Filosofia per a nois i noies

Perquè socialitzen, inculquen idees, creences i valors socials. Perquè transmeten models d'actuació. Perquè ofereixen models d'identificació des del punt de vista emocional. Perquè ensenyen com resoldre conflictes. Perquè en el món màgic del conte es poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals. Perquè són font d'imaginació i de creativitat que permeten crear les pròpies històries i imaginar el món ideal propi, els somnis i els malsons. I perquè treballar tot això a l'ensenyament secundari és necessari!!! Un regalet final de comiat a aquest treball que, si més no aquest curs, haig de deixar per d'altres projectes.

Havia oblidat fer una entrada amb les valoracions dels alumnes, de les activitats que més els havien agradat i el perquè. Són interessants, fins i tot esperançadores. La vida que tenen per davant, que no és poca, ho és. Aquestes han estat les respostes a la pregunta sobre el que han aprés...: -primer has de creure en tu mateix per fer qualsevol cosa, per aconseguir el que et proposis -has de confiar en tu mateix -no ens hem de riure o sentir-nos superiors a ningú que sigui diferent de nosaltres -és bo somniar -tots som iguals, però també som diferents -tot el que desitges, ho tens al costat -pensar en les possibilitats i defectes d'una persona i en els seus valors malgrat les seves limitacions -cal intentar-ho un cop i un altre, fins que superis les teves limitacions -tots tenim intel.ligència, cor i valor i no ho hem de menysprear -a col.laborar, a escoltar i a ser bona companya -la vida també és pensar -tot es pot solucionar parlant -escriure bé i fer bé les redaccions I aques

No sé en quina mida considerar la poca memòria i la ganduleria dels meus alumnes com una de les raons de que hagin assenyalat com a frase que més impacte els ha causat del film El mago de Oz la que diu la Dorothy al final, un cop ja s'ha acabat tota l'aventura al país d'Oz: Com a casa enlloc. També la podríem traduir com Millor a casa que a cap altre lloc , o No hi ha res com estar a casa . Les raons que han donat de la preferència han estat les següents: -perquè realment com a casa no s'està enlloc i és el que li agrada a qualsevol persona -perquè malgrat que puguis voler marxar de casa quan les coses es posen difícils, el film ens ensenya que enlloc estaràs tan bé i així hem d'aprendre la lliçó -perquè malgrat la grisor de Kansas, la noia protagonista volia quedar-se allà perquè era casa seva -perquè a casa teva és l'únic lloc on pots fer el que vulguis -perquè a casa teva tens a la gent que estimes i que t'estima Us convido a escoltar aquesta meravellos

Com ja vam comentar, els mites són respostes a preguntes sobre el món. Si una de les finalitats dels contes és ensenyar, podriem dir que el mite és una mena especial de contes que ens volen ensenyar les respostes a les preguntes que el món ens provoca. El mite de  Persèfone ens explica quin és l'origen del cicle de les estacions.

Els mites  són narracions que donen resposta i fonament a preguntes sobre normes socials i costums, així com sobre l'origen del món i de l'home.   Els mites ens porten la imatge del món dels homes i les dones d'aquells temps llunyans. Han estat posats en imatges pels artistes de diferents èpoques, els quals interpreten i expliquen al seu torn la recepció que han fet del mite amb els seus recursos expressius. A l'aula de filosofia per a nois i noies de primer d'ESO, hem intentat interpretar el mite de Prometeu amb imatges, juntament amb els artistes. En aquest mite se'ns explica l'origen de l'home i de la cultura. El Mite De Prometeu View more presentations from dalcantara .

A classe llegim aquests dies El Mago de Oz. Els personatges van camí del país d'Oz per demanar uns dons al mag... La Dorothy voldria tornar a casa, a Kansas, amb els seus oncles. L'home de llauna voldria tenir un cor. El lleó covard voldria tenir coratge. I l'espantaocells voldria tenir intel.ligència... Algunes de les "proves" de tenir cor podrien ser... I aquestes altres podrien ser "proves" de tenir coratge... I aquí unes quantes "proves" més... Ara, de tenir intel.ligència.

El títol d'aquesta entrada està tret de la frase amb què un alumne va resumir el conte zen titulat "El valor de les coses" i que es troba en aquest blog. En aquest curtmetratge ens expliquen una història valerosa sobre el valor que tots tenim, independentment de les nostres possibilitats. Siguin quines siguin les nostres capacitats, tots tenim valor, dignitat, i el podem compartir, perquè ser feliç i fer feliç als altres van units...

La necesidad de compañía, brotada de la vaciedad y la monotonía de su propio interior, empuja a las personas a juntarse; pero sus muchas propiedades repulsivas y sus muchos defectos intolerables vuelven a apartarlas violentamente.   Àlex: "Me parece que la frase dice la verdad. Las personas nos necesitamos las unas a las otras. A pesar de nuestros defectos podemos convivir." David: "He escogido esta frase porque es la que más me ha gustado y porque está llena de significado. Habla de grandes contrariedades en nuestra sociedad. Necesitamos compañía pero llegamos a puntos en que nos tenemos que separar para no provocar los mismos perjuicios que cuando estábamos solos." En un frío día de invierno un grupo de puercoespines se acercaron mucho los unos a los otros, apretujándose, con el fin de protegerse, mediante el mutuo calor, de quedar helados. Pero pronto sintieron las recíprocas púas, que los hicieron distanciarse otra vez a los unos de los otros. José Antonio:

Sembla inesgotable la font que són els contes, la font d'on rajen, que és la mateixa de la creativitat... Sembla que tothom cau més tard o més d'hora seduit per la seva màgia... A partir de La bella dorment del bosc, Tchaikovski va compondre la música per al seu conegut ballet per al coreògraf Màrius a partir del conte de Charles Perrault i va ser representat a la Rússia de finals del segle XIX. Al Mercat de les Flors, la companyia de dansa Projecte Galilei ha muntat un espectacle que el reinterpreta i que es fa la pregunta següent: què hagués passat si aquesta princesa Aurora, adolescent cap el 1914, s'hagués punxat el dit i quedat adormida en aquell moment i hagués despertat cent anys després, just en la nostra època? "La relectura de La bella dorment explica el conte clàssic (tot explorant el significat de les moltes versions que es coneixen), però es concentra sobretot en els cents anys de malson que ha estat el segle XX, i es pregunta també com ens veuria algú q

“En un frío día de invierno un grupo de puercoespines se acercaron mucho los unos a los otros, apretujándose, con el fin de protegerse, mediante el mutuo calor, de quedar helados. Pero pronto sintieron las recíprocas púas, que los hicieron distanciarse otra vez a los unos de los otros. Mas cuando la urgencia de calentarse volvió a acercarlos, se repitió otra vez la misma calamidad, de modo que eran lanzados de acá para allá entre uno y otro mal, hasta que por fin encontraron una distancia moderada entre ellos, en la que podían mantenerse óptimamente. Así es como la necesidad de compañía, brotada de la vaciedad y monotonía de su propio interior, empuja a las personas a juntarse; pero sus muchas propiedades repulsivas y sus muchos defectos intolerables vuelven a apartarlas violentamente. La cortesía y las costumbres delicadas son la distancia media que acaban encontrando y con la cual puede subsistir una coexistencia entre ellas. En Inglaterra, a quien no mantiene esa distancia le gritan

En una frase han resumit els nois i noies de la classe el que el conte zen ens ensenya. "L'única persona que et pot valorar ets tu mateix." David "No cal que els altres et valorin perquè sàpigues el valor que tens." Joaquín "No esperis a que ningú et valori: tu ja tens valor." Àlex "Ningú no té la capacitat de valorar els altres." Àlex "Sé como tú eres. No como las otras personas te digan." Edison "Si no saps valorar-te a tu mateix, aprén de forma ràpida." Iván "Todos debemos ser nosotros mismos, y no como los otros nos digan que hemos de ser." Erick "Només tu et pots valorar." José Antonio "Tots tenim valor." Kadiatou Sembla que la clau és ser un mateix i valorar-se, sense esperar a que els altres ho facin. Tots som únics i tenim valor per nosaltres mateixos, sense que sigui necessari que ningú ens el reconegui per tenir-lo. He trobat algunes imatges curioses quan he navegat posant

EL VALOR DE LAS COSAS “Vengo, maestro, porque me siento tan poca cosa que no tengo fuerzas para hacer nada. Me dicen que no sirvo, que no hago nada bien, que soy torpe y bastante tonto. ¿Cómo puedo mejorar? ¿Qué puedo hacer para que me valoren más?” El maestro, sin mirarlo, le dijo: -Cuánto lo siento muchacho, no puedo ayudarte, debo resolver primero mi propio problema. Quizás después…- y haciendo una pausa agregó: Si quisieras ayudarme tú a mí, yo podría resolver este tema con más rapidez y después tal vez te pueda ayudar. -E…encantado, maestro -titubeó el joven pero sintió que otra vez era desvalorizado y sus necesidades postergadas. -Bien- asintió el maestro. Se quitó un anillo que llevaba en el dedo pequeño de la mano izquierda y dándoselo al muchacho, agregó- toma el caballo que está allí afuera y cabalga hasta el mercado. Debo vender este anillo porque tengo que pagar una deuda. Es necesario que obtengas por él la mayor suma posible, pero no aceptes menos de una moned

Primeres reaccions. Primeres interpretacions. Comencem a caminar junts molt lentament. Uns petits primers resultats plens de color, d'il.lusió i de vida. Com ells i elles. Paraules Per Un Conte Mut Sobre La Pau View more presentations from dalcantara .

Iniciem camí nou amb nou grup... Què serà el que trobarem? Segur que, sigui el que sigui, estarà bé i serà fruit del que fem tots plegats. Per començar un conte sense paraules però que diu molt.

Navegant per Internet, he trobat la Fundació Contes pel Món  que es dedica a combatre l'analfabetisme dels nois i noies dels països desfavorits del Sud  i a preservar la seva rica tradició oral de contes. El conte és considerat un element lúdic i terapèutic que serveix per a donar suport psicològic als nois i noies que s'han trobat o es troben en situacions traumàtiques o de conflicte. El conte és un mitjà de suport a campanyes de sensibilització destinades a millorar les condicions de vida dels nois i noies d'aquests països. Per això, s'editen contes que es distribueixen a aquests països, es recullen al banc de contes i també s'organitza una biblioteca ambulant de contes en diferents poblacions d'aquests països. Podeu trobar informació i fotografies dels seus projectes al seu bloc .

El que més m'ha agradat.... -fer un conte inventat -llegir entre tots -veure la pel.lícula -tot m'ha semblat interessant -veure els vídeos -participar tots en les activitats, fins i tot els més ganduls Perquè..... -és divertit -és entretingut -t'ensenya diferents lliçons -l'hora de classe passa bé i ràpidament -molta gent ha estat sincera -hem tractat de l'amistat, la confiança El que he aprés.... -a imaginar -a valorar la importància de la imaginació a la nostra vida -a deixar fluir la imaginació per crear o expressar-se -a pensar sobre un tema -a deixar fluir les nostres idees i pensaments -a tenir més paciència per escriure -a fer el nostre conte a l'inrevés -a valorar més les coses i els sentiments -a entendre el sentit de la vida -a que gràcies a la imaginació es poden fer amics -a filosofar amb la professora

El conte que han escrit Mª Jesús i Robert no amaga les seves referències i acull part dels tòpics de gènere que podem considerar sexistes i que han donat suport a la imatge de les dones esclavitzades per un model físic. Els nostres autors es prenen temps per a desenvolupar els diferents escenaris i esdeveniments tradicionals (castell, pare, jardí, cavallers, príncep, primers contactes entre els protagonistes), però no dubten gaire a l'hora de concloure "castigant" a la protagonista per voler sotmetre's a la tirania de l'aspecte físic estandaritzat, malgrat la noia necessités canviar per la seva autoestima de negativa en positiva, aixi com per aconseguir l'estimació dels altres. Una noia que només viu bé o malament si li fan cas o no i que atribueix al seu aspecte les atencions que rep, sense que tingui cap prova a favor d'això, només la seva creença i un gran malestar que l'empenyen a intentar deixar de ser com és. La maledicció final podria veure'

Aquest conte escrit pel Sergi i el Víctor ha volgut fer la inversió clara i explícita, jugant a invertir els termes de l'estat de civilització al de natura, per recuperar la civilització però definitivament emmarcada en l'àmbit de la vida en la natura. Aquí els salvatges són de diferents menes: uns perquè són animals que viuen efectivament "en estat salvatge", com els goril.les; altres, com el protagonista, casi podríem dir que per elecció, tot i que el punt de partida sigui la supervivència; finalment, aquells que amb les armes perverteixen la pau de la vida salvatge, però que en el conte no li guanyen la partida, al contrari. Potser aquesta és la lliçó, si és que n'hi ha, del conte que han escrit el Víctor i el Sergi: per una vegada, els salvatges no són els inferiors i la vida feliç no té com a lloc preferent el món civilitzat de la gran ciutat contemporània, de gran força simbòlica, com és Nova York. Un lloc on hi ha qui diu que és un dels centres del món, des

Sílvia i Judit han elaborat una versió del conte de la Blancaneus amb un final feliç que trenca amb alguns dels tòpics de la felicitat dels contes tradicionals, mantenint d'altres. El pare juga aquí un paper més important, sent desplaçat al mateix temps el paper de la madrastra que és fàcilment enganayada, i no només pel caçador... Sembla ser que els dolents són més aviat tontos en aquesta versió inventada. I que els bons són dèbils, maniàtics, desordenats, ignorants, covards... Persones bastant més de carn i ossos dels que acostumen a protagonitzar els contes tradicionals. Com si la Judit i la Sílvia haguessin volgut suavitzar la part cruenta, fent el conte llavors inevitablement real, fins i tot familiar, podríem dir... LA BLANCANEUS Hi havía una vegada una noia a la qual la seva madrastra tractava molt malament. Un dia que ja no podia més, s’ho va dir al seu pare, però ell no la va creure. Preferia creure a la seva dona abans que a la seva filla. Així que li va demanar proves

Leonor ha escrit un conte amb bastants elements dels contes tradicionals: un príncep, una noia - sirena que desitja establir una relació amb ell, una amiga - bruixa, un pare protector i amorós i una mica de màgia. Encara mantenint l'escenari també tradicional de la història de la petita sirena, inverteix alguns termes claus en el marc del conte, deixant de banda la dependència de la noia vers el noi, que resulta ser bastant pànfil. Això és molt decebedor per a la protagonista que té criteri propi per a avaluar, a diferència de les protagonistes femenines dels contes. Leonor reinterpreta els rols i li dóna la volta a la història tradicional fins arribar al punt que, tot i mantenir-se les necessitats d'amor de parella, es redireccionen sense complexos vers una persona diferent de la que els contes destinaven a les seves protagonistes. Una manera ben diferent de menjar perdius és possible? LA SIRENITA Érase una vez una sirena a la que la que llamaban Ariel y que tenia 16 años. S

L'Eric ha decidit il.lustrar dos contes de la tele: els Simpson i American Dad. ELS SIMPSON AMERICAN DAD

Aquest conte inventat pel Lucas és un autèntic conte a l'inrevés pel que fa al motor de l'acció, doncs no és el geni qui compleix desitjos, sinó que els demana. També fa pensar que potser els genis de veritat són les persones poderoses a causa dels diners, i que són aquests els que fan possible que certs desitjos es facin realitat. El conte inverteix la versió tradicional per posar del dret la realitat, substituint l'egoisme per l'amor, la justícia per la injustícia. Això sí, deixa ben clar que cal una força tan poderosa com la d'un geni per aconseguir persuadir de que facin el bé aquells que tenen en les seves mans fer-lo. Un conte sobre desitjos o un desig de conte? EL GENI QUE VOLIA TRES DESITJOS Hi havia una vegada, en una gran ciutat, un milionari tan ric com amargat, que vivia sol i mai feia res per la gent. Robava els diners als pobres necessitats, feia que els nens treballessin a les seves mines tot el dia i que no poguessin anar a l'escola. Era tan mi

La Caputxeta canvia de color i això no és tot. Un conte realment a l'inrevés, on les aparences enganyen i les lliçons morals resten posposades per la descripció d'actuacions gens modèliques, però reals. Un llop amb remordiments per haver-se cruspit a l'àvia mitjançant procediments poc "naturals" i que sembla no poder evitar ser dolent. Un caçador que no sembla tenir gaire decisió enfront de la seva dona, la Caputxeta. Una Caputxeta que poc té de desvalguda noieta i menys de pobrisona, sobretot al final del conte. Hi ha una certa ironia en aquest conte inventat per l'Estefania i la Macarena. Un conte que sembla complaure's en invertir els termes de les relacions entre els personatges fent-les curiosament intel.ligibles. CAPERUCITA VERDE PISTACHO Había una vez una joven que se llamaba Caperucita Verde Pistacho. Se casó con el cazador que le salvó la vida en otro cuento que todos conocéis. Vivían en una pequeña casa de madera, muy acogedora, al lado del rí

Arriben per fi els contes creats pels alumnes i les il.lustracions fetes també per ells. Cada conte s'inspira en un conte conegut per tothom, però que ha canviat una mica el seu sentit. La lliçó que ens ofereixen aquests contes inventats és diferent de la coneguda. El conte que segueix, escrit pel Toni Mestre i el Xavi Real, podria ser el conte del perdó; el conte que ens explica que les persones poden adonar-se dels seus errors i rectificar; el conte que ens recorda que es pot ser bo però que això no significa no saber protegir-se dels que no ho són. El conte que ens recorda que hi ha maldat al món, però que la bondat no defalleix i, a vegades, fins i tot pot encomanar-se als que no la posseeixen. Malgrat que el conte té com a protagonistes a un noi i una noia, com en la versió tradicional, podríem dir que la protagonista és la família. HANSEL I GRETEL Hi havia una vegada dos nens que eren germans. El nen es deia Hansel i era molt bona persona, però una mica beneit. Era alt i p

Som a la recta final d'aquest trimestre que tants descobriments ens ha portat... Al menys a mi, que posava per primera vegada en marxa el projecte de treballar contes a l'aula de filosofia en aquest espai que ens facilita la matèria alternativa de 2n d'ESO. Hem vist el curtmetratge "La segunda estrella a la derecha". Entre tots han formulat les paraules i les expressions que recullen el que diu el conte sense paraules. I ja sigui individualment o en parelles, han elaborat una mena d'esquema o de mapa conceptual amb aquestes paraules i expressions: cada construcció és única i m'atreviria a dir que bastant il.lustrativa de què ha significat per a ells i elles aquest trimestre de contes a l'inrevés, de deixar fluir la imaginació, d'expressar-se amb dibuixos, de comunicació i de comprensió, imprescindibles per fer amics. I tot això sense censures, en llibertat, a partir de conèixer els contes... Aquí tenim alguns dels que han fet:

Continuem amb els contes. Les darreres setmanes s'han dedicat a la creació, a la invenció dels contes i a la seva representació il.lustrada. Caldran unes quantes entrades per als contes i els dibuixos. Tot arribarà. Mentres tant , fem un alt en el camí per reflexionar a partir d'un curtmetratge de Pablo Bullejos  que ens explica una història en la qual els contes són el pont que es tendeix entre els dos protagonistes i també el que fa possible trobar sortides a la realitat amb la imaginació. Com totes les pel.lícules, ha estat escrita abans. Podem llegir el guió de "La primera estrella a la derecha"  si volem saber com va ser pensat i escrit abans de ser filmat.

Aquests darrers dies hem continuat amb els contes a l'inrevés que inventen els membres de la classe, ja sigui en grup de dos o individualment. Cadascú ha triat el conte que vol escriure i ha descrit el caracter dels personatges i també els principals escenaris dels esdeveniments del conte. La proposta dels contes s'amplia a la seva representació. Com serà aquesta, ja es veurà, doncs cada grup triarà la que trobi més adequada per al seu conte i les seves possibilitats. Per què representar el conte? No n'hi ha prou amb escriure'l? Els contes a l'inrevés volen ser una proposta d'actituds i de relacions entre personatges imaginaris però que faci referència a com volem que siguin les actituds i les relacions entre les persones reals. Sovint els contes ens transmeten uns "valors" que van en contra del que possiblement sigui necessari per ser feliç realment. Les dones surten especialment malparades, com en el conte de la noia que es queda dormida durant s

De porquets que volen ser independents i per això van a estudiar a la Universitat... "Había una vez.... tres cerditos que se querían independizar y tener su propia casa en el bosque, así que se fueron a la Universidad a conseguir el graduado de arquitectura...." Laura H. De famílies que s'han d'unir per fer front als maltractaments i als abusos d'algú que no té esperit de família... "Hi havia una vegada en una caseta del bosc, un home que vivia amb una dona i dos nens, però se li va morir la dona. Un dia el pare es va casar amb una altra dona, a la qual gairebé coneixia. Al cap d'un temps, tant el pare com els nens estaven molt descontents perquè els tractava molt malament i així van estar tres anys, fins que el pare va dir prou." T. Mestre "Aquesta és la història de dos nens abandonats i que casualment o misteriosament van trobar una caseta feta de dolços. Es van ficar dins de la casa i van començar a menjar-se-la....." J. Qui