Passa al contingut principal

Sòcrates, les invencions i els descobriments


Sòcrates representat per Rafael

Aquesta setmana el secretari de la classe ha estat el Germán. 


La professora ens va parlar d'un filòsof molt savi, Sòcrates. Sòcrates va viure a l'antiga Atenes i va ser considerat l'home més savi de tota Grècia. La frase amb la qual es recull el seu descobriment és "només sé que no sé res". Volia que les persones pensessin per si mateixes, però el van jutjar i el van comdemnar a mort.

A classe hem vist un vídeo on es retransmet el final del judici de Sòcrates a l'Areòpag. El van acusar de corrompre la joventut perquè ensenyava a les persones a pensar per si mateixes. Sòcrates va afirmar que matar-lo perjudicaria més a Atenes que a ell mateix.

Plató, el seu deixeble, va intentar ajudar-lo a fugir, però Sòcrates no va voler acceptar la proposta de fugida. La seva vida fora d'Atenes no tenia sentit.

Aquí tenim a Sòcrates envoltat dels seus alumnes en el moment de prendre la cicuta, el verí que el mataria en pocs minuts.




Després hem fet uns exercicis sobre les diferències entre descoberta i invenció que han sortit força bé a la majoria.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - El geni que volia tres desitjos

Aquest conte inventat pel Lucas és un autèntic conte a l'inrevés pel que fa al motor de l'acció, doncs no és el geni qui compleix desitjos, sinó que els demana. També fa pensar que potser els genis de veritat són les persones poderoses a causa dels diners, i que són aquests els que fan possible que certs desitjos es facin realitat. El conte inverteix la versió tradicional per posar del dret la realitat, substituint l'egoisme per l'amor, la justícia per la injustícia. Això sí, deixa ben clar que cal una força tan poderosa com la d'un geni per aconseguir persuadir de que facin el bé aquells que tenen en les seves mans fer-lo. Un conte sobre desitjos o un desig de conte? EL GENI QUE VOLIA TRES DESITJOS Hi havia una vegada, en una gran ciutat, un milionari tan ric com amargat, que vivia sol i mai feia res per la gent. Robava els diners als pobres necessitats, feia que els nens treballessin a les seves mines tot el dia i que no poguessin anar a l'escola. Era tan mi
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Tenir cor, tenir coratge, tenir intel.ligència

A classe llegim aquests dies El Mago de Oz. Els personatges van camí del país d'Oz per demanar uns dons al mag... La Dorothy voldria tornar a casa, a Kansas, amb els seus oncles. L'home de llauna voldria tenir un cor. El lleó covard voldria tenir coratge. I l'espantaocells voldria tenir intel.ligència... Algunes de les "proves" de tenir cor podrien ser... I aquestes altres podrien ser "proves" de tenir coratge... I aquí unes quantes "proves" més... Ara, de tenir intel.ligència.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Per què contes....

Perquè socialitzen, inculquen idees, creences i valors socials. Perquè transmeten models d'actuació. Perquè ofereixen models d'identificació des del punt de vista emocional. Perquè ensenyen com resoldre conflictes. Perquè en el món màgic del conte es poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals. Perquè són font d'imaginació i de creativitat que permeten crear les pròpies històries i imaginar el món ideal propi, els somnis i els malsons. I perquè treballar tot això a l'ensenyament secundari és necessari!!! Un regalet final de comiat a aquest treball que, si més no aquest curs, haig de deixar per d'altres projectes.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació