plancha para llevar y se quedó en el bosque comiéndoselo. Entonces apareció el lobo con su chaqueta de cuero y sus gafas de aviador “Ray Ban” y le habló con insinuante sensualidad.


“-Caperucita, ¿Qué haces tú sola en el bosque comiéndote un salmón a la plancha?”

Caperucita le respondió:

“-¡A ti que te importa, lobo de pacotilla!”

A lo que el lobo contestó:

“-¡Uy! ¡Qué borde estás! Y oye, si estás enfadada no lo pagues conmigo”

Caperucita acabó de comerse el salmón y le explicó:

“-Es que tengo problemas...-” le dijo Caperucita.

El lobo interrumpió interesado:

“-Cuenta, cuenta, no te cortes...”

Entre otros muchos problemas, Caperucita le explicó que antes de casarse con el cazador, cuando eran novios, había tenido un romance con Robín Hood.

El lobo respondió:

“-¡Ajá! ¡Eso era justo lo que quería saber!.”

Entonces preguntó Caperucita muy sorprendida:

“-¿Pero qué dices, zoquete ?”

El lobo con tono amenazador respondió así:

“-Ahora tendrás que hacer todo lo que yo te diga o si no se lo diré al cazador.”

Caperucita no sabía que hacer:

“-¿Por qué me haces esto? ¡Sinvergüenza!”

El lobo explicó entonces el remordimiento que tenía por lo que había pasado con la abuela de la Caperucita. Antes de comérsela, había puesto en el té unas diez pastillas para que se intoxicara y tuviera gastroenteritis. El lobo no se acababa de recuperar de lo sucedido.

Tras escuchar esto Caperucita respondió:

“-¡Madre mía, sí que eres rencoroso! Pero, en fin, tendré que hacer lo que tú me digas, para que no te chives sobre lo que te he contado.”

Pasaron los días y Caperucita se vio obligada a hacer lo que el lobo le pedía y que no era gran cosa, pero que suponía ceder a su chantaje.

Un día, mientras el lobo estaba pescando en el río, se le cayó la chaqueta en el agua. Como había tanta corriente se la llevó y la perdió. Entonces el lobo le pidió a Caperucita que le comprara una nueva en un centro comercial, una chaqueta negra de una marca deportiva. Ella no tuvo más remedio que hacerlo.

Por el camino Caperucita, muy enfadada, chutó una piedra y le dio a un tipo con pinta de ser ricachón.

El ricachón se quedó inconsciente a causa de ello. Caperucita intentó sin resultados reanimarlo. Al ver que el hombre no respondía, se fijó en su maletín de color negro, de cuero y con una hebilla de oro. Caperucita miró si en el maletín llevaba el DNI y encontró una gran sorpresa... ¡Dentro de aquella misteriosa bolsa había un billón de euros! Sin pensárselo dos veces, le quitó el maletín y se quedó con el dinero. Como el bosque estaba desierto, nadie la vio.

Caperucita volvió a la cabaña y le contó al cazador que había encontrado un billón de euros tirados por el bosque.

“-Me quiero ir del bosque, quiero irme a un lugar muy lejano.”

Y el cazador le respondió:

“-¿No estás a gusto aquí?”

La Caperucita con tono soñador dijo:

“-Quiero recorrer mundo, tenemos dinero de sobra, así que nada nos lo impide.”

El cazador sorprendido preguntó:

“-Pero ¿dónde quieres ir!?”

“-Da igual. Cogemos el avión y ya veremos donde nos lleva…”- respondió ella.

“-Esta bien nos iremos hoy mismo. Hacemos las maletas y nos vamos para siempre.”

Caperucita, muy contenta, fue a hacer las maletas. Unas horas después, Caperucita iba montada en un Ferrari rojo camino del aeropuerto y vio al lobo. Al verlo empezó a hacerle muecas de todas las maneras posibles y el lobo enfadadísimo empezó a correr detrás del coche. El cazador pisó el acelerador a fondo y dejaron al lobo a leguas de distancia. Llegaron al aeropuerto, cogieron un vuelo a la India, se compraron una casa allí y se quedaron a vivir para siempre.


 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Contes diversos per realitats diverses

Després d'anys, m'he decidit a continuar nodrint aquest blog destinat a fer filosofia amb contes. Gràcies a les xarxes socials que ens permeten compartir idees i propostes, m'ha arribat la informació d'una sèrie de contes que estan penjats a internet i que plantegen situacions que, tot i no ser noves, precisen de contes  que normalitzin la vida dels seus protagonistes, les seves històries i els seus sentiments.  La princesa valiente from Luisa Fernanda Correa Rueda

Primer dia de classe: benvinguts i benvigudes a l'aventura del pensament!

Avui hem fet la primera hora de classe amb els nous alumnes de 2n d'ESO que fan Filosofia per a nois i noies durant un trimestre. Hi ha hagut alguns problemes propis del primer dia: nois i noies que s'havien equivocat de matèria i d'aula i que bé arribaven tard o havien de marxar a una altra aula i matèria; amics i amigues que coincidien a classe i que estaven molt contents i xerraires per aquesta raó; la professora que és nova a l'institut i que no té encara per la mà la previsió de tot el que necessita per la classe i ha oblidat demanar la clau de l'armariet de l'ordinador i que després no ha pogut ni mostrar el bloc ni el power point explicatiu que havia preparat... Ens hem conegut una mica l'Arnau, la Génesis, l'Andrea S., la Lizbeth, el Pau, l'Andrea R., la Sheila, la Neus, el Fèlix, la Marina, l'Hajar, el Germàn, la Somalla, el Dani, el Gil, l'Adri i el Martí. Faltava el Nicolàs. A partir d'avui ja sabem que el que farem és apre...

Valoracions

Havia oblidat fer una entrada amb les valoracions dels alumnes, de les activitats que més els havien agradat i el perquè. Són interessants, fins i tot esperançadores. La vida que tenen per davant, que no és poca, ho és. Aquestes han estat les respostes a la pregunta sobre el que han aprés...: -primer has de creure en tu mateix per fer qualsevol cosa, per aconseguir el que et proposis -has de confiar en tu mateix -no ens hem de riure o sentir-nos superiors a ningú que sigui diferent de nosaltres -és bo somniar -tots som iguals, però també som diferents -tot el que desitges, ho tens al costat -pensar en les possibilitats i defectes d'una persona i en els seus valors malgrat les seves limitacions -cal intentar-ho un cop i un altre, fins que superis les teves limitacions -tots tenim intel.ligència, cor i valor i no ho hem de menysprear -a col.laborar, a escoltar i a ser bona companya -la vida també és pensar -tot es pot solucionar parlant -escriure bé i fer bé les redaccions I aques...