Passa al contingut principal

Primer capítol

Última classe de la segona setmana de classes, però tercera hora de classe. Llegim el primer capítol de La descoberta de l'Aristòtil Mas, el nostre llibre guia en la recerca compartida sobre el pensament. No tothom demostra el mateix interés. La lectura és tranquil.la. Parlem una mica de com són l'Aris i la Lisa. De l'Aris destaquen la seva inquietud, la seva impaciència, que és llest. La Lisa sembla ser pacient i també llesta, i bona amiga de l'Aris perquè no s'en riu d'ell quan s'equivoca a classe al respondre al professor.

El que més els ha cridat l'atenció ha estat divers: que les frases que comencen amb "tots", canviïn a vertaderes si eren falses i a falses si eren vertaderes quan es capgiren; la manera de pensar de l'Aris i la de la Lisa, com raonen; la veïna de l'Aris, amb qui parla la seva mare, també crida l'atenció per la seva manera de pensar.

Avancem una mica en intentar veure com apliquem el raonament correcte a la vida quotidiana. Arribats a aquesta part de la classe, no hi ha condicions per a un diàleg compartit. Encara estem lluny de ser una comunitat de recerca en la qual aprenem tots plegats a través del diàleg.

Per tal d'aclarir idees, proposo una mena de joc a partir de les paraules "comunitat" i "recerca": han de buscar paraules relacionades i a partir de les lletres. Sona el timbre. La majoria han treballat bé, malgrat les dificultats generades per alguns dels companys i companyes. Ningú ha volgut fer de secretari/a. Torno a ser jo qui fa l'entrada.

Esperem que la setmana vinent arribin els comentaris a les entrades al bloc, algú comenci a fer de secretari/a, esbrinem entre tots què és una comunitat de recerca i moltes coses més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - El geni que volia tres desitjos

Aquest conte inventat pel Lucas és un autèntic conte a l'inrevés pel que fa al motor de l'acció, doncs no és el geni qui compleix desitjos, sinó que els demana. També fa pensar que potser els genis de veritat són les persones poderoses a causa dels diners, i que són aquests els que fan possible que certs desitjos es facin realitat. El conte inverteix la versió tradicional per posar del dret la realitat, substituint l'egoisme per l'amor, la justícia per la injustícia. Això sí, deixa ben clar que cal una força tan poderosa com la d'un geni per aconseguir persuadir de que facin el bé aquells que tenen en les seves mans fer-lo. Un conte sobre desitjos o un desig de conte? EL GENI QUE VOLIA TRES DESITJOS Hi havia una vegada, en una gran ciutat, un milionari tan ric com amargat, que vivia sol i mai feia res per la gent. Robava els diners als pobres necessitats, feia que els nens treballessin a les seves mines tot el dia i que no poguessin anar a l'escola. Era tan mi

Contes pel Món

Navegant per Internet, he trobat la Fundació Contes pel Món  que es dedica a combatre l'analfabetisme dels nois i noies dels països desfavorits del Sud  i a preservar la seva rica tradició oral de contes. El conte és considerat un element lúdic i terapèutic que serveix per a donar suport psicològic als nois i noies que s'han trobat o es troben en situacions traumàtiques o de conflicte. El conte és un mitjà de suport a campanyes de sensibilització destinades a millorar les condicions de vida dels nois i noies d'aquests països. Per això, s'editen contes que es distribueixen a aquests països, es recullen al banc de contes i també s'organitza una biblioteca ambulant de contes en diferents poblacions d'aquests països. Podeu trobar informació i fotografies dels seus projectes al seu bloc .

Primer dia de classe: benvinguts i benvigudes a l'aventura del pensament!

Avui hem fet la primera hora de classe amb els nous alumnes de 2n d'ESO que fan Filosofia per a nois i noies durant un trimestre. Hi ha hagut alguns problemes propis del primer dia: nois i noies que s'havien equivocat de matèria i d'aula i que bé arribaven tard o havien de marxar a una altra aula i matèria; amics i amigues que coincidien a classe i que estaven molt contents i xerraires per aquesta raó; la professora que és nova a l'institut i que no té encara per la mà la previsió de tot el que necessita per la classe i ha oblidat demanar la clau de l'armariet de l'ordinador i que després no ha pogut ni mostrar el bloc ni el power point explicatiu que havia preparat... Ens hem conegut una mica l'Arnau, la Génesis, l'Andrea S., la Lizbeth, el Pau, l'Andrea R., la Sheila, la Neus, el Fèlix, la Marina, l'Hajar, el Germàn, la Somalla, el Dani, el Gil, l'Adri i el Martí. Faltava el Nicolàs. A partir d'avui ja sabem que el que farem és apre