Passa al contingut principal

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - Blancaneus

Sílvia i Judit han elaborat una versió del conte de la Blancaneus amb un final feliç que trenca amb alguns dels tòpics de la felicitat dels contes tradicionals, mantenint d'altres. El pare juga aquí un paper més important, sent desplaçat al mateix temps el paper de la madrastra que és fàcilment enganayada, i no només pel caçador... Sembla ser que els dolents són més aviat tontos en aquesta versió inventada. I que els bons són dèbils, maniàtics, desordenats, ignorants, covards... Persones bastant més de carn i ossos dels que acostumen a protagonitzar els contes tradicionals. Com si la Judit i la Sílvia haguessin volgut suavitzar la part cruenta, fent el conte llavors inevitablement real, fins i tot familiar, podríem dir...

LA BLANCANEUS

Hi havía una vegada una noia a la qual la seva madrastra tractava molt malament. Un dia que ja no podia més, s’ho va dir al seu pare, però ell no la va creure. Preferia creure a la seva dona abans que a la seva filla. Així que li va demanar proves del que afirmava. Blancaneus o Blanca, con li deia tothom, no podia acceptar que el seu pare no la volgués creure i va decidir marxar de casa fins que tot s’arreglés.


Quan la madrastra es va assabentar, es va enfadar tant que li van sortir un munt d’arrugues de cop, tantes que fins i tot feia més por més del que era normal. Va cridar al seu majordom perquè fes venir al millor caçador de la ciutat.

Al cap d’unes hores va arribar el caçador. Es deia Pepe Gonzales. Va assegurar que ell era el millor, tot i que li costava una mica entendre les coses i era força cobardet. En sentir-lo parlar, la madrastra es va preguntar com serien els altres caçadors, si ell, sent el millor, era així... Però no volia pensar-hi i li va demanar que matés a Blanca. Al Pep no li feia gaire gràcia però els diners que li oferia la madrastra li venien de meravella. I va dir que sí, que ho faria.

Buscant a la Blanca per tot arreu, la va trobar al bosc, dormint tan tranquil.lament. Va pensar que era el millor moment per matar-la, però va tenir la mala sort de que es depertés. Ell no sabia el mal geni que tenia, especialment quan s’acabava de despertar, i tampoc que sabia karate.

Al despertar-se li va preguntar:

“-Què hi fas aquí? Qui ets? Què vols?”

Ell, espantat per l’expressió de la seva cara, li va respondre:

-No em matis siusplau. M’ha enviat la teva madrastra perquè et mati.

Blanca es va enfadar encara més, però va pensar en demanar-li un favor al caçador.

-Huum, per què no li portes aquest cor de cérvol a la meva madrastra perquè cregui que és meu?

Ell seguia espantat i li va fer cas. Blanca, en canvi, la mar de tranquil.la, va seguir el seu camí i va arribar a una casa petita i vella. Va decidir entrar dins i es va trobar a 7 nans barallant-se per un tros de pa, doncs era l’únic que tenien per menjar. Ella es va imaginar que cap d’ells sabia cuinar. No li calia, en canvi, imaginació per comprovar amb els seus propis ulls que aquells nans eren uns porcs i tenien la casa feta un fàstic. Ella era una maniàtica de la neteja i ho va rentar, fregar i netejar tot sense que els nans tinguessin temps d’adonar-se. Després de tot el que va fer, es van presentar i es van fer amics.


Uns mesos després, la Blanca s’havia enamorat del Rondinaire. Ja estaven a punt de casar-se quan va rebre una nota del seu pare.

“Filla, siusplau, torna. La que era la teva madrastra va marxar i s’ho va emportar tot. Em sap molt greu tot el que et vaig dir. A més, t’he trobat un príncep de la ciutat veïna com a promès. Torna amb el teu pare i respon a la carta, siusplau.
El teu pare que t’estima"

Blanca va respondre al seu pare, imaginant com se sentia...

"Estimat pare!
Em sap molt de greu el que va passar amb la Sílvia, la teva ex dona i madrastra meva, però no tornaré al castell ni a aquella vida. Per què no vens tu a viure amb mi? Aquí s’hi viu molt bé. Et podem construir una casa per a tu sol. Sobre el promès que m’has buscat, haig de dir-te que ja estic promesa, així que ja li pots dir a aquell príncep que s’oblidi de mi.
La teva filla Blanca"

En rebre la carta el pare va decidir anar viure amb la seva filla i explicar-li al princep Carles IV la notícia. Al príncep es va deprimir en saber-ho perquè s’havia enamorat d’ella només de veure-la en una fotografia. Va marxar i no es va saber res més d’ell.

Blanca i el seu pare es van trobar al cap de poc temps i es van posar molt contents, encara més quan va saber que el pare acceptava a Rondinaire de promès.

Van decidir que es casarien de seguida, no més tard d’un dia després. Els dos enamorats estaven entusiasmats.

I finalment quan va arribar el gran dia tot va anar de meravella i van viure feliços per sempre més. Menys la madrastra anomenada Sílvia, que s’havia enamorat d’una granota molt petita i llefiscosa amb la qual va al casament de la Blancaneus.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els contes a l'inrevés o contes nous a partir dels contes de sempre - El geni que volia tres desitjos

Aquest conte inventat pel Lucas és un autèntic conte a l'inrevés pel que fa al motor de l'acció, doncs no és el geni qui compleix desitjos, sinó que els demana. També fa pensar que potser els genis de veritat són les persones poderoses a causa dels diners, i que són aquests els que fan possible que certs desitjos es facin realitat. El conte inverteix la versió tradicional per posar del dret la realitat, substituint l'egoisme per l'amor, la justícia per la injustícia. Això sí, deixa ben clar que cal una força tan poderosa com la d'un geni per aconseguir persuadir de que facin el bé aquells que tenen en les seves mans fer-lo. Un conte sobre desitjos o un desig de conte? EL GENI QUE VOLIA TRES DESITJOS Hi havia una vegada, en una gran ciutat, un milionari tan ric com amargat, que vivia sol i mai feia res per la gent. Robava els diners als pobres necessitats, feia que els nens treballessin a les seves mines tot el dia i que no poguessin anar a l'escola. Era tan mi

Contes pel Món

Navegant per Internet, he trobat la Fundació Contes pel Món  que es dedica a combatre l'analfabetisme dels nois i noies dels països desfavorits del Sud  i a preservar la seva rica tradició oral de contes. El conte és considerat un element lúdic i terapèutic que serveix per a donar suport psicològic als nois i noies que s'han trobat o es troben en situacions traumàtiques o de conflicte. El conte és un mitjà de suport a campanyes de sensibilització destinades a millorar les condicions de vida dels nois i noies d'aquests països. Per això, s'editen contes que es distribueixen a aquests països, es recullen al banc de contes i també s'organitza una biblioteca ambulant de contes en diferents poblacions d'aquests països. Podeu trobar informació i fotografies dels seus projectes al seu bloc .

Primer dia de classe: benvinguts i benvigudes a l'aventura del pensament!

Avui hem fet la primera hora de classe amb els nous alumnes de 2n d'ESO que fan Filosofia per a nois i noies durant un trimestre. Hi ha hagut alguns problemes propis del primer dia: nois i noies que s'havien equivocat de matèria i d'aula i que bé arribaven tard o havien de marxar a una altra aula i matèria; amics i amigues que coincidien a classe i que estaven molt contents i xerraires per aquesta raó; la professora que és nova a l'institut i que no té encara per la mà la previsió de tot el que necessita per la classe i ha oblidat demanar la clau de l'armariet de l'ordinador i que després no ha pogut ni mostrar el bloc ni el power point explicatiu que havia preparat... Ens hem conegut una mica l'Arnau, la Génesis, l'Andrea S., la Lizbeth, el Pau, l'Andrea R., la Sheila, la Neus, el Fèlix, la Marina, l'Hajar, el Germàn, la Somalla, el Dani, el Gil, l'Adri i el Martí. Faltava el Nicolàs. A partir d'avui ja sabem que el que farem és apre