Passa al contingut principal

Nou grup: sobre felicitat i infelicitat

Ja hem fet dues hores de classe des que ha començat el segon trimestre. Ara ens trobem dos cops per setmana Jorge, Lucas, Judit, Eric, Sílvia, Laura, Estefania, Juan Pablo, Leonor, Robert, Sergi, Víctor, Toni, Xavi, Macarena, Kelly i la mateixa professora que ja va iniciar aquest bloc amb altres alumnes.

El Jorge ha estat el nostre secretari aquesta setmana. Va prendre nota del que vam estar comentant, sobretot del que vam escriure a la pissarra. Vam comentar el Conte de Nadal de Dickens. Primer, vam identificar els personatges. En algun cas a partir de les seves característiques morals, com va ser en el cas del protagonista que van qualificar com un home egoista, que només es preocupava pels diners. O com el seu soci, el primer fantasma que se li apareixia, un estafador.

A l'hora de formular el tema, vam acordar que el que l'autor ens volia transmetre era que els diners no donen la felicitat.

Vaig preguntar en què consistia la felicitat, i el seu oposat, la infelicitat. Ens va sortir tot això que he posat en dos wordles:

Wordle: felicitat


Wordle: infelicitat 

Cada alumne va triar una de les paraules que hi havien a la pissarra, i ara als dos wordles, i va escriure breument sobre ella i en relació al Conte de Nadal.

El Lucas va escriure sobre l'amor: "l'amor, l'amistat, la humilita´t són l'important per ser feliç a la vida, doncs els diners no donen la felicitat."

L'Eric va representar la felicitat i la infelicitat amb dos dibuixos: el primer d'un noi feliç i somrient davant d'una caixa plena de joguines; el segon d'un noi trist perquè algú havia mort.

La Kelly també va triar l'amor: "l'amor és un sentiment viu", escriu de bon començament. I més endavant: "l'amor entre persones és un dels sentiments més vius que hi ha,és un sentiment que ens ajuda o ens comdemna." I explica aquesta afirmació així: "L'amor ens pot comdemnar en el sentit de que si aprenem a ser egoistes i no a estimar a les persones, sinó a altres coses, per exemple, als diners, això fa que les persones ens rebutjin."

El Robert va escriure que l'amor "és un sentimiento profundo que sienten las personas por un ser preciado. Es un deseo de amistad que necesitas para poder tener una ilusión en la vida, para ser feliz."

El Juan Pablo va incidir en el amor des d'un punt de vista ampli:"l'amor se sent per tot: amistat, família, etc...".

El Jorge va voler escriure sobre la companyia: "a la història tots estan units, tots, menys l'home egoista, a ell no li agrada la companyia."

L'Estefania també va escriure sobre la companyia:"et trobes més a gust amb tu mateix si estàs en companyia", afirma.

La Macarena va afirmar, també sobre l'amor: "una persona que no tingui ni una mica d'amor és infeliç."

El Xavi va triar la solidaritat i va escriure: "la solidaritat et fa sentir bé quan fas alguna cosa per algú."

El Víctor també: "solidaritat és compartir el que tens amb els altres sense esperar res a canvi."

El Toni va reflexionar sobre la relació de l'amor amb l'amistat i més: "l'amor produeix la felicitat..(...).A més, l'amor produeix la companyia perquè si estimes a gent i ells també t'estimen, t'agradarà estar amb ells i a ells amb tu. Com més persones estimis, menys enemics tindràs."

La Leonor també va triar l'amor: "quiero un montón a mi familia y si ellos no me quisieran y me rechazaran se me iría toda mi vida por la borda. Sin ellos me sentiría muy sola."

El Sergi també es va centrar en la importància de la familia: "la felicitat és estar amb la família content i alegre, encara que tinguin defectes."

I la Judit va destacar també la importancia d'estimar a la familia o a alguna persona: " és el millor, perquè saps aque pots confiar en aquesta persona, que pots compartir les teves coses, dir-li com et sents, que t'ajudi quan tinguis algun problema."

La Laura, en canvi, es va centrar en l'amor de parella: "el amor es bonito cuando es correspondido. A veces llegas a querer tanto a una persona, que no sabes ni que hacer para conseguirle."

La Sílvia va triar l'amistat: "l'amistat és com un símbol de companyia, és tenir confiança en algú."



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir de contes de sempre -Hansel i Gretel

Arriben per fi els contes creats pels alumnes i les il.lustracions fetes també per ells. Cada conte s'inspira en un conte conegut per tothom, però que ha canviat una mica el seu sentit. La lliçó que ens ofereixen aquests contes inventats és diferent de la coneguda. El conte que segueix, escrit pel Toni Mestre i el Xavi Real, podria ser el conte del perdó; el conte que ens explica que les persones poden adonar-se dels seus errors i rectificar; el conte que ens recorda que es pot ser bo però que això no significa no saber protegir-se dels que no ho són. El conte que ens recorda que hi ha maldat al món, però que la bondat no defalleix i, a vegades, fins i tot pot encomanar-se als que no la posseeixen. Malgrat que el conte té com a protagonistes a un noi i una noia, com en la versió tradicional, podríem dir que la protagonista és la família. HANSEL I GRETEL Hi havia una vegada dos nens que eren germans. El nen es deia Hansel i era molt bona persona, però una mica beneit. Era alt i p

Tenir cor, tenir coratge, tenir intel.ligència

A classe llegim aquests dies El Mago de Oz. Els personatges van camí del país d'Oz per demanar uns dons al mag... La Dorothy voldria tornar a casa, a Kansas, amb els seus oncles. L'home de llauna voldria tenir un cor. El lleó covard voldria tenir coratge. I l'espantaocells voldria tenir intel.ligència... Algunes de les "proves" de tenir cor podrien ser... I aquestes altres podrien ser "proves" de tenir coratge... I aquí unes quantes "proves" més... Ara, de tenir intel.ligència.

Per què contes....

Perquè socialitzen, inculquen idees, creences i valors socials. Perquè transmeten models d'actuació. Perquè ofereixen models d'identificació des del punt de vista emocional. Perquè ensenyen com resoldre conflictes. Perquè en el món màgic del conte es poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals. Perquè són font d'imaginació i de creativitat que permeten crear les pròpies històries i imaginar el món ideal propi, els somnis i els malsons. I perquè treballar tot això a l'ensenyament secundari és necessari!!! Un regalet final de comiat a aquest treball que, si més no aquest curs, haig de deixar per d'altres projectes.