Passa al contingut principal

Primer dia de classe: benvinguts i benvigudes a l'aventura del pensament!

Avui hem fet la primera hora de classe amb els nous alumnes de 2n d'ESO que fan Filosofia per a nois i noies durant un trimestre. Hi ha hagut alguns problemes propis del primer dia: nois i noies que s'havien equivocat de matèria i d'aula i que bé arribaven tard o havien de marxar a una altra aula i matèria; amics i amigues que coincidien a classe i que estaven molt contents i xerraires per aquesta raó; la professora que és nova a l'institut i que no té encara per la mà la previsió de tot el que necessita per la classe i ha oblidat demanar la clau de l'armariet de l'ordinador i que després no ha pogut ni mostrar el bloc ni el power point explicatiu que havia preparat...

Ens hem conegut una mica l'Arnau, la Génesis, l'Andrea S., la Lizbeth, el Pau, l'Andrea R., la Sheila, la Neus, el Fèlix, la Marina, l'Hajar, el Germàn, la Somalla, el Dani, el Gil, l'Adri i el Martí. Faltava el Nicolàs.

A partir d'avui ja sabem que el que farem és aprendre a pensar per nosaltres mateixos i que ho farem plegats i a través de la reflexió i el diàleg. Prendrem com a punt de partida les aventures de l'Aris, un noi de 13 anys, que fa una descoberta..., ja veurem quina.

Juntament amb l'Aris i la seva amiga Lisa, anirem desenvolupant la nostra capacitat de pensar, aquesta que tots tenim pel simple fet de ser humans.

Queden fora d'aquesta classe les diferències que tenim quan aprenem llengües, mates, tecno, socials, etc..., perquè per pensar per nosaltres mateixos n'hi ha prou amb ser el que ja som i exercitar el que ja tenim.

Farem camí plegats i deixarem constància al nostre diari d'aula, aquest bloc. Cada dia un dels alumnes serà secretari/a i em passarà per escrit o per correu electrònic les idees que hagin sorgit durant la classe. Després les escriuré al bloc.

Avui ho faig tot jo per ser la primera entrada al bloc, que no havia de ser inaugurat fins que no es fes la primera classe.

Avui Ha estat molt sorprenent i positiu que hi hagin hagut idees i intervencions a partir de la meva explicació sobre que intentarem aprendre a pensar. La Somalla ha dit que potser és millor no pensar i fer alguna cosa, perquè un pot pensar coses dolentes. L'Andrea ha intervingut i ha dit que quan un fa alguna cosa també pensa. El Germán també ha intervingut sobre el tema quan ja la classe s'acabava afegint que sovint es diu que hi ha gent que actua sense pensar. Hem sentit el timbre quan jo acabava de preguntar si això era possible...
Alguns escoltaven atents, altres es distreien. Bé, la classe ha estat la primera i haurem de practicar l'escolta i la participació, per millorar-la.

D'entrada, pinta molt bé. Estic contenta, i espero que ells i elles també ho estiguin.

Comentaris

arnau69 ha dit…
ma agradat molt el que em fet
c g
o r
m u
u p
n
i
t
a
t

espero que fem un altre
(no soi pelota)
Neeeus ha dit…
qee peeloootaa noo arnaauu! jejeje
Peeroo tiienees raazoon eeh! aa estaao uaapaaa laa claasee yy entreeteeniiaaa =P!
(taampookoo sooi peeloootaaa! jejeje)
AUPA LA NEUS! ha dit…
PROFE HAS BORRADO MI COMENTARIO! :O....

...................................................
...................................................!!

Entrades populars d'aquest blog

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - El geni que volia tres desitjos

Aquest conte inventat pel Lucas és un autèntic conte a l'inrevés pel que fa al motor de l'acció, doncs no és el geni qui compleix desitjos, sinó que els demana. També fa pensar que potser els genis de veritat són les persones poderoses a causa dels diners, i que són aquests els que fan possible que certs desitjos es facin realitat. El conte inverteix la versió tradicional per posar del dret la realitat, substituint l'egoisme per l'amor, la justícia per la injustícia. Això sí, deixa ben clar que cal una força tan poderosa com la d'un geni per aconseguir persuadir de que facin el bé aquells que tenen en les seves mans fer-lo. Un conte sobre desitjos o un desig de conte? EL GENI QUE VOLIA TRES DESITJOS Hi havia una vegada, en una gran ciutat, un milionari tan ric com amargat, que vivia sol i mai feia res per la gent. Robava els diners als pobres necessitats, feia que els nens treballessin a les seves mines tot el dia i que no poguessin anar a l'escola. Era tan mi

Contes pel Món

Navegant per Internet, he trobat la Fundació Contes pel Món  que es dedica a combatre l'analfabetisme dels nois i noies dels països desfavorits del Sud  i a preservar la seva rica tradició oral de contes. El conte és considerat un element lúdic i terapèutic que serveix per a donar suport psicològic als nois i noies que s'han trobat o es troben en situacions traumàtiques o de conflicte. El conte és un mitjà de suport a campanyes de sensibilització destinades a millorar les condicions de vida dels nois i noies d'aquests països. Per això, s'editen contes que es distribueixen a aquests països, es recullen al banc de contes i també s'organitza una biblioteca ambulant de contes en diferents poblacions d'aquests països. Podeu trobar informació i fotografies dels seus projectes al seu bloc .