Passa al contingut principal

Ensenyaments d'un conte

En una frase han resumit els nois i noies de la classe el que el conte zen ens ensenya.

"L'única persona que et pot valorar ets tu mateix." David

"No cal que els altres et valorin perquè sàpigues el valor que tens." Joaquín

"No esperis a que ningú et valori: tu ja tens valor." Àlex

"Ningú no té la capacitat de valorar els altres." Àlex

"Sé como tú eres. No como las otras personas te digan." Edison

"Si no saps valorar-te a tu mateix, aprén de forma ràpida." Iván

"Todos debemos ser nosotros mismos, y no como los otros nos digan que hemos de ser." Erick

"Només tu et pots valorar." José Antonio

"Tots tenim valor." Kadiatou

Sembla que la clau és ser un mateix i valorar-se, sense esperar a que els altres ho facin. Tots som únics i tenim valor per nosaltres mateixos, sense que sigui necessari que ningú ens el reconegui per tenir-lo.

He trobat algunes imatges curioses quan he navegat posant al cercador "ser un mateix":
















Estaria bé comentar quina relació poden tenir amb ser un mateix.... Mentres tant, bones vacances de primavera (o de Setmana Santa)!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - El geni que volia tres desitjos

Aquest conte inventat pel Lucas és un autèntic conte a l'inrevés pel que fa al motor de l'acció, doncs no és el geni qui compleix desitjos, sinó que els demana. També fa pensar que potser els genis de veritat són les persones poderoses a causa dels diners, i que són aquests els que fan possible que certs desitjos es facin realitat. El conte inverteix la versió tradicional per posar del dret la realitat, substituint l'egoisme per l'amor, la justícia per la injustícia. Això sí, deixa ben clar que cal una força tan poderosa com la d'un geni per aconseguir persuadir de que facin el bé aquells que tenen en les seves mans fer-lo. Un conte sobre desitjos o un desig de conte? EL GENI QUE VOLIA TRES DESITJOS Hi havia una vegada, en una gran ciutat, un milionari tan ric com amargat, que vivia sol i mai feia res per la gent. Robava els diners als pobres necessitats, feia que els nens treballessin a les seves mines tot el dia i que no poguessin anar a l'escola. Era tan mi

Tenir cor, tenir coratge, tenir intel.ligència

A classe llegim aquests dies El Mago de Oz. Els personatges van camí del país d'Oz per demanar uns dons al mag... La Dorothy voldria tornar a casa, a Kansas, amb els seus oncles. L'home de llauna voldria tenir un cor. El lleó covard voldria tenir coratge. I l'espantaocells voldria tenir intel.ligència... Algunes de les "proves" de tenir cor podrien ser... I aquestes altres podrien ser "proves" de tenir coratge... I aquí unes quantes "proves" més... Ara, de tenir intel.ligència.

Per què contes....

Perquè socialitzen, inculquen idees, creences i valors socials. Perquè transmeten models d'actuació. Perquè ofereixen models d'identificació des del punt de vista emocional. Perquè ensenyen com resoldre conflictes. Perquè en el món màgic del conte es poden descarregar l'agressivitat, l'ansietat i les pors reals. Perquè són font d'imaginació i de creativitat que permeten crear les pròpies històries i imaginar el món ideal propi, els somnis i els malsons. I perquè treballar tot això a l'ensenyament secundari és necessari!!! Un regalet final de comiat a aquest treball que, si més no aquest curs, haig de deixar per d'altres projectes.