Aquest conte escrit pel Sergi i el Víctor ha volgut fer la inversió clara i explícita, jugant a invertir els termes de l'estat de civilització al de natura, per recuperar la civilització però definitivament emmarcada en l'àmbit de la vida en la natura. Aquí els salvatges són de diferents menes: uns perquè són animals que viuen efectivament "en estat salvatge", com els goril.les; altres, com el protagonista, casi podríem dir que per elecció, tot i que el punt de partida sigui la supervivència; finalment, aquells que amb les armes perverteixen la pau de la vida salvatge, però que en el conte no li guanyen la partida, al contrari. Potser aquesta és la lliçó, si és que n'hi ha, del conte que han escrit el Víctor i el Sergi: per una vegada, els salvatges no són els inferiors i la vida feliç no té com a lloc preferent el món civilitzat de la gran ciutat contemporània, de gran força simbòlica, com és Nova York. Un lloc on hi ha qui diu que és un dels centres del món, desplaçat ara, per virtut del conte, a la selva africana. Potser perquè en el context en que vivim, hauria de ser més fàcil tenir present als habitants de l'Àfrica que als de Nova York... i el conte genera sense saber-ho la il.lusió de que preferim una vida menys sofisticada que la que ens sembla estar destinada pel simple fet de viure en plena civilització... Civilització? Quina? Uf!
TARZAN
Hi havia una vegada un home que es deia Tarzan i que vivia en una ciutat anomenada Nova York. Tarzan volia anar a Espanya a passar les vacances d´estiu i va agafar un vaixell per anar-hi. A causa d’una tempesta, el vaixell va naufragar i Tarzan va anar a parar a la selva africana.
Allà el van acollir uns goril•les, amb els quals va passar uns quants anys, anys en els que va anar canviant els seus costums. Va començar a caminar de quatre potes i a parlar com els goril•les. Va oblidar casi tot el que havia après a Nova York, mentre aprenia nous coneixements, com el llenguatge dels goril•les.
Un dia va trobar a la selva a Jane, que havia vingut en un vaixell amb el seu pare i un caçador. Tarzan la va veure en la seva tenda i a ella li van agradar els seus ulls. Després va conèixer al pare i va veure que el caçador tenia cara de mala persona. Jane i el seu pare volien investigar els goril•les . Jane li va ensenyar de nou a Tarzan a parlar anglès. Al cap d´ un temps i amb l’ajut de la Jane, Tarzan va començar a recordar i li va dir a la Jane , al seu i al caçador on es trobaven els goril•les.
El cap dels goril•les, que es deia Kerchac, volent defensar els seus companys, va matar al caçador. Però quan va voler atacar a Jane, Tarzan es va posar pel mig perquè no li fes mal. Llavors en Kerchac es va tranquil•litzar. Després d’això els mariners i el pare van tornar a Nova York i Tarzan i Jane es van casar a la selva africana, on van viure per sempre més feliços en companyia dels goril•les.
Comentaris