Passa al contingut principal

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - La bella dorment

El conte que han escrit Mª Jesús i Robert no amaga les seves referències i acull part dels tòpics de gènere que podem considerar sexistes i que han donat suport a la imatge de les dones esclavitzades per un model físic. Els nostres autors es prenen temps per a desenvolupar els diferents escenaris i esdeveniments tradicionals (castell, pare, jardí, cavallers, príncep, primers contactes entre els protagonistes), però no dubten gaire a l'hora de concloure "castigant" a la protagonista per voler sotmetre's a la tirania de l'aspecte físic estandaritzat, malgrat la noia necessités canviar per la seva autoestima de negativa en positiva, aixi com per aconseguir l'estimació dels altres. Una noia que només viu bé o malament si li fan cas o no i que atribueix al seu aspecte les atencions que rep, sense que tingui cap prova a favor d'això, només la seva creença i un gran malestar que l'empenyen a intentar deixar de ser com és. La maledicció final podria veure's com l'expressió del fracàs de tot intent de canviar, de tot intent de deixar de ser un/a mateix/a o com el càstig per intentar-ho a través de l'aspecte, de la mera façana externa. En qualsevol cas, una bella dorment ben diferent, doncs aquesta resta dormida per sempre més a causa de les seves pròpies errònies decisions. Però.... decideix ella, de veritat?

LA BELLA DORMENT

Hi havia una vegada una noia que es deia Ariana i que era horrible, molt lletja i molt prima. Ningú l’estimava. Vivia en un castell allunyat de la ciutat Meravella, on vivia amb el seu pare, la seva mare i alguns altres animals.

Un dia, quan l’Ariana estava en el jardí, que era molt gran, amb moltes flors i arbres i on també hi havia animalets, va arribar el príncep David amb el seus cavallers .

L’ Ariana es va acostar a un cavaller i li va preguntar la raó de que hi haguessin tants cavallers.

El cavaller va respondre:

-“El Príncep David esta buscant al pare de l’Ariana.”

-“Per què?”– va voler saber ella.

Llavors el príncep David es va acostar a l’Ariana i li va dir:

-’’Per fer pactes, negociar terres i alguns ramats’’

-‘’Ara mateix aviso al meu pare’’ - va dir l’Ariana i va marxar cap a l’interior del castell, que era gran, amb molts pisos i servents i amb una gran porta. Va passar una bona estona fins que la serventa va obrir la porta del castell i va dir-li al príncep:

-‘’Passeu, passeu. El senyor us espera en el seu despatx. Us acompanyo’’.

Mentre es dirigien al despatx, el príncep es va trobar de nou a l’Ariana i li va preguntar:

-“Vostè es la filla del senyor?”

-“Sí, és clar que soc jo. Em dic Ariana.”

-És molt bonic el teu nom,com tu. “ -va respondre en to irònic.

-“Es el més bonic que m’han dit en tota la meva vida. Gràcies.” – va dir, i es va posar vermella.

-“No es mereixen, Ariana”.

Van passar hores i hores fins que no van acabar la reunió. L’ Ariana estava a la seva habitació arreglant-se per al príncep, però ell ja havia marxat quan ella va baixar. Es va posar molt trista i va començar a plorar.

El dia següent l’Ariana va anar al centre de la ciutat a comprar el menjar pel seus animals. Allà es va trobar un altre cop al príncep David i el va saludar:

-“Bon dia, príncep David”

-“Bon dia, senyoreta Ariana. Encanta’ t de tornar-la a veure”.

Ella va somriure i es va acomiadar :

-“Que passi un bon dia. Ja ens veurem.”

Desprès d’uns mesos el príncep David va anar al castell i la va veure, però aquest cop va fer cara de disgust i de fàstic al mirar-la. Ella es va posar molt trista i va pensar que ja era hora d’anar al metge i fer-se un canvi radical.

Quan va sortir de la clínica, estava molt guapa! Calia, però, que el mantingués posant-se un líquid diàriament a la cara. Tota satisfeta del seu nou aspecte mentre es mirava al mirall es deia:

-“Estic moníssima!”





Però el líquid tenia una substancia desconeguda que impedia que ningú deixés de ser tal com era i que si era aquesta la seva intenció, li feia perdre el poc coneixement que li quedava. Al posar-se’l, l’ Ariana es va desmaiar i va quedar en estat vegetal, eternament dormida per sempre més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Contes diversos per realitats diverses

Després d'anys, m'he decidit a continuar nodrint aquest blog destinat a fer filosofia amb contes. Gràcies a les xarxes socials que ens permeten compartir idees i propostes, m'ha arribat la informació d'una sèrie de contes que estan penjats a internet i que plantegen situacions que, tot i no ser noves, precisen de contes  que normalitzin la vida dels seus protagonistes, les seves històries i els seus sentiments.  La princesa valiente from Luisa Fernanda Correa Rueda

Per què contes....

Perquè socialitzen, inculquen idees, creences i valors socials. Perquè transmeten models d'actuació. Perquè ofereixen models d'identificació des del punt de vista emocional. Perquè ensenyen com resoldre conflictes. Perquè en el món màgic del conte es poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals. Perquè són font d'imaginació i de creativitat que permeten crear les pròpies històries i imaginar el món ideal propi, els somnis i els malsons. I perquè treballar tot això a l'ensenyament secundari és necessari!!! Un regalet final de comiat a aquest treball que, si més no aquest curs, haig de deixar per d'altres projectes.

El mago de Oz i final

No sé en quina mida considerar la poca memòria i la ganduleria dels meus alumnes com una de les raons de que hagin assenyalat com a frase que més impacte els ha causat del film El mago de Oz la que diu la Dorothy al final, un cop ja s'ha acabat tota l'aventura al país d'Oz: Com a casa enlloc. També la podríem traduir com Millor a casa que a cap altre lloc , o No hi ha res com estar a casa . Les raons que han donat de la preferència han estat les següents: -perquè realment com a casa no s'està enlloc i és el que li agrada a qualsevol persona -perquè malgrat que puguis voler marxar de casa quan les coses es posen difícils, el film ens ensenya que enlloc estaràs tan bé i així hem d'aprendre la lliçó -perquè malgrat la grisor de Kansas, la noia protagonista volia quedar-se allà perquè era casa seva -perquè a casa teva és l'únic lloc on pots fer el que vulguis -perquè a casa teva tens a la gent que estimes i que t'estima Us convido a escoltar aquesta meravellos