Passa al contingut principal

Quina frase t'ha agradat més i perquè. Reflexions breus a partir del conte dels porcs espins.

La necesidad de compañía, brotada de la vaciedad y la monotonía de su propio interior, empuja a las personas a juntarse; pero sus muchas propiedades repulsivas y sus muchos defectos intolerables vuelven a apartarlas violentamente.

 
Àlex: "Me parece que la frase dice la verdad. Las personas nos necesitamos las unas a las otras. A pesar de nuestros defectos podemos convivir."

David: "He escogido esta frase porque es la que más me ha gustado y porque está llena de significado. Habla de grandes contrariedades en nuestra sociedad. Necesitamos compañía pero llegamos a puntos en que nos tenemos que separar para no provocar los mismos perjuicios que cuando estábamos solos."

En un frío día de invierno un grupo de puercoespines se acercaron mucho los unos a los otros, apretujándose, con el fin de protegerse, mediante el mutuo calor, de quedar helados. Pero pronto sintieron las recíprocas púas, que los hicieron distanciarse otra vez a los unos de los otros.

José Antonio: " He escogido esta frase porque me parecía la más interesante del cuento. La fábula explica que por muy bien que lleguemos a juntarnos, siempre hay algún defecto que hace que no estemos del todo a gusto."

Klever: "La gente busca refugio y ciertas cosas no le gustan. Yo tenía un amigo y me obligaba a hacer cosas que no me gustaban."

...quien tiene mucho calor interior propio prefiere permanecer alejado de la sociedad, para no dar molestias ni recibirlas.
Marina: "Hay personas que no quieren tener amistades porque siempre surgen conflictos y a veces se hace daño sin querer pero después, por culpa del orgullo, ni se pide perdón ni se perdona. En un momento determinado piensas que es mejor estar solo para ahorrarse los problemas. La he elegido porque me identifico con ella, excepto porque yo no tengo calor interior, sólo huyo de los problemas."

Carlos Ll.  y Iván: " Quien tiene miedo de meter la pata, prefiere no hablar con nadie."

He trobat aquestes imatges quan he posat al cercador "viure en societat". Per què creieu que algú les ha posat sota l'epígraf de "viure en societat"?







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Primer dia de classe: benvinguts i benvigudes a l'aventura del pensament!

Avui hem fet la primera hora de classe amb els nous alumnes de 2n d'ESO que fan Filosofia per a nois i noies durant un trimestre. Hi ha hagut alguns problemes propis del primer dia: nois i noies que s'havien equivocat de matèria i d'aula i que bé arribaven tard o havien de marxar a una altra aula i matèria; amics i amigues que coincidien a classe i que estaven molt contents i xerraires per aquesta raó; la professora que és nova a l'institut i que no té encara per la mà la previsió de tot el que necessita per la classe i ha oblidat demanar la clau de l'armariet de l'ordinador i que després no ha pogut ni mostrar el bloc ni el power point explicatiu que havia preparat... Ens hem conegut una mica l'Arnau, la Génesis, l'Andrea S., la Lizbeth, el Pau, l'Andrea R., la Sheila, la Neus, el Fèlix, la Marina, l'Hajar, el Germàn, la Somalla, el Dani, el Gil, l'Adri i el Martí. Faltava el Nicolàs. A partir d'avui ja sabem que el que farem és apre...

Contes pel Món

Navegant per Internet, he trobat la Fundació Contes pel Món  que es dedica a combatre l'analfabetisme dels nois i noies dels països desfavorits del Sud  i a preservar la seva rica tradició oral de contes. El conte és considerat un element lúdic i terapèutic que serveix per a donar suport psicològic als nois i noies que s'han trobat o es troben en situacions traumàtiques o de conflicte. El conte és un mitjà de suport a campanyes de sensibilització destinades a millorar les condicions de vida dels nois i noies d'aquests països. Per això, s'editen contes que es distribueixen a aquests països, es recullen al banc de contes i també s'organitza una biblioteca ambulant de contes en diferents poblacions d'aquests països. Podeu trobar informació i fotografies dels seus projectes al seu bloc .

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - El geni que volia tres desitjos

Aquest conte inventat pel Lucas és un autèntic conte a l'inrevés pel que fa al motor de l'acció, doncs no és el geni qui compleix desitjos, sinó que els demana. També fa pensar que potser els genis de veritat són les persones poderoses a causa dels diners, i que són aquests els que fan possible que certs desitjos es facin realitat. El conte inverteix la versió tradicional per posar del dret la realitat, substituint l'egoisme per l'amor, la justícia per la injustícia. Això sí, deixa ben clar que cal una força tan poderosa com la d'un geni per aconseguir persuadir de que facin el bé aquells que tenen en les seves mans fer-lo. Un conte sobre desitjos o un desig de conte? EL GENI QUE VOLIA TRES DESITJOS Hi havia una vegada, en una gran ciutat, un milionari tan ric com amargat, que vivia sol i mai feia res per la gent. Robava els diners als pobres necessitats, feia que els nens treballessin a les seves mines tot el dia i que no poguessin anar a l'escola. Era tan mi...