Filosofia per a nois i noies

En una frase han resumit els nois i noies de la classe el que el conte zen ens ensenya. "L'única persona que et pot valorar ets tu mateix." David "No cal que els altres et valorin perquè sàpigues el valor que tens." Joaquín "No esperis a que ningú et valori: tu ja tens valor." Àlex "Ningú no té la capacitat de valorar els altres." Àlex "Sé como tú eres. No como las otras personas te digan." Edison "Si no saps valorar-te a tu mateix, aprén de forma ràpida." Iván "Todos debemos ser nosotros mismos, y no como los otros nos digan que hemos de ser." Erick "Només tu et pots valorar." José Antonio "Tots tenim valor." Kadiatou Sembla que la clau és ser un mateix i valorar-se, sense esperar a que els altres ho facin. Tots som únics i tenim valor per nosaltres mateixos, sense que sigui necessari que ningú ens el reconegui per tenir-lo. He trobat algunes imatges curioses quan he navegat posant

EL VALOR DE LAS COSAS “Vengo, maestro, porque me siento tan poca cosa que no tengo fuerzas para hacer nada. Me dicen que no sirvo, que no hago nada bien, que soy torpe y bastante tonto. ¿Cómo puedo mejorar? ¿Qué puedo hacer para que me valoren más?” El maestro, sin mirarlo, le dijo: -Cuánto lo siento muchacho, no puedo ayudarte, debo resolver primero mi propio problema. Quizás después…- y haciendo una pausa agregó: Si quisieras ayudarme tú a mí, yo podría resolver este tema con más rapidez y después tal vez te pueda ayudar. -E…encantado, maestro -titubeó el joven pero sintió que otra vez era desvalorizado y sus necesidades postergadas. -Bien- asintió el maestro. Se quitó un anillo que llevaba en el dedo pequeño de la mano izquierda y dándoselo al muchacho, agregó- toma el caballo que está allí afuera y cabalga hasta el mercado. Debo vender este anillo porque tengo que pagar una deuda. Es necesario que obtengas por él la mayor suma posible, pero no aceptes menos de una moned

Primeres reaccions. Primeres interpretacions. Comencem a caminar junts molt lentament. Uns petits primers resultats plens de color, d'il.lusió i de vida. Com ells i elles. Paraules Per Un Conte Mut Sobre La Pau View more presentations from dalcantara .

Iniciem camí nou amb nou grup... Què serà el que trobarem? Segur que, sigui el que sigui, estarà bé i serà fruit del que fem tots plegats. Per començar un conte sense paraules però que diu molt.

Navegant per Internet, he trobat la Fundació Contes pel Món  que es dedica a combatre l'analfabetisme dels nois i noies dels països desfavorits del Sud  i a preservar la seva rica tradició oral de contes. El conte és considerat un element lúdic i terapèutic que serveix per a donar suport psicològic als nois i noies que s'han trobat o es troben en situacions traumàtiques o de conflicte. El conte és un mitjà de suport a campanyes de sensibilització destinades a millorar les condicions de vida dels nois i noies d'aquests països. Per això, s'editen contes que es distribueixen a aquests països, es recullen al banc de contes i també s'organitza una biblioteca ambulant de contes en diferents poblacions d'aquests països. Podeu trobar informació i fotografies dels seus projectes al seu bloc .

El que més m'ha agradat.... -fer un conte inventat -llegir entre tots -veure la pel.lícula -tot m'ha semblat interessant -veure els vídeos -participar tots en les activitats, fins i tot els més ganduls Perquè..... -és divertit -és entretingut -t'ensenya diferents lliçons -l'hora de classe passa bé i ràpidament -molta gent ha estat sincera -hem tractat de l'amistat, la confiança El que he aprés.... -a imaginar -a valorar la importància de la imaginació a la nostra vida -a deixar fluir la imaginació per crear o expressar-se -a pensar sobre un tema -a deixar fluir les nostres idees i pensaments -a tenir més paciència per escriure -a fer el nostre conte a l'inrevés -a valorar més les coses i els sentiments -a entendre el sentit de la vida -a que gràcies a la imaginació es poden fer amics -a filosofar amb la professora

El conte que han escrit Mª Jesús i Robert no amaga les seves referències i acull part dels tòpics de gènere que podem considerar sexistes i que han donat suport a la imatge de les dones esclavitzades per un model físic. Els nostres autors es prenen temps per a desenvolupar els diferents escenaris i esdeveniments tradicionals (castell, pare, jardí, cavallers, príncep, primers contactes entre els protagonistes), però no dubten gaire a l'hora de concloure "castigant" a la protagonista per voler sotmetre's a la tirania de l'aspecte físic estandaritzat, malgrat la noia necessités canviar per la seva autoestima de negativa en positiva, aixi com per aconseguir l'estimació dels altres. Una noia que només viu bé o malament si li fan cas o no i que atribueix al seu aspecte les atencions que rep, sense que tingui cap prova a favor d'això, només la seva creença i un gran malestar que l'empenyen a intentar deixar de ser com és. La maledicció final podria veure'

Aquest conte escrit pel Sergi i el Víctor ha volgut fer la inversió clara i explícita, jugant a invertir els termes de l'estat de civilització al de natura, per recuperar la civilització però definitivament emmarcada en l'àmbit de la vida en la natura. Aquí els salvatges són de diferents menes: uns perquè són animals que viuen efectivament "en estat salvatge", com els goril.les; altres, com el protagonista, casi podríem dir que per elecció, tot i que el punt de partida sigui la supervivència; finalment, aquells que amb les armes perverteixen la pau de la vida salvatge, però que en el conte no li guanyen la partida, al contrari. Potser aquesta és la lliçó, si és que n'hi ha, del conte que han escrit el Víctor i el Sergi: per una vegada, els salvatges no són els inferiors i la vida feliç no té com a lloc preferent el món civilitzat de la gran ciutat contemporània, de gran força simbòlica, com és Nova York. Un lloc on hi ha qui diu que és un dels centres del món, des

Sílvia i Judit han elaborat una versió del conte de la Blancaneus amb un final feliç que trenca amb alguns dels tòpics de la felicitat dels contes tradicionals, mantenint d'altres. El pare juga aquí un paper més important, sent desplaçat al mateix temps el paper de la madrastra que és fàcilment enganayada, i no només pel caçador... Sembla ser que els dolents són més aviat tontos en aquesta versió inventada. I que els bons són dèbils, maniàtics, desordenats, ignorants, covards... Persones bastant més de carn i ossos dels que acostumen a protagonitzar els contes tradicionals. Com si la Judit i la Sílvia haguessin volgut suavitzar la part cruenta, fent el conte llavors inevitablement real, fins i tot familiar, podríem dir... LA BLANCANEUS Hi havía una vegada una noia a la qual la seva madrastra tractava molt malament. Un dia que ja no podia més, s’ho va dir al seu pare, però ell no la va creure. Preferia creure a la seva dona abans que a la seva filla. Així que li va demanar proves

Leonor ha escrit un conte amb bastants elements dels contes tradicionals: un príncep, una noia - sirena que desitja establir una relació amb ell, una amiga - bruixa, un pare protector i amorós i una mica de màgia. Encara mantenint l'escenari també tradicional de la història de la petita sirena, inverteix alguns termes claus en el marc del conte, deixant de banda la dependència de la noia vers el noi, que resulta ser bastant pànfil. Això és molt decebedor per a la protagonista que té criteri propi per a avaluar, a diferència de les protagonistes femenines dels contes. Leonor reinterpreta els rols i li dóna la volta a la història tradicional fins arribar al punt que, tot i mantenir-se les necessitats d'amor de parella, es redireccionen sense complexos vers una persona diferent de la que els contes destinaven a les seves protagonistes. Una manera ben diferent de menjar perdius és possible? LA SIRENITA Érase una vez una sirena a la que la que llamaban Ariel y que tenia 16 años. S

L'Eric ha decidit il.lustrar dos contes de la tele: els Simpson i American Dad. ELS SIMPSON AMERICAN DAD

Aquest conte inventat pel Lucas és un autèntic conte a l'inrevés pel que fa al motor de l'acció, doncs no és el geni qui compleix desitjos, sinó que els demana. També fa pensar que potser els genis de veritat són les persones poderoses a causa dels diners, i que són aquests els que fan possible que certs desitjos es facin realitat. El conte inverteix la versió tradicional per posar del dret la realitat, substituint l'egoisme per l'amor, la justícia per la injustícia. Això sí, deixa ben clar que cal una força tan poderosa com la d'un geni per aconseguir persuadir de que facin el bé aquells que tenen en les seves mans fer-lo. Un conte sobre desitjos o un desig de conte? EL GENI QUE VOLIA TRES DESITJOS Hi havia una vegada, en una gran ciutat, un milionari tan ric com amargat, que vivia sol i mai feia res per la gent. Robava els diners als pobres necessitats, feia que els nens treballessin a les seves mines tot el dia i que no poguessin anar a l'escola. Era tan mi

La Caputxeta canvia de color i això no és tot. Un conte realment a l'inrevés, on les aparences enganyen i les lliçons morals resten posposades per la descripció d'actuacions gens modèliques, però reals. Un llop amb remordiments per haver-se cruspit a l'àvia mitjançant procediments poc "naturals" i que sembla no poder evitar ser dolent. Un caçador que no sembla tenir gaire decisió enfront de la seva dona, la Caputxeta. Una Caputxeta que poc té de desvalguda noieta i menys de pobrisona, sobretot al final del conte. Hi ha una certa ironia en aquest conte inventat per l'Estefania i la Macarena. Un conte que sembla complaure's en invertir els termes de les relacions entre els personatges fent-les curiosament intel.ligibles. CAPERUCITA VERDE PISTACHO Había una vez una joven que se llamaba Caperucita Verde Pistacho. Se casó con el cazador que le salvó la vida en otro cuento que todos conocéis. Vivían en una pequeña casa de madera, muy acogedora, al lado del rí

Arriben per fi els contes creats pels alumnes i les il.lustracions fetes també per ells. Cada conte s'inspira en un conte conegut per tothom, però que ha canviat una mica el seu sentit. La lliçó que ens ofereixen aquests contes inventats és diferent de la coneguda. El conte que segueix, escrit pel Toni Mestre i el Xavi Real, podria ser el conte del perdó; el conte que ens explica que les persones poden adonar-se dels seus errors i rectificar; el conte que ens recorda que es pot ser bo però que això no significa no saber protegir-se dels que no ho són. El conte que ens recorda que hi ha maldat al món, però que la bondat no defalleix i, a vegades, fins i tot pot encomanar-se als que no la posseeixen. Malgrat que el conte té com a protagonistes a un noi i una noia, com en la versió tradicional, podríem dir que la protagonista és la família. HANSEL I GRETEL Hi havia una vegada dos nens que eren germans. El nen es deia Hansel i era molt bona persona, però una mica beneit. Era alt i p

Som a la recta final d'aquest trimestre que tants descobriments ens ha portat... Al menys a mi, que posava per primera vegada en marxa el projecte de treballar contes a l'aula de filosofia en aquest espai que ens facilita la matèria alternativa de 2n d'ESO. Hem vist el curtmetratge "La segunda estrella a la derecha". Entre tots han formulat les paraules i les expressions que recullen el que diu el conte sense paraules. I ja sigui individualment o en parelles, han elaborat una mena d'esquema o de mapa conceptual amb aquestes paraules i expressions: cada construcció és única i m'atreviria a dir que bastant il.lustrativa de què ha significat per a ells i elles aquest trimestre de contes a l'inrevés, de deixar fluir la imaginació, d'expressar-se amb dibuixos, de comunicació i de comprensió, imprescindibles per fer amics. I tot això sense censures, en llibertat, a partir de conèixer els contes... Aquí tenim alguns dels que han fet: