Passa al contingut principal

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - La bella dorment

El conte que han escrit Mª Jesús i Robert no amaga les seves referències i acull part dels tòpics de gènere que podem considerar sexistes i que han donat suport a la imatge de les dones esclavitzades per un model físic. Els nostres autors es prenen temps per a desenvolupar els diferents escenaris i esdeveniments tradicionals (castell, pare, jardí, cavallers, príncep, primers contactes entre els protagonistes), però no dubten gaire a l'hora de concloure "castigant" a la protagonista per voler sotmetre's a la tirania de l'aspecte físic estandaritzat, malgrat la noia necessités canviar per la seva autoestima de negativa en positiva, aixi com per aconseguir l'estimació dels altres. Una noia que només viu bé o malament si li fan cas o no i que atribueix al seu aspecte les atencions que rep, sense que tingui cap prova a favor d'això, només la seva creença i un gran malestar que l'empenyen a intentar deixar de ser com és. La maledicció final podria veure's com l'expressió del fracàs de tot intent de canviar, de tot intent de deixar de ser un/a mateix/a o com el càstig per intentar-ho a través de l'aspecte, de la mera façana externa. En qualsevol cas, una bella dorment ben diferent, doncs aquesta resta dormida per sempre més a causa de les seves pròpies errònies decisions. Però.... decideix ella, de veritat?

LA BELLA DORMENT

Hi havia una vegada una noia que es deia Ariana i que era horrible, molt lletja i molt prima. Ningú l’estimava. Vivia en un castell allunyat de la ciutat Meravella, on vivia amb el seu pare, la seva mare i alguns altres animals.

Un dia, quan l’Ariana estava en el jardí, que era molt gran, amb moltes flors i arbres i on també hi havia animalets, va arribar el príncep David amb el seus cavallers .

L’ Ariana es va acostar a un cavaller i li va preguntar la raó de que hi haguessin tants cavallers.

El cavaller va respondre:

-“El Príncep David esta buscant al pare de l’Ariana.”

-“Per què?”– va voler saber ella.

Llavors el príncep David es va acostar a l’Ariana i li va dir:

-’’Per fer pactes, negociar terres i alguns ramats’’

-‘’Ara mateix aviso al meu pare’’ - va dir l’Ariana i va marxar cap a l’interior del castell, que era gran, amb molts pisos i servents i amb una gran porta. Va passar una bona estona fins que la serventa va obrir la porta del castell i va dir-li al príncep:

-‘’Passeu, passeu. El senyor us espera en el seu despatx. Us acompanyo’’.

Mentre es dirigien al despatx, el príncep es va trobar de nou a l’Ariana i li va preguntar:

-“Vostè es la filla del senyor?”

-“Sí, és clar que soc jo. Em dic Ariana.”

-És molt bonic el teu nom,com tu. “ -va respondre en to irònic.

-“Es el més bonic que m’han dit en tota la meva vida. Gràcies.” – va dir, i es va posar vermella.

-“No es mereixen, Ariana”.

Van passar hores i hores fins que no van acabar la reunió. L’ Ariana estava a la seva habitació arreglant-se per al príncep, però ell ja havia marxat quan ella va baixar. Es va posar molt trista i va començar a plorar.

El dia següent l’Ariana va anar al centre de la ciutat a comprar el menjar pel seus animals. Allà es va trobar un altre cop al príncep David i el va saludar:

-“Bon dia, príncep David”

-“Bon dia, senyoreta Ariana. Encanta’ t de tornar-la a veure”.

Ella va somriure i es va acomiadar :

-“Que passi un bon dia. Ja ens veurem.”

Desprès d’uns mesos el príncep David va anar al castell i la va veure, però aquest cop va fer cara de disgust i de fàstic al mirar-la. Ella es va posar molt trista i va pensar que ja era hora d’anar al metge i fer-se un canvi radical.

Quan va sortir de la clínica, estava molt guapa! Calia, però, que el mantingués posant-se un líquid diàriament a la cara. Tota satisfeta del seu nou aspecte mentre es mirava al mirall es deia:

-“Estic moníssima!”





Però el líquid tenia una substancia desconeguda que impedia que ningú deixés de ser tal com era i que si era aquesta la seva intenció, li feia perdre el poc coneixement que li quedava. Al posar-se’l, l’ Ariana es va desmaiar i va quedar en estat vegetal, eternament dormida per sempre més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - El geni que volia tres desitjos

Aquest conte inventat pel Lucas és un autèntic conte a l'inrevés pel que fa al motor de l'acció, doncs no és el geni qui compleix desitjos, sinó que els demana. També fa pensar que potser els genis de veritat són les persones poderoses a causa dels diners, i que són aquests els que fan possible que certs desitjos es facin realitat. El conte inverteix la versió tradicional per posar del dret la realitat, substituint l'egoisme per l'amor, la justícia per la injustícia. Això sí, deixa ben clar que cal una força tan poderosa com la d'un geni per aconseguir persuadir de que facin el bé aquells que tenen en les seves mans fer-lo. Un conte sobre desitjos o un desig de conte? EL GENI QUE VOLIA TRES DESITJOS Hi havia una vegada, en una gran ciutat, un milionari tan ric com amargat, que vivia sol i mai feia res per la gent. Robava els diners als pobres necessitats, feia que els nens treballessin a les seves mines tot el dia i que no poguessin anar a l'escola. Era tan mi

Tenir cor, tenir coratge, tenir intel.ligència

A classe llegim aquests dies El Mago de Oz. Els personatges van camí del país d'Oz per demanar uns dons al mag... La Dorothy voldria tornar a casa, a Kansas, amb els seus oncles. L'home de llauna voldria tenir un cor. El lleó covard voldria tenir coratge. I l'espantaocells voldria tenir intel.ligència... Algunes de les "proves" de tenir cor podrien ser... I aquestes altres podrien ser "proves" de tenir coratge... I aquí unes quantes "proves" més... Ara, de tenir intel.ligència.

Per què contes....

Perquè socialitzen, inculquen idees, creences i valors socials. Perquè transmeten models d'actuació. Perquè ofereixen models d'identificació des del punt de vista emocional. Perquè ensenyen com resoldre conflictes. Perquè en el món màgic del conte es poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals. Perquè són font d'imaginació i de creativitat que permeten crear les pròpies històries i imaginar el món ideal propi, els somnis i els malsons. I perquè treballar tot això a l'ensenyament secundari és necessari!!! Un regalet final de comiat a aquest treball que, si més no aquest curs, haig de deixar per d'altres projectes.