Passa al contingut principal

Primer capítol

Última classe de la segona setmana de classes, però tercera hora de classe. Llegim el primer capítol de La descoberta de l'Aristòtil Mas, el nostre llibre guia en la recerca compartida sobre el pensament. No tothom demostra el mateix interés. La lectura és tranquil.la. Parlem una mica de com són l'Aris i la Lisa. De l'Aris destaquen la seva inquietud, la seva impaciència, que és llest. La Lisa sembla ser pacient i també llesta, i bona amiga de l'Aris perquè no s'en riu d'ell quan s'equivoca a classe al respondre al professor.

El que més els ha cridat l'atenció ha estat divers: que les frases que comencen amb "tots", canviïn a vertaderes si eren falses i a falses si eren vertaderes quan es capgiren; la manera de pensar de l'Aris i la de la Lisa, com raonen; la veïna de l'Aris, amb qui parla la seva mare, també crida l'atenció per la seva manera de pensar.

Avancem una mica en intentar veure com apliquem el raonament correcte a la vida quotidiana. Arribats a aquesta part de la classe, no hi ha condicions per a un diàleg compartit. Encara estem lluny de ser una comunitat de recerca en la qual aprenem tots plegats a través del diàleg.

Per tal d'aclarir idees, proposo una mena de joc a partir de les paraules "comunitat" i "recerca": han de buscar paraules relacionades i a partir de les lletres. Sona el timbre. La majoria han treballat bé, malgrat les dificultats generades per alguns dels companys i companyes. Ningú ha volgut fer de secretari/a. Torno a ser jo qui fa l'entrada.

Esperem que la setmana vinent arribin els comentaris a les entrades al bloc, algú comenci a fer de secretari/a, esbrinem entre tots què és una comunitat de recerca i moltes coses més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - El geni que volia tres desitjos

Aquest conte inventat pel Lucas és un autèntic conte a l'inrevés pel que fa al motor de l'acció, doncs no és el geni qui compleix desitjos, sinó que els demana. També fa pensar que potser els genis de veritat són les persones poderoses a causa dels diners, i que són aquests els que fan possible que certs desitjos es facin realitat. El conte inverteix la versió tradicional per posar del dret la realitat, substituint l'egoisme per l'amor, la justícia per la injustícia. Això sí, deixa ben clar que cal una força tan poderosa com la d'un geni per aconseguir persuadir de que facin el bé aquells que tenen en les seves mans fer-lo. Un conte sobre desitjos o un desig de conte? EL GENI QUE VOLIA TRES DESITJOS Hi havia una vegada, en una gran ciutat, un milionari tan ric com amargat, que vivia sol i mai feia res per la gent. Robava els diners als pobres necessitats, feia que els nens treballessin a les seves mines tot el dia i que no poguessin anar a l'escola. Era tan mi

Tenir cor, tenir coratge, tenir intel.ligència

A classe llegim aquests dies El Mago de Oz. Els personatges van camí del país d'Oz per demanar uns dons al mag... La Dorothy voldria tornar a casa, a Kansas, amb els seus oncles. L'home de llauna voldria tenir un cor. El lleó covard voldria tenir coratge. I l'espantaocells voldria tenir intel.ligència... Algunes de les "proves" de tenir cor podrien ser... I aquestes altres podrien ser "proves" de tenir coratge... I aquí unes quantes "proves" més... Ara, de tenir intel.ligència.

Per què contes....

Perquè socialitzen, inculquen idees, creences i valors socials. Perquè transmeten models d'actuació. Perquè ofereixen models d'identificació des del punt de vista emocional. Perquè ensenyen com resoldre conflictes. Perquè en el món màgic del conte es poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals. Perquè són font d'imaginació i de creativitat que permeten crear les pròpies històries i imaginar el món ideal propi, els somnis i els malsons. I perquè treballar tot això a l'ensenyament secundari és necessari!!! Un regalet final de comiat a aquest treball que, si més no aquest curs, haig de deixar per d'altres projectes.