19 de des. 2009

Nou grup: sobre felicitat i infelicitat

Ja hem fet dues hores de classe des que ha començat el segon trimestre. Ara ens trobem dos cops per setmana Jorge, Lucas, Judit, Eric, Sílvia, Laura, Estefania, Juan Pablo, Leonor, Robert, Sergi, Víctor, Toni, Xavi, Macarena, Kelly i la mateixa professora que ja va iniciar aquest bloc amb altres alumnes.

El Jorge ha estat el nostre secretari aquesta setmana. Va prendre nota del que vam estar comentant, sobretot del que vam escriure a la pissarra. Vam comentar el Conte de Nadal de Dickens. Primer, vam identificar els personatges. En algun cas a partir de les seves característiques morals, com va ser en el cas del protagonista que van qualificar com un home egoista, que només es preocupava pels diners. O com el seu soci, el primer fantasma que se li apareixia, un estafador.

A l'hora de formular el tema, vam acordar que el que l'autor ens volia transmetre era que els diners no donen la felicitat.

Vaig preguntar en què consistia la felicitat, i el seu oposat, la infelicitat. Ens va sortir tot això que he posat en dos wordles:

Wordle: felicitat


Wordle: infelicitat 

Cada alumne va triar una de les paraules que hi havien a la pissarra, i ara als dos wordles, i va escriure breument sobre ella i en relació al Conte de Nadal.

El Lucas va escriure sobre l'amor: "l'amor, l'amistat, la humilita´t són l'important per ser feliç a la vida, doncs els diners no donen la felicitat."

L'Eric va representar la felicitat i la infelicitat amb dos dibuixos: el primer d'un noi feliç i somrient davant d'una caixa plena de joguines; el segon d'un noi trist perquè algú havia mort.

La Kelly també va triar l'amor: "l'amor és un sentiment viu", escriu de bon començament. I més endavant: "l'amor entre persones és un dels sentiments més vius que hi ha,és un sentiment que ens ajuda o ens comdemna." I explica aquesta afirmació així: "L'amor ens pot comdemnar en el sentit de que si aprenem a ser egoistes i no a estimar a les persones, sinó a altres coses, per exemple, als diners, això fa que les persones ens rebutjin."

El Robert va escriure que l'amor "és un sentimiento profundo que sienten las personas por un ser preciado. Es un deseo de amistad que necesitas para poder tener una ilusión en la vida, para ser feliz."

El Juan Pablo va incidir en el amor des d'un punt de vista ampli:"l'amor se sent per tot: amistat, família, etc...".

El Jorge va voler escriure sobre la companyia: "a la història tots estan units, tots, menys l'home egoista, a ell no li agrada la companyia."

L'Estefania també va escriure sobre la companyia:"et trobes més a gust amb tu mateix si estàs en companyia", afirma.

La Macarena va afirmar, també sobre l'amor: "una persona que no tingui ni una mica d'amor és infeliç."

El Xavi va triar la solidaritat i va escriure: "la solidaritat et fa sentir bé quan fas alguna cosa per algú."

El Víctor també: "solidaritat és compartir el que tens amb els altres sense esperar res a canvi."

El Toni va reflexionar sobre la relació de l'amor amb l'amistat i més: "l'amor produeix la felicitat..(...).A més, l'amor produeix la companyia perquè si estimes a gent i ells també t'estimen, t'agradarà estar amb ells i a ells amb tu. Com més persones estimis, menys enemics tindràs."

La Leonor també va triar l'amor: "quiero un montón a mi familia y si ellos no me quisieran y me rechazaran se me iría toda mi vida por la borda. Sin ellos me sentiría muy sola."

El Sergi també es va centrar en la importància de la familia: "la felicitat és estar amb la família content i alegre, encara que tinguin defectes."

I la Judit va destacar també la importancia d'estimar a la familia o a alguna persona: " és el millor, perquè saps aque pots confiar en aquesta persona, que pots compartir les teves coses, dir-li com et sents, que t'ajudi quan tinguis algun problema."

La Laura, en canvi, es va centrar en l'amor de parella: "el amor es bonito cuando es correspondido. A veces llegas a querer tanto a una persona, que no sabes ni que hacer para conseguirle."

La Sílvia va triar l'amistat: "l'amistat és com un símbol de companyia, és tenir confiança en algú."



11 de nov. 2009

Els nostres somnis

Aquests són els dibuixos dels somnis que van fer alguns dels membres de la nostra comunitat de recerca....

L'Andrea S. va somniar que es comprava una casa molt gran:


El Martí va somniar que era molt ric perquè li havia tocat la loteria i es comprava moltes empreses:



El Dani també va somniar que era ric, que tenia una casa de 1000 m2 i un Ferrari per a cada dia de la setmana:

També de ser rics i de fer coses que només es poden fer amb molts diners eren els somnis del Germán i del Pau  (no tinc foto d'aquest dibuix!):


L'Adrià va trobar-se sol a Port Aventura, però totes les atraccions funcionaven...


El Gil es va trobar sol, i no li va agradar gens...


La Somalla somniava estar acompanyada novament del seu pare, que tornaria al món, a viure amb la seva família i que tots serien feliços...

L'Arnau es trobava també sol al somni en què queia a un pou enmig d'un bosc i no hi havia ningú per ajudar-lo...

El Fèlix no va tenir un somni agradable perquè va somniar que havia tret un zero en mates...

La Neus no va tenir temps d`'acabar el seu somni, però sembla tenir relació amb un viatge...

La Lizbeth i la Génesis deien que no tenien somnis, perquè no els agradava fantasejar amb coses que sabien que no passarien mai...

La Sheila, l'Andrea R., la Hajar i la Marina no recordaven cap somni....

Somnis dormits, somnis desperts; somnis realistes, somnis impossibles; somnis feliços, somnis tristos; somnis alegres, somnis angoixants. Alguns es compliran, altres no... Passi el que passi, no deixaran de ser somnis.

10 de nov. 2009

Sobre els somnis....

Ahir, dilluns 9 de novembre, vam veure el curtmetratge que es troba a una entrada anterior del bloc: "Somnis". Vam estar comentant en grup de dos les preguntes que es van formular al bloc. L'Arnau ens va fer de secretari aquesta vegada. Aquest és el resultat del treball dels grups.

La majoria van afirmar ràpidament que els somnis no es podien vendre, tot i que hi va haver qui va dir "Depèn..." Quan semblava que no hi havia un acord i calia aturar-se a veure què significava aquest "depèn", una persona va dir "però es poden compartir". Una observació molt atenta i encertada, vaig pensar. Vaig mirar a tothom i vaig preguntar si estaven d'acord, van dir que sí i vam continuar endavant.

La realitat dels somnis... qüestió complexa. Vaig recordar aquella cita de Shakespeare: "del material que estan fets els somnis..." De quin "material" estan fets? De pensaments, van dir la majoria; de fantasia i de veritat, van afegir altres. Realment, els nois i noies ahir estaven força inspirats.

Tothom sabia que volia dir l'expressió "un somni s'ha fet realitat":
-és el que es diu quan has somniat una cosa i al cap del temps s'ha fet realitat
(Aquesta resposta no era molt aclaridora tenint en compte que "realitat" no està gaire clar què significa...)
-Una cosa que desitges / vols / penses  s'ha acomplert / s'ha fet realitat
( I d'aquí semblava que ja no podíem tirar més del fil...)
Sembla ser, si més no, que hi ha una relació entre voler-desitjar-somniar-pensar, d'una banda; i acomplir-se - realitzar-se, d'altra.

Vam prendre nota de les dites o expressions relacionades amb els somnis o el somiar: somiatruites, no tocar de peus a terra, estar a la lluna, estar als núvols.
( A ningú no se li acudia res més...)

Davant de la pregunta sobre si hi ha més d'una realitat, un cop més la resposta ràpida va ser "no". Però, en segon terme, algú va afirmar que sí: hi havia, per exemple, la realitat virtual. També algú va parlar de la realitat en diferents dimensions. Algú va parlar de la realitat dels propis pensaments, de la pròpia realitat.

La setmana que ve celebrem el Dia Mundial de la Filosofia fent un mural per compartir amb la resta de companys i companyes de l'institut. Fins llavors.... que tingueu feliços somnis!



5 de nov. 2009

Remeis contra l'avorriment


31 d’oct. 2009

Realitat



Quina és la relació entre realitat i pensament?

Per què creiem més en la realitat externa que en la realitat interna?

Com és la realitat descrita per la física cuàntica?

Somnis



És possible vendre somnis? De quina mena de realitat són els somnis?

Què volem dir amb l'expressió "un somni s'ha fet realitat"?

Recordes dites o expressions sobre els somnis?

Hi ha més d'una realitat? On són els somnis?

27 d’oct. 2009

Pensaments, sentiments. Esbrinar i saber

Hem passat uns dies mirant de conèixer alguna de les regles que fem servir per raonar correctament. Hem rumiat sobre les conseqüències lògiques d'un fet o d'una sèrie de fets proposats. Aquests dies no vam tenir ni secretari ni secretària. No va ser necessari.
Avui sí, i el nostre secretari ha estat el Pau Rosa, que ha pres nota de les aportacions que s'han a fet a classe i de les que han sortir dos wordles: un sobre el pensar, els pensaments, la realitat d'aquests i la diferència amb els sentiments; un altre sobre què vol dir esbrinar coses.

Tots sentim, tots pensem, tots esbrinem coses: caldrà aclarir una mica, per tant, de que estem parlant.

Aquí està el resultat de la classe d'avui a partir del treball sobre el capítol 3:
Wordle: pensaments i sentiments

Wordle: esbrinar coses

7 d’oct. 2009

Juguem una mica...!

Aquí teniu uns jocs lògics de la que és una de les millors pàgines web dedicades a la filosofia:

Joc 1: Vols anar a ballar amb una princesa? http://www.xtec.cat/~lvallmaj/jardi/ciutada.htm

Joc 2: Si no vols que et pengin.... estudia lògica! http://www.xtec.cat/~lvallmaj/jardi/penjat.htm

Joc 3: Les tres portes lògiques http://www.xtec.cat/~lvallmaj/jardi/portes.htm

Espero que passeu una estona entretinguda exercitant la vostra lògica.

6 d’oct. 2009

Sòcrates, les invencions i els descobriments


Sòcrates representat per Rafael

Aquesta setmana el secretari de la classe ha estat el Germán. 


La professora ens va parlar d'un filòsof molt savi, Sòcrates. Sòcrates va viure a l'antiga Atenes i va ser considerat l'home més savi de tota Grècia. La frase amb la qual es recull el seu descobriment és "només sé que no sé res". Volia que les persones pensessin per si mateixes, però el van jutjar i el van comdemnar a mort.

A classe hem vist un vídeo on es retransmet el final del judici de Sòcrates a l'Areòpag. El van acusar de corrompre la joventut perquè ensenyava a les persones a pensar per si mateixes. Sòcrates va afirmar que matar-lo perjudicaria més a Atenes que a ell mateix.

Plató, el seu deixeble, va intentar ajudar-lo a fugir, però Sòcrates no va voler acceptar la proposta de fugida. La seva vida fora d'Atenes no tenia sentit.

Aquí tenim a Sòcrates envoltat dels seus alumnes en el moment de prendre la cicuta, el verí que el mataria en pocs minuts.




Després hem fet uns exercicis sobre les diferències entre descoberta i invenció que han sortit força bé a la majoria.

29 de set. 2009

Sòcrates i el diàleg filosòfic. Invenció o descobriment?

Aquí teniu un breu fragment del film "El món de Sofia", a partir del llibre del mateix títol.

El filòsof que acompanya a Sofia en el seu recorregut per la història de la filosofia, retransmet el judici de Sòcrates...



Sòcrates és considerat el primer que fa servir el diàleg per a la indagació filosòfica. Ho fa amb un mètode específic que es va anomenar "mètode socràtic".

La setmana vinent hem d'esbrinar a classe si el que va fer Sòcrates va ser una invenció o una descoberta.

Sigui com sigui, el que està clar és que el diàleg a la manera com Sòcrates el practicava, era una potentíssima eina de coneixement. Per exemple, a ell li va servir per poder afirmar "només sé que no sé res"...

Trets d'una comunitat de recerca

Aquesta setmana hem treballat força bé. Hem identificat entre tots els trets d'una comunitat de recerca. Primer, hem relacionat conceptes amb les dues paraules clau: COMUNITAT i RECERCA.
Així és com queda a wordle.

Wordle: comunitat de recerca

També entre tots, hem vist que per formar una comunitat de recerca hem de...:
-raonar totes les opinions
-estar oberts a canviar les pròpies opinions si n'hi ha de més justificades
-esforçar-nos perquè les nostres raons siguin consistents
-suggerir maneres de comprovar els supòsits i les hipòtesis dels altres
-oferir exemples i contraexemples
-buscar supòsits i implicacions en les intervencions
-preguntar als altres sobre les seves opinions o creences
-donar la nostra opinió independentment del que diguin els altres
-seguir el fil del diàleg, no canviat de tema

La Somalla ha estat la secretària de la classe aquesta setmana i és qui ha pres nota de totes les conclusions a què hem arribat.

També hem intentat establir quines normes hem de seguir tots per tal de tenir un diàleg constructiu, que ens serveixi per aprendre plegats.

Finalment, cadascú ha completat aquesta frase "PER MI DIÀLEG ÉS ACONSEGUIR.....": resoldre els conflictes i les discussions, aprendre coses noves i útils, que l'altre m'entengui, saber les opinions de les altres persones i d'entendre-les, un acord.

22 de set. 2009

Primer capítol

Última classe de la segona setmana de classes, però tercera hora de classe. Llegim el primer capítol de La descoberta de l'Aristòtil Mas, el nostre llibre guia en la recerca compartida sobre el pensament. No tothom demostra el mateix interés. La lectura és tranquil.la. Parlem una mica de com són l'Aris i la Lisa. De l'Aris destaquen la seva inquietud, la seva impaciència, que és llest. La Lisa sembla ser pacient i també llesta, i bona amiga de l'Aris perquè no s'en riu d'ell quan s'equivoca a classe al respondre al professor.

El que més els ha cridat l'atenció ha estat divers: que les frases que comencen amb "tots", canviïn a vertaderes si eren falses i a falses si eren vertaderes quan es capgiren; la manera de pensar de l'Aris i la de la Lisa, com raonen; la veïna de l'Aris, amb qui parla la seva mare, també crida l'atenció per la seva manera de pensar.

Avancem una mica en intentar veure com apliquem el raonament correcte a la vida quotidiana. Arribats a aquesta part de la classe, no hi ha condicions per a un diàleg compartit. Encara estem lluny de ser una comunitat de recerca en la qual aprenem tots plegats a través del diàleg.

Per tal d'aclarir idees, proposo una mena de joc a partir de les paraules "comunitat" i "recerca": han de buscar paraules relacionades i a partir de les lletres. Sona el timbre. La majoria han treballat bé, malgrat les dificultats generades per alguns dels companys i companyes. Ningú ha volgut fer de secretari/a. Torno a ser jo qui fa l'entrada.

Esperem que la setmana vinent arribin els comentaris a les entrades al bloc, algú comenci a fer de secretari/a, esbrinem entre tots què és una comunitat de recerca i moltes coses més.

15 de set. 2009

És possible?

Estic pensant com ha acabat la classe d'avui i he recordat que buscant imatges per Internet, em vaig trobar aquesta:

Té com a títol "mico pensador". És possible que un mico pensi? És possible que alguna persona no ho faci? Què és pensar? Uffff! Ja comencem amb les complicacions "filosòfiques"...

Primer dia de classe: benvinguts i benvigudes a l'aventura del pensament!

Avui hem fet la primera hora de classe amb els nous alumnes de 2n d'ESO que fan Filosofia per a nois i noies durant un trimestre. Hi ha hagut alguns problemes propis del primer dia: nois i noies que s'havien equivocat de matèria i d'aula i que bé arribaven tard o havien de marxar a una altra aula i matèria; amics i amigues que coincidien a classe i que estaven molt contents i xerraires per aquesta raó; la professora que és nova a l'institut i que no té encara per la mà la previsió de tot el que necessita per la classe i ha oblidat demanar la clau de l'armariet de l'ordinador i que després no ha pogut ni mostrar el bloc ni el power point explicatiu que havia preparat...

Ens hem conegut una mica l'Arnau, la Génesis, l'Andrea S., la Lizbeth, el Pau, l'Andrea R., la Sheila, la Neus, el Fèlix, la Marina, l'Hajar, el Germàn, la Somalla, el Dani, el Gil, l'Adri i el Martí. Faltava el Nicolàs.

A partir d'avui ja sabem que el que farem és aprendre a pensar per nosaltres mateixos i que ho farem plegats i a través de la reflexió i el diàleg. Prendrem com a punt de partida les aventures de l'Aris, un noi de 13 anys, que fa una descoberta..., ja veurem quina.

Juntament amb l'Aris i la seva amiga Lisa, anirem desenvolupant la nostra capacitat de pensar, aquesta que tots tenim pel simple fet de ser humans.

Queden fora d'aquesta classe les diferències que tenim quan aprenem llengües, mates, tecno, socials, etc..., perquè per pensar per nosaltres mateixos n'hi ha prou amb ser el que ja som i exercitar el que ja tenim.

Farem camí plegats i deixarem constància al nostre diari d'aula, aquest bloc. Cada dia un dels alumnes serà secretari/a i em passarà per escrit o per correu electrònic les idees que hagin sorgit durant la classe. Després les escriuré al bloc.

Avui ho faig tot jo per ser la primera entrada al bloc, que no havia de ser inaugurat fins que no es fes la primera classe.

Avui Ha estat molt sorprenent i positiu que hi hagin hagut idees i intervencions a partir de la meva explicació sobre que intentarem aprendre a pensar. La Somalla ha dit que potser és millor no pensar i fer alguna cosa, perquè un pot pensar coses dolentes. L'Andrea ha intervingut i ha dit que quan un fa alguna cosa també pensa. El Germán també ha intervingut sobre el tema quan ja la classe s'acabava afegint que sovint es diu que hi ha gent que actua sense pensar. Hem sentit el timbre quan jo acabava de preguntar si això era possible...
Alguns escoltaven atents, altres es distreien. Bé, la classe ha estat la primera i haurem de practicar l'escolta i la participació, per millorar-la.

D'entrada, pinta molt bé. Estic contenta, i espero que ells i elles també ho estiguin.