El conte que han escrit Mª Jesús i Robert no amaga les seves referències i acull part dels tòpics de gènere que podem considerar sexistes i que han donat suport a la imatge de les dones esclavitzades per un model físic. Els nostres autors es prenen temps per a desenvolupar els diferents escenaris i esdeveniments tradicionals (castell, pare, jardí, cavallers, príncep, primers contactes entre els protagonistes), però no dubten gaire a l'hora de concloure "castigant" a la protagonista per voler sotmetre's a la tirania de l'aspecte físic estandaritzat, malgrat la noia necessités canviar per la seva autoestima de negativa en positiva, aixi com per aconseguir l'estimació dels altres. Una noia que només viu bé o malament si li fan cas o no i que atribueix al seu aspecte les atencions que rep, sense que tingui cap prova a favor d'això, només la seva creença i un gran malestar que l'empenyen a intentar deixar de ser com és. La maledicció final podria veure's com l'expressió del fracàs de tot intent de canviar, de tot intent de deixar de ser un/a mateix/a o com el càstig per intentar-ho a través de l'aspecte, de la mera façana externa. En qualsevol cas, una bella dorment ben diferent, doncs aquesta resta dormida per sempre més a causa de les seves pròpies errònies decisions. Però.... decideix ella, de veritat?
LA BELLA DORMENT
Hi havia una vegada una noia que es deia Ariana i que era horrible, molt lletja i molt prima. Ningú l’estimava. Vivia en un castell allunyat de la ciutat Meravella, on vivia amb el seu pare, la seva mare i alguns altres animals.
Un dia, quan l’Ariana estava en el jardí, que era molt gran, amb moltes flors i arbres i on també hi havia animalets, va arribar el príncep David amb el seus cavallers .
L’ Ariana es va acostar a un cavaller i li va preguntar la raó de que hi haguessin tants cavallers.
El cavaller va respondre:
-“El Príncep David esta buscant al pare de l’Ariana.”
-“Per què?”– va voler saber ella.
Llavors el príncep David es va acostar a l’Ariana i li va dir:
-’’Per fer pactes, negociar terres i alguns ramats’’
-‘’Ara mateix aviso al meu pare’’ - va dir l’Ariana i va marxar cap a l’interior del castell, que era gran, amb molts pisos i servents i amb una gran porta. Va passar una bona estona fins que la serventa va obrir la porta del castell i va dir-li al príncep:
-‘’Passeu, passeu. El senyor us espera en el seu despatx. Us acompanyo’’.
Mentre es dirigien al despatx, el príncep es va trobar de nou a l’Ariana i li va preguntar:
-“Vostè es la filla del senyor?”
-“Sí, és clar que soc jo. Em dic Ariana.”
-És molt bonic el teu nom,com tu. “ -va respondre en to irònic.
-“Es el més bonic que m’han dit en tota la meva vida. Gràcies.” – va dir, i es va posar vermella.
-“No es mereixen, Ariana”.
Van passar hores i hores fins que no van acabar la reunió. L’ Ariana estava a la seva habitació arreglant-se per al príncep, però ell ja havia marxat quan ella va baixar. Es va posar molt trista i va començar a plorar.
El dia següent l’Ariana va anar al centre de la ciutat a comprar el menjar pel seus animals. Allà es va trobar un altre cop al príncep David i el va saludar:
-“Bon dia, príncep David”
-“Bon dia, senyoreta Ariana. Encanta’ t de tornar-la a veure”.
Ella va somriure i es va acomiadar :
-“Que passi un bon dia. Ja ens veurem.”
Desprès d’uns mesos el príncep David va anar al castell i la va veure, però aquest cop va fer cara de disgust i de fàstic al mirar-la. Ella es va posar molt trista i va pensar que ja era hora d’anar al metge i fer-se un canvi radical.
Quan va sortir de la clínica, estava molt guapa! Calia, però, que el mantingués posant-se un líquid diàriament a la cara. Tota satisfeta del seu nou aspecte mentre es mirava al mirall es deia:
-“Estic moníssima!”
Però el líquid tenia una substancia desconeguda que impedia que ningú deixés de ser tal com era i que si era aquesta la seva intenció, li feia perdre el poc coneixement que li quedava. Al posar-se’l, l’ Ariana es va desmaiar i va quedar en estat vegetal, eternament dormida per sempre més.
Comentaris