Filosofia per a nois i noies

Després d'anys, m'he decidit a continuar nodrint aquest blog destinat a fer filosofia amb contes. Gràcies a les xarxes socials que ens permeten compartir idees i propostes, m'ha arribat la informació d'una sèrie de contes que estan penjats a internet i que plantegen situacions que, tot i no ser noves, precisen de contes  que normalitzin la vida dels seus protagonistes, les seves històries i els seus sentiments.  La princesa valiente from Luisa Fernanda Correa Rueda

Perquè socialitzen, inculquen idees, creences i valors socials. Perquè transmeten models d'actuació. Perquè ofereixen models d'identificació des del punt de vista emocional. Perquè ensenyen com resoldre conflictes. Perquè en el món màgic del conte es poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals. Perquè són font d'imaginació i de creativitat que permeten crear les pròpies històries i imaginar el món ideal propi, els somnis i els malsons. I perquè treballar tot això a l'ensenyament secundari és necessari!!! Un regalet final de comiat a aquest treball que, si més no aquest curs, haig de deixar per d'altres projectes.

Havia oblidat fer una entrada amb les valoracions dels alumnes, de les activitats que més els havien agradat i el perquè. Són interessants, fins i tot esperançadores. La vida que tenen per davant, que no és poca, ho és. Aquestes han estat les respostes a la pregunta sobre el que han aprés...: -primer has de creure en tu mateix per fer qualsevol cosa, per aconseguir el que et proposis -has de confiar en tu mateix -no ens hem de riure o sentir-nos superiors a ningú que sigui diferent de nosaltres -és bo somniar -tots som iguals, però també som diferents -tot el que desitges, ho tens al costat -pensar en les possibilitats i defectes d'una persona i en els seus valors malgrat les seves limitacions -cal intentar-ho un cop i un altre, fins que superis les teves limitacions -tots tenim intel.ligència, cor i valor i no ho hem de menysprear -a col.laborar, a escoltar i a ser bona companya -la vida també és pensar -tot es pot solucionar parlant -escriure bé i fer bé les redaccions I aques...

No sé en quina mida considerar la poca memòria i la ganduleria dels meus alumnes com una de les raons de que hagin assenyalat com a frase que més impacte els ha causat del film El mago de Oz la que diu la Dorothy al final, un cop ja s'ha acabat tota l'aventura al país d'Oz: Com a casa enlloc. També la podríem traduir com Millor a casa que a cap altre lloc , o No hi ha res com estar a casa . Les raons que han donat de la preferència han estat les següents: -perquè realment com a casa no s'està enlloc i és el que li agrada a qualsevol persona -perquè malgrat que puguis voler marxar de casa quan les coses es posen difícils, el film ens ensenya que enlloc estaràs tan bé i així hem d'aprendre la lliçó -perquè malgrat la grisor de Kansas, la noia protagonista volia quedar-se allà perquè era casa seva -perquè a casa teva és l'únic lloc on pots fer el que vulguis -perquè a casa teva tens a la gent que estimes i que t'estima Us convido a escoltar aquesta meravellos...

Com ja vam comentar, els mites són respostes a preguntes sobre el món. Si una de les finalitats dels contes és ensenyar, podriem dir que el mite és una mena especial de contes que ens volen ensenyar les respostes a les preguntes que el món ens provoca. El mite de  Persèfone ens explica quin és l'origen del cicle de les estacions.

Els mites  són narracions que donen resposta i fonament a preguntes sobre normes socials i costums, així com sobre l'origen del món i de l'home.   Els mites ens porten la imatge del món dels homes i les dones d'aquells temps llunyans. Han estat posats en imatges pels artistes de diferents èpoques, els quals interpreten i expliquen al seu torn la recepció que han fet del mite amb els seus recursos expressius. A l'aula de filosofia per a nois i noies de primer d'ESO, hem intentat interpretar el mite de Prometeu amb imatges, juntament amb els artistes. En aquest mite se'ns explica l'origen de l'home i de la cultura. El Mite De Prometeu View more presentations from dalcantara .

A classe llegim aquests dies El Mago de Oz. Els personatges van camí del país d'Oz per demanar uns dons al mag... La Dorothy voldria tornar a casa, a Kansas, amb els seus oncles. L'home de llauna voldria tenir un cor. El lleó covard voldria tenir coratge. I l'espantaocells voldria tenir intel.ligència... Algunes de les "proves" de tenir cor podrien ser... I aquestes altres podrien ser "proves" de tenir coratge... I aquí unes quantes "proves" més... Ara, de tenir intel.ligència.

El títol d'aquesta entrada està tret de la frase amb què un alumne va resumir el conte zen titulat "El valor de les coses" i que es troba en aquest blog. En aquest curtmetratge ens expliquen una història valerosa sobre el valor que tots tenim, independentment de les nostres possibilitats. Siguin quines siguin les nostres capacitats, tots tenim valor, dignitat, i el podem compartir, perquè ser feliç i fer feliç als altres van units...

La necesidad de compañía, brotada de la vaciedad y la monotonía de su propio interior, empuja a las personas a juntarse; pero sus muchas propiedades repulsivas y sus muchos defectos intolerables vuelven a apartarlas violentamente.   Àlex: "Me parece que la frase dice la verdad. Las personas nos necesitamos las unas a las otras. A pesar de nuestros defectos podemos convivir." David: "He escogido esta frase porque es la que más me ha gustado y porque está llena de significado. Habla de grandes contrariedades en nuestra sociedad. Necesitamos compañía pero llegamos a puntos en que nos tenemos que separar para no provocar los mismos perjuicios que cuando estábamos solos." En un frío día de invierno un grupo de puercoespines se acercaron mucho los unos a los otros, apretujándose, con el fin de protegerse, mediante el mutuo calor, de quedar helados. Pero pronto sintieron las recíprocas púas, que los hicieron distanciarse otra vez a los unos de los otros. José Antonio:...

Sembla inesgotable la font que són els contes, la font d'on rajen, que és la mateixa de la creativitat... Sembla que tothom cau més tard o més d'hora seduit per la seva màgia... A partir de La bella dorment del bosc, Tchaikovski va compondre la música per al seu conegut ballet per al coreògraf Màrius a partir del conte de Charles Perrault i va ser representat a la Rússia de finals del segle XIX. Al Mercat de les Flors, la companyia de dansa Projecte Galilei ha muntat un espectacle que el reinterpreta i que es fa la pregunta següent: què hagués passat si aquesta princesa Aurora, adolescent cap el 1914, s'hagués punxat el dit i quedat adormida en aquell moment i hagués despertat cent anys després, just en la nostra època? "La relectura de La bella dorment explica el conte clàssic (tot explorant el significat de les moltes versions que es coneixen), però es concentra sobretot en els cents anys de malson que ha estat el segle XX, i es pregunta també com ens veuria algú...

“En un frío día de invierno un grupo de puercoespines se acercaron mucho los unos a los otros, apretujándose, con el fin de protegerse, mediante el mutuo calor, de quedar helados. Pero pronto sintieron las recíprocas púas, que los hicieron distanciarse otra vez a los unos de los otros. Mas cuando la urgencia de calentarse volvió a acercarlos, se repitió otra vez la misma calamidad, de modo que eran lanzados de acá para allá entre uno y otro mal, hasta que por fin encontraron una distancia moderada entre ellos, en la que podían mantenerse óptimamente. Así es como la necesidad de compañía, brotada de la vaciedad y monotonía de su propio interior, empuja a las personas a juntarse; pero sus muchas propiedades repulsivas y sus muchos defectos intolerables vuelven a apartarlas violentamente. La cortesía y las costumbres delicadas son la distancia media que acaban encontrando y con la cual puede subsistir una coexistencia entre ellas. En Inglaterra, a quien no mantiene esa distancia le gritan...

En una frase han resumit els nois i noies de la classe el que el conte zen ens ensenya. "L'única persona que et pot valorar ets tu mateix." David "No cal que els altres et valorin perquè sàpigues el valor que tens." Joaquín "No esperis a que ningú et valori: tu ja tens valor." Àlex "Ningú no té la capacitat de valorar els altres." Àlex "Sé como tú eres. No como las otras personas te digan." Edison "Si no saps valorar-te a tu mateix, aprén de forma ràpida." Iván "Todos debemos ser nosotros mismos, y no como los otros nos digan que hemos de ser." Erick "Només tu et pots valorar." José Antonio "Tots tenim valor." Kadiatou Sembla que la clau és ser un mateix i valorar-se, sense esperar a que els altres ho facin. Tots som únics i tenim valor per nosaltres mateixos, sense que sigui necessari que ningú ens el reconegui per tenir-lo. He trobat algunes imatges curioses quan he navegat posant...

EL VALOR DE LAS COSAS “Vengo, maestro, porque me siento tan poca cosa que no tengo fuerzas para hacer nada. Me dicen que no sirvo, que no hago nada bien, que soy torpe y bastante tonto. ¿Cómo puedo mejorar? ¿Qué puedo hacer para que me valoren más?” El maestro, sin mirarlo, le dijo: -Cuánto lo siento muchacho, no puedo ayudarte, debo resolver primero mi propio problema. Quizás después…- y haciendo una pausa agregó: Si quisieras ayudarme tú a mí, yo podría resolver este tema con más rapidez y después tal vez te pueda ayudar. -E…encantado, maestro -titubeó el joven pero sintió que otra vez era desvalorizado y sus necesidades postergadas. -Bien- asintió el maestro. Se quitó un anillo que llevaba en el dedo pequeño de la mano izquierda y dándoselo al muchacho, agregó- toma el caballo que está allí afuera y cabalga hasta el mercado. Debo vender este anillo porque tengo que pagar una deuda. Es necesario que obtengas por él la mayor suma posible, pero no aceptes menos de una moned...

Primeres reaccions. Primeres interpretacions. Comencem a caminar junts molt lentament. Uns petits primers resultats plens de color, d'il.lusió i de vida. Com ells i elles. Paraules Per Un Conte Mut Sobre La Pau View more presentations from dalcantara .

Iniciem camí nou amb nou grup... Què serà el que trobarem? Segur que, sigui el que sigui, estarà bé i serà fruit del que fem tots plegats. Per començar un conte sense paraules però que diu molt.

Navegant per Internet, he trobat la Fundació Contes pel Món  que es dedica a combatre l'analfabetisme dels nois i noies dels països desfavorits del Sud  i a preservar la seva rica tradició oral de contes. El conte és considerat un element lúdic i terapèutic que serveix per a donar suport psicològic als nois i noies que s'han trobat o es troben en situacions traumàtiques o de conflicte. El conte és un mitjà de suport a campanyes de sensibilització destinades a millorar les condicions de vida dels nois i noies d'aquests països. Per això, s'editen contes que es distribueixen a aquests països, es recullen al banc de contes i també s'organitza una biblioteca ambulant de contes en diferents poblacions d'aquests països. Podeu trobar informació i fotografies dels seus projectes al seu bloc .

El que més m'ha agradat.... -fer un conte inventat -llegir entre tots -veure la pel.lícula -tot m'ha semblat interessant -veure els vídeos -participar tots en les activitats, fins i tot els més ganduls Perquè..... -és divertit -és entretingut -t'ensenya diferents lliçons -l'hora de classe passa bé i ràpidament -molta gent ha estat sincera -hem tractat de l'amistat, la confiança El que he aprés.... -a imaginar -a valorar la importància de la imaginació a la nostra vida -a deixar fluir la imaginació per crear o expressar-se -a pensar sobre un tema -a deixar fluir les nostres idees i pensaments -a tenir més paciència per escriure -a fer el nostre conte a l'inrevés -a valorar més les coses i els sentiments -a entendre el sentit de la vida -a que gràcies a la imaginació es poden fer amics -a filosofar amb la professora

El conte que han escrit Mª Jesús i Robert no amaga les seves referències i acull part dels tòpics de gènere que podem considerar sexistes i que han donat suport a la imatge de les dones esclavitzades per un model físic. Els nostres autors es prenen temps per a desenvolupar els diferents escenaris i esdeveniments tradicionals (castell, pare, jardí, cavallers, príncep, primers contactes entre els protagonistes), però no dubten gaire a l'hora de concloure "castigant" a la protagonista per voler sotmetre's a la tirania de l'aspecte físic estandaritzat, malgrat la noia necessités canviar per la seva autoestima de negativa en positiva, aixi com per aconseguir l'estimació dels altres. Una noia que només viu bé o malament si li fan cas o no i que atribueix al seu aspecte les atencions que rep, sense que tingui cap prova a favor d'això, només la seva creença i un gran malestar que l'empenyen a intentar deixar de ser com és. La maledicció final podria veure'...

Aquest conte escrit pel Sergi i el Víctor ha volgut fer la inversió clara i explícita, jugant a invertir els termes de l'estat de civilització al de natura, per recuperar la civilització però definitivament emmarcada en l'àmbit de la vida en la natura. Aquí els salvatges són de diferents menes: uns perquè són animals que viuen efectivament "en estat salvatge", com els goril.les; altres, com el protagonista, casi podríem dir que per elecció, tot i que el punt de partida sigui la supervivència; finalment, aquells que amb les armes perverteixen la pau de la vida salvatge, però que en el conte no li guanyen la partida, al contrari. Potser aquesta és la lliçó, si és que n'hi ha, del conte que han escrit el Víctor i el Sergi: per una vegada, els salvatges no són els inferiors i la vida feliç no té com a lloc preferent el món civilitzat de la gran ciutat contemporània, de gran força simbòlica, com és Nova York. Un lloc on hi ha qui diu que és un dels centres del món, des...